Carles Frigola Serra

Carles Frigola i Serra  (Borrassà[1]1944).Descendent d'una familia de pagesos i propietaris rurals de Borrassà, els Triter -Morató- Frigola que es remunta al segle XVI. Dins d'aquesta familia van destacar l'escriptor, dramaturg i periodista Josep Morató i Grau[2] (1875-1918) i l'advocat i catedràtic Angel Frigola i Morató (1897-1974) que malgrat patir un consell de guerra al 1939-40, i desterrat a Almeria de per vida, va ocupar el càrrec de director de l'Escola de Magisteri d'aquesta ciutat, on avui en dia un CEIP porta el seu nom. Fill de Josep Frigola i Taberner (1915-2009) que va ser el metge de Borrassà entre 1940 i 1985. Y de Maria Serra Montcanut (1914- 1992), una modista que treballaba a Figueres i que seguia de prop el treball de Balenciaga a Barcelona. Metge per la Universitat de Saragossa.[3] Psiquiatre. Psicoanalista. Metge de família a Peralada i a Pont de Molins. Diplomat en la Tavistock Clinic[4] i en l'Institute of Group Analysis[5] de Londres. En la dècada del 1970, va formar part del moviment de psiquiatria comunitària (antipsiquiatria)[6] amb Ronald Laing[7] i Aaron Esterson[8] a la Philadelphia Association.[9] Va fundar Existencialia,[10] que va ser la primera comunitat terapèutica anti-psiquiàtrica del nostre país. Va publicar aquesta experiència terapèutica a les revistes de contracultura de l'època: Ajoblanco, Ozono,la revista françesa SEXPOL sexologie et politique i l'anglesa Energy & Character. Des de 1978 amb la col·laboració inicial de Eva Reich, ha divulgat l'obra de Wilhelm Reich a Espanya. Premi Pascual i Prats del Col·legi de Metges i de l'Agrupació de Ciències Mediques de Girona l'any 1975.

Infotaula de personaCarles Frigola Serra

En la dècada de 1980-1990 va participar amb Luis Racionero, Evarist Valles; Esteve Albert, Narcís Costa "Siset" i altres en les trobades d'Albons. Un grup gastronòmic i de tertúlia que la gent del lloc anomenava " Els Folls de l'Empordà". . Fruit d'aquestes tertúlies va escriure els llibres: Los Angeles Caidos , que Sanchez Dragó va presentar en el seu programa de TVE (1990) " La noche: el mundo por montera" i Dalmau de Creixell i altres escrrits empordanesos. Des de 1992 va col·laborar amb l'artista italiana Marisa Martelli en un projecte sobre geometria sagrada i jardineria a Mas Morató de Creixell ( Alt Empordà) l'actual El Jardí Terapèutic.

És autor de més de cinquanta articles científics i diversos llibres: El Cuerpo Dividido (Olañeta,1980);  Wilhem Reich: el autor y su obra (Barcanova: 1981); Los ángeles caídos (Kairós, 1989); El carácter femenino (Laertes, 2002); Primeros Auxilios Emocionales (Laertes, 2004); La Inmaculada Decepción: Cordura, Locura y Sabiduría (Laertes, 2006); El Cavaller Dalmau de Creixell i altres escrits empordanesos (Brau, 2008); Reich: Cuerpo y Psicoanalisis (Laertes, 2011); Cartas de Freud a Reich (Laertes, 2016) i Anatomia de las Emociones (Laertes, 2021);La Plaga Emocional (Letrame 2021)

És president d'ACOR. Associació Catalana d'Orgonomia. Director de la Fundació Wilhelm Reich a Espanya. Col·labora en la revista GiroSalut.

Referències modifica

  1. «Ajuntament de Borrassà» (en català). Ajuntament Borrassà. [Consulta: 3 març 2024].
  2. «Diccionari històric de periodistes catalans - DHPC - Institut d'Estudis Catalans» (en catalana). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 abril 2024].
  3. «Pàgina d'inici de la Universitat» (en castellà). [Consulta: 4 març 2024].
  4. «Our vision, mission and values» (en anglès). [Consulta: 3 març 2024].
  5. «What Is Group Analysis?». [Consulta: 3 març 2024].
  6. «Therapeutic community at Kingsley Hall in 1965,» (en a nglès). [Consulta: 4 març 2024].
  7. «Biografía». [Consulta: 4 març 2024].
  8. «Biografia» (en castellà). [Consulta: 4 març 2024].
  9. «THE PHILADELPHIA ASSOCIATION was founded in 1965 by R. D. Laing and colleagues in order to challenge established ways of thinking about and responding to distress.» (en anglès). [Consulta: 8 març2014].
  10. «Existentialia; una comunidad terapéutica inspirada en el modelo anglosajón de asistencia que compartió espacio con la Fundación Wilhelm Reich. Sobre esta comunidad y su conexión con la antipsiquiatría inglesa escribiría en 1978 en la revista Ajoblanco.». [Consulta: 4 març 2024].