Capverdians als Països Baixos

Els capverdians als Països Baixos són residents dels Països Baixos que són originaris o amb ascendència capverdiana. L'Oficina Central d'Estadística dels Països Baixos mostrava 20.961 persones d'origen capverdià als Països Baixos (persones de Cap Verd o de pares capverdians).

Infotaula de grup humàCapverdians als Països Baixos

E-Life • Aalviar Lima • David Mendes da Silva
Tipuscomunitat i aspecte en una regió específica Modifica el valor a Wikidata
Població total21.218 (2011)[1]
LlenguaPortuguès, crioll capverdià, neerlandès
ReligióCristianisme (Catolicisme), Testimonis de Jehovà[2]
Regions amb poblacions significatives
Rotterdam

Història de la migració modifica

La primera migració de capverdians als Països Baixos es va iniciar en la dècada de 1960 i 1970. Els migrants eren fonamentalment joves que s'havien enrolat com a mariners en vaixells holandesos, i es concentraren principalment a la ciutat portuària de Rotterdam, especialment l'àrea de Heemraadsplein. Una altra onada de migració es va iniciar el 1975, arran de la independència de Cap Verd de Portugal; aquesta nova onada d'immigrants comprenia principalment mestres, soldats i altres funcionaris menors del govern anterior. Hi va haver una amnistia d'immigració per als immigrants de Cap Verd en 1976.[3]

De 1996 a 2010 el nombre de capverdians als Països Baixos registrats per l'Estadística dels Països Baixos va créixer aproximadament un 25% a partir d'una base de 16.662 persones; prop de tres quartes parts del creixement en aquest període va ser en la categoria de 2a generació (persones nascudes als Països Baixos d'un o dos pares migrants de Cap Verd).

Distribució modifica

Aproximadament el 90% viu a l'àrea metropolitana de Rotterdam.[4] A Rotterdam, la concentració més gran es troba a Delfshaven, on formen el 8,8% de la població del barri.[5] A la ciutat hi ha més de 60 associacions civils capverdianes.[6] Es poden trobar grups més petits a altres ciutats com Schiedam, Amsterdam, Zaanstad, i Delfzijl.[7]

Ocupació i negocis modifica

En general els capverdians tenen millors resultats del mercat laboral que altres grups migrants com turcs o marroquins, similars als de Surinam, però pitjor que les dels nadius.[8] Els diferents salons de bellesa capverdians de Rotterdam sovint serveixen com a punts de trobada per a les dones de la comunitat.[9] Altres negocis comunius són el transport i les agències de viatges.

Personatges destacats modifica

Referències modifica

Fonts modifica

Bibliografia modifica

  • Mertens, P. L. J. M.; v.d. Avoort, H. G. A. M.; Widdowson, M. A.; Sturmans, F. «Geen circulatie van poliovirus in Rotterdamse Kaapverdische gemeenschap aangetoond tijdens de polio-epidemie in Kaapverdië in 2000». Nederlands Tijdschrift voor Geneeskunde, 147, 48, 2003, p. 2401–2.
  • Rodrigues Pires, Dóris Teresa Duarte. Nha tambor: onderzoek naar het cultureel erfgoed van Kaapverdianen in Rotterdam/Uma investigação sobre a herança cultural dos cabo-verdeanos em Roterdão/Investigation of the cultural heritage of Cape Verdeans in Rotterdam. Rotterdam: Stichting Avanço, 2006. OCLC 320571424. 
  • de Freitas, C. «Health has no Borders: Cape Verdean Immigrants in the Netherlands and the Transnational Quest for Health Care Across Europe». International Journal of Migration, Health, and Social Care, 1, 1, 2005, p. 19–36.
  • Carling, Jørgen. «Cape Verdeans in the Netherlands». A: Transnational Archipelago: Perspectives on Cape Verdean Migration and Diaspora. Amsterdam University Press, 2008, p. 91–112. ISBN 978-90-5356-994-8. 
  • de Freitas, Claudia. «Do silêncio à participação: cabo-verdianos e saúde mental na Holanda/From silence to participation: Cape Verdeans and mental health in the Netherlands». A: Comunidade(s) cabo-verdiana(s): as múltiplas faces da imigração cabo-verdiana. Lisbon: Observatório da Imigração/Alto Comissariado para a Imigração e Diálogo Intercultural, 2008, p. 207–228. ISBN 978-989-8000-71-2. 

Enllaços externs modifica