Capitania de São Paulo i Mines d'Or
La Capitania de São Paulo i Mines d'Or (en portuguès, São Paulo e Minas de Ouro) va ser una divisió administrativa del Brasil colonial, vigent entre 1709 i 1720.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Població humana | ||||
| Idioma oficial | portuguès  | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1709 | |||
| Dissolució | 1720 | |||
Història modifica
Als segles xvi i xvii, el centre del poder colonial es trobava principalment al litoral nord-est del Brasil. Les incursions dels bandeirantes cap a l'interior del continent van comportar que, a finals del xvii, s'hi descobrís or.[1][2] L'arribada massiva de colons a començaments del segle xviii van causar greus conflictes entre la població de les capitanies i els nouvinguts, anomenats emboabas, que van desembocar en la Guerra dels Emboabas (1707-1709).[3][4] La corona portuguesa va resoldre-ho adquirint la Capitania de São Vicente al Marquès de Cascais i fusionant-la amb la Capitania de Paranaguá (creada inicialment sota el nom de Capitania de Santana), refundades en la nova capitania de São Paulo i Mines d'Or.[5][6]
El territori de la nova capitania ocuparia aproximadament el que avui són els estats de Santa Catarina, Paraná, São Paulo, Minas Gerais, Goiás, Tocantins, Mato Grosso do Sul, Mato Grosso i Rondônia.[6][7] Durant la seva curta vida, van ser creats municipis importants com Vila Rica, Sabará (ambdós el 1711), São João del-Rei (1713), Serro (1714) i São José del-Rei (1718).
El juny de 1720 va esclatar la Revolta de Filipe dos Santos a Vila Rica, una protesta civil contra les pràctiques abusives exercides per la corona, establint monopolis i cobrant alts tributs. La corona va suprimir ràpidament la rebel·lió, però va fer-se evident la manca de control que tenia sobre el territori.[8] Així, el 12 de setembre d'aquell mateix any, va escindir la capitania en dues parts, creant-ne la de Minas Gerais separada de São Paulo.[9]
Referències modifica
- ↑ Silva, Daniel Neves. «Capitanias hereditárias: como funcionavam, fracasso, mapa» (en portuguès brasiler). UOL. Arxivat de l'original el 2023-10-26. [Consulta: 26 octubre 2023].
- ↑ Junior, Alfredo Ellis. O bandeirismo paulista e o recúo do meridiano: pesquizas nos documentos quinhentistas e setecentistas publicados pelos governos estadual e municipal (en portuguès brasiler). Companhia editora nacional, 1934. Arxivat 2023-10-26 a Wayback Machine.
- ↑ Soares de Melo, José. Emboabas (en portuguès brasiler). Governo do Estado de São Paulo, 1979. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Canabrava Barreiros, Eduardo. Episódios da Guerra dos Emboabas e sua geografia (en portuguès brasiler). Editora Itatiaia, 1984. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Martins, Tarcisio José. Minas Gerais: Capitania de São Paulo e Minas do Ouro (en portuguès). Tejota Editor (MG Quilombo Editora Ltda.), 2021. ISBN 978-65-00-31495-3. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 Taunay, Afonso de Escragnolle. História geral das bandeiras paulistas: A Capitania de São Paulo e Minas do Ouro. Bandeirantes em terras do Rio de Janeiro e Espirito Santo. Os primeiros anos de Culabá e Matto Grosso (en portuguès brasiler). Typ. Ideal, H.L. Canton, 1949. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ Machado, Maria Márcia Magela; Renger, Friedrich Ewald «Os primórdios da ocupação de Minas Gerais em mapas». Revista Brasileira de Cartografia, 67/4, 2015, pàg. 759-771. Arxivat de l'original el 2023-10-26 [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ Mendonça, Frâncio. História Do Brasil (en portuguès). Clube de Autores, 2013-11-11, p. 58. Arxivat 2024-05-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Documento da semana – 12 de setembro de 1720: foi Criada a Capitania de Minas Gerais.» (en portuguès brasiler). Biblioteca Nacional del Brasil, 12-09-2016. Arxivat de l'original el 2023-12-12. [Consulta: 12 desembre 2023].