Viquipèdia

Capitulació d'Estònia i Livònia

Amb la Capitulació d'Estònia i Livonia el 1710 els Dominis de Suècia d'Estonia i Livònia s'integraren a l'Imperi Rus[1] després de la seva conquesta durant la Gran Guerra del Nord.[2] La noblesa de Livònia i la ciutat de Riga es rendiren el 4 de juliol (C.J.)[3]/ 15 de juliol de 1710 (C.G.),[4]Pernau (Pärnu) a l'agost,[2] i la noblesa estoniana i la ciutat de Reval (Tallin) el 29 de setembre (C.J.)[5]/ 10 d'octubre (C.G.).[4] Rússia respectà les institucions locals i confirmà els privilegis tradicionals dels nobles alemanys i burgesos, especialment respecte a la fe Protestant.[6]

Plantilla:Infotaula esdevenimentCapitulació d'Estònia i Livònia
Imatge
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data1710 Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGran Guerra del Nord Modifica el valor a Wikidata

L'Imperi Suec formalment acceptà les capitulacions al Tractat de Nystad el 1721.[7] La transferència de les províncies de bàltic marcava el final de Suècia com a potència regional imperant, en favor de Rússia.[8] Les províncies del Bàltic retingueren el seu estatus especial fins a finals del segle xix.[9]

Antecedents modifica

En els moments inicials de la Gran Guerra del Nord, August el Fort, elector de l'Electorat de Saxònia i de la Polònia-Lituània, Pere el Gran de Rússia en el tractat de Tractat de Preobrazhenskoye, el 1699, havien acceptat conquerir i dividir els dominis de suecs al Bàltic.[10] Durant la guerra, Carles XII de Suècia derrotà l'exèrcit rus a la Batalla de Narva (1700) (1700), i obligà a August el Fort a retirar-se a Saxònia,.[11] Amb la marxa del principal exèrcit suec, del teatre d'operacions rus, Pere I pogué reagrupar les seves forces i conquerir gran part de les províncies bàltiques, ocupant les principals places fortes sueques (Riga, Reval i Pernau) el 1710.[11] Al mateix temps, l'exèrcit suec principal fou derrotat a la Batalla de Poltava, les províncies bàltiques patiren els efectes de la guerra i de la pesta, alhora Pere I posà setge a Riga, disparant ell mateix les primeres canonades, el novembre de 1709.[2]

Termes modifica

En les capitulacions d'Estònia i Livònia, Rússia confirmà en gran part les lleis privilegis i locals, especialment l'Església Protestant,[3] concedint autonomia administrativa, econòmica, social i cultural.[12] Això incloïa drets i privilegis que dataven dels temps de l'Orde Teutònic i, a Estònia, drets de l'època danesa.[nb 1][nb 2][nb 3] La reducció d'aquests privilegis per part de l'absolutisme Suec havia provocat[13] i el portaveu dels nobles de Livònia[14]Johann Reinhold Von Patkul feu reeixidament campanya a favor de la guerra contra Suècia en els prolegòmens de la guerra,[13] i la confirmació d'aquests privilegis havia d'assegurar la lleialtat de les elits del Bàltic,[15] que en la majoria havia resistit feroçment la conquesta russa,.[14][15] Les capitulacions eren exclusivament pels burgesos alemanys bàltics i la classe noble, la població de parla estoniana i letona no era esmentada.[16]

La confirmació de les lleis locals i l'administració ocasionaren que molts drets i decrets suecs que romangueren sota govern rus.[17] Per exemple, una llista incompleta de 122 decrets suecs que encara eren vigents foren publicats a Reval el 1777,[18] i l'ordre eclesiàstic suec només fou reemplaçat el 1832.[19]

La capitulació de Livònia violava les reclamacions dAugust el Fort perfilades al Tractat de Preobrazhenskoye (1699) i renovades 9-10 octubre (C.J.) / 20-21 octubre (C.G.) de 1709 al Tractat de Thorn.[4] Quan en aquests tractats els aliats havien dividit els dominis suecs entre ells, August obtingué Livònia.[4] Ignorant la reclamació de Gerhard Johann von Löwenwolde de complir els tractats, Borís Xeremetev obligà als livonians a jurar fidelitat a Pere I de Rússia.[4] Löwenwolde, formalment servidor d'August el Fort, fou el plenipotenciari de Pere a Livònia i mantingué aquest càrrec fins al 1713.[20]

Conseqüències modifica

 
Les províncies bàltiques entre 1710/1721
 
Les governacions russes del Bàltic Riga/Livònia i Estònia (establertes el 1713) i Curlàndia (establerta el 1795)

Abans que les hostilitats entres suecs i russos finalitzessin al Tractat de Nystad de 1721, el govern suec no acceptà la capitulació.[11] La intel·ligència sueca operava en les àrees ocupades i interrogava gent que s'escapava des d'aquestes províncies fins a Suècia.[11] El 1711 i el 1712, les unitats navals sueques feien incursions a la costa estoniana, cremant pobles i propietats.[21] Simultàniament, grans expedicions foren planejades, incloent un assalt naval a Ösel (Saaremaa) el 1711[11] i un posterior desembarcament amb totes les tropes sueques estacionades a Finlàndia, però aquests plans no es dugueren a terme.[22] L'últim pla per una recuperació militar de les províncies de bàltic es plantejà el 1720, però aquest tampoc no s'executà.[22] El govern suec, mantenia una administració a l'exili dels dominis bàltics, i s'assignaren posicions administratives vacants fins a 1720.[22] L'administració russa, sota el comandament suprem de Borís Xeremetev, reaccionà prohibint contactes entre la població local i Suècia.[7]

El 30 d'agost de 1721, el Tractat de Nystad formalitzava l'adquisició russa de les províncies del Bàltic i les capitulacions respectives en els articles IX, X, XI i XII.[23] Suècia havia de renunciar a les seves reclamacions "per sempre", i treure les províncies de la titulació reial sueca.[17] Pere el Gran a canvi passà d'ostentar el títol de tsar a imperator, i intitulant-se com kniaz Estlanskyi, Livlandskyi i Korelskyi, i.e. duc d'Estònia, Livònia i Carèlia.[17] Tanmateix, la reconquesta dels seus anteriors dominis al bàltic, romangué com un dels objectius estratègics suecs durant un segle després de la Gran Guerra del Nord,[24] en tant que aquests territoris tenien un paper estratègic important i Livònia havia estat una font essencial pel subministrament suec de gra.[8] Tanmateix, cap dels intents durant les guerres russosueques de 1741-1743, 1788-1790 i 1808-1809 reeixí.[24] Com Loit (2004) manifestà: "L'adquisició d'Estònia l'any 1561, que marcà el primer pas de l'emergència de Suècia com a gran poder europeu, i fou quan perdé les províncies del Bàltic a favor de Rússia el 1710 (1721), durant la Gran Guerra del Nord, que Suècia es transformà en un poder de segona classe una altra vegada."

L'adquisició d'Estònia i Livònia introduí un nou sector a la cort russa, els nobles alemanys del Bàltic.[4] Durant els segles següents, els alemanys del Bàltic ocuparen posicions importants en l'Imperi Rus.[20] Rússia completà la seva expansió al Bàltic amb l'adquisició de Curlàndia a través d'una capitulació similar a l'estoniana i livoniana, després de la Tercera partició de Polònia.[23] Les províncies de bàltic retenien el seu estatus especial dins de l'Imperi Rus fins al tsar Nicolau I començà a implementar polítiques de Russificació durant els anys quaranta del segle xix.[9] Entre 1883 i 1905, sota el tsar Alexandre III, les polítiques nacionalistes ocasionaren canvis en l'administració i l'educació, abans que després de la Revolució russa de 1905 s'alleugés la situació.[9] Mentre que després que la conquesta de les províncies del Bàltic Pere el Gran garantí que la llengua alemanya retenia el seu estatus com llengua oficial, Caterina II de Rússia introduí el rus com a segona llengua oficial, i els anys 1880, el rus s'introduí com a segona lingua franca.[25]

Notes modifica

  1. ↑ Extracte de la Capitulació de Reval, primer paràgraf, : [...] dasz von Ihro Grosz Czarischen Maytt. vor sich und ihren hohen Successoren ihnen allen von denen Königen a Dänemarck, denen Hoch Meistern, Herren Meistern, Königen a Schweden von Zeiten zu Zeiten der Stadt und ihren Einwohnern gegebene privilegia, pacta, Immunitäten, christlöbl d'hergebrachte de wohl d'alle Freyheiten. Gewohnheiten, Königl. Resolutiones en genere und en specie sowohl en spiritualibus als temporalibus werden confirmiret, und zu allen Zeiten nach dem Wortverstande ohne einige andere Deutung fest gehalten werden. " Luts (2006), pàg. 162.
  2. ↑ . Extracte de la Capitulació dels nobles livonians, desè paràgraf, : En allen gerichten wird nach Liefländischen Privilegien wohl eingeführten Gewohnheiten, auch nach dem bekannten alten Lief-Ländischen Ritterrechte, und, wo diese deficieren möchten, nach gemeinen Teutschen Rechten, dem landesüblichen Processform gemäss [...] decidiert [...] " Luts (2006), pàg. 160.
  3. ↑ . Extracte de la Capitulació dels nobles estonians, segon paràgraf, : Alle Privilegia, Donationes, Statuten, Immunitäten, deren de von de Gewohnheiten de Landes de wohlhergebrachte Alte Glorwürdigsten Königen a Dennemark, l'element denen Hoch- vnd Herr Meistern dem Lande und Adel gegebene und von Zeiten zu Zeiten confirmirte Praerogativen, wie Selbe en lauten de Wort de zu de Wort de von de tenore Ihrem, zu confirmiren und zuerhalten. " Luts (2006), pàg. 161.

Referències modifica

  1. ↑ Luts (2006), pàg. 159
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Gebrada (2000), pàg. 294
  3. ↑ 3,0 3,1 Luts (2006), pàg. 160
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Bushkovitch (2001), pàg. 294
  5. ↑ Luts (2006), pàg. 161
  6. ↑ Hatlie (2005), pàg. 115-116
  7. ↑ 7,0 7,1 Loit (2004), pàg. 72
  8. ↑ 8,0 8,1 Loit (2004), pàg. 69
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Hatlie (2005), pàg. 116
  10. ↑ Frost (2000), p. 228
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Loit (2004), pàg. 70
  12. ↑ Dauchert (2006), pàg. 56
  13. ↑ 13,0 13,1 l'exili de nobles livonians. Bushkovitch (2001), pàg. 217
  14. ↑ 14,0 14,1 Kappeler (2008), pàg. 68
  15. ↑ 15,0 15,1 Dauchert (2006), pàg. 54
  16. ↑ Dauchert (2006), pàg. 55
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Loit (2004), pàg. 76
  18. ↑ Loit (2004), pàg. 76-77
  19. ↑ Loit (2004), pàg. 77
  20. ↑ 20,0 20,1 Bushkovitch (2001), pàg. 295
  21. ↑ Loit (2004), pàg. 70-71
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Loit (2004), pàg. 71
  23. ↑ 23,0 23,1 Luts (2006), pàg. 162
  24. ↑ 24,0 24,1 Loit (2004), pàg. 70, 77ff
  25. ↑ Koch (2002), pàg. 59-60

Bibliografia modifica

  • Bushkovitch, Paul. Peter the Great. The struggle for power, 1671-1725. Cambridge University Press, 2001 (New studies in European history). ISBN 0521805856. 
  • Dauchert, Helge. "Anwalt der Balten" oder Anwalt in eigener Sache? (en alemany). 11. Berlín: Berliner Wissenschaftsverlag, 2006 (The Baltic Sea region. Northern dimensions - European perspectives). ISBN 3830515677. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. Harlow: Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 
  • Hatlie, Mark R. «Crisis and Mass Conversion. Russian Orthodox Missions in Livonia, 1841-1917». A: Keul, István. Religion, Ethnie, Nation und die Aushandlung von Identität(en). Regionale Religionsgeschichte in Ostmittel- und Südosteuropa. Frank & Timme Verlag für wissenschaftliche Literatur, 2005, p. 115–146. ISBN 386596009X. 
  • Kappeler, Andreas. Rußland als Vielvölkerreich. Entstehung, Geschichte, Zerfall (en alemany). 1447. 2a ed.. Múnic: C.H.Beck, 2008 (Beck'sche Reihe). ISBN 3406577393. 
  • Koch, Kristine. Deutsch als Fremdsprache im Russland des 18. Jahrhunderts (en alemany). 1. Berlin/New York: Walter de Gruyter, 2002 (Die Geschichte des Deutschen als Fremdsprache). ISBN 3110175037. 
  • Loit, Aleksander. «Das Balitkum in der Außenpolitik Schwedens im 18.-20. Jahrhundert. Eine Übersicht». A: Angermann, Norbert; Garleff, Michael; Lenz, Wilhelm. Ostseeprovinzen, Baltische Staaten und das Nationale. Festschrift für Gert von Pistohlkors zum 70. Geburtstag (en alemany). 14. Münster: LIT, 2005, p. 69–88 (Schriften der Baltischen Historischen Kommission). ISBN 3825890864. 
  • Luts, Marju; Modernisierung durch Transfer im 19. und frühen 20. Jahrhundert. «Modernisierung und deren Hemmnisse in den Ostseeprovinzen Est-, Liv- und Kurland im 19. Jahrhundert. Verfassungsrechtlicher Rahmen der Rechtsordnung. Die Kapitulationen von 1710 und 1795». A: Giaro, Tomasz. Rechtskulturen des modernen Osteuropa. Traditionen und Transfers. Volume 1 (en alemany). 205. Frankfurt sóc: Klostermann, 2006, p. 159–200 (Ius Commune. Studien zur europäischen Rechtsgeschichte). ISBN 3465034899. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capitulació_d%27Estònia_i_Livònia&oldid=33074665»