Carles III de Parma

Carles III de Parma (Lucca, Ducat de Lucca 1823 - Parma, Ducat de Parma 1854) fou el Duc de Parma i Piacenza entre 1849 i 1854. Fou membre de la dinastia dels Borbó-Parma i cap d'aquesta casa ducal vinculada a la casa reial espanyola.

Infotaula de personaCarles III de Parma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Ferdinando Carlo Giuseppe Maria Vittorio Baldassare Modifica el valor a Wikidata
14 gener 1823 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1854 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortRegicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma blanca Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaViareggio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluïsa de França (1845–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarida de Borbó-Parma, Alícia de Borbó-Parma, Robert I de Parma, Enric de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles II de Parma Modifica el valor a Wikidata  i Maria Teresa de Savoia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Va néixer el 14 de gener de 1823 a la ciutat de Lucca, capital del ducat del mateix nom, essent fill del duc Carles I de Lucca (futur Carles II de Parma) i de la princesa Maria Teresa de Savoia. Era net per via paterna del rei Lluís I d'Etrúria i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Víctor Manuel I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Este.

Núpcies i descendents modifica

Es casà el 10 de novembre de 1845 a la ciutat de Frohsdorf amb la princesa Lluïsa de França, filla del príncep Carles Ferran de França, duc de Berry, i de la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies. Lluïsa era neta de Carles X de França i de Francesc I de les Dues Sicílies. La parella s'instal·là a Lucca i després a Parma i tingueren quatre fills:

Duc de Parma modifica

El 19 d'abril de 1848 el seu pare abdicà en favor seu després de sofrir les revolucions liberals de 1848 en favor de la unificació italiana. Carles III fugí de Parma i s'instal·là a Cremona, on fou fet presoner. Posteriorment fou fet presoner a la ciutat de Milà, i alguns mesos després fou alliberat gràcies a la mediació del govern britànic.

Després d'una breu estada a Malta, va viatjar a Nàpols i, a continuació, a Livorno, on va estar acompanyat de la seva esposa que acabava de donar llum al seu primer fill. Seguidament la família va buscar refugi a Anglaterra i Escòcia. L'agost de 1848 l'exèrcit austríac va entrar a Parma i restaurà oficialment Carles II al poder, si bé aquest refusà acceptà el nomenament i designà novament el seu fill Carles III com el seu successor. Aquest retornà a Parma el 18 de maig de 1849, si bé no va fer-se càrrec de l'administració del ducat fins al 25 d'agost.

El 8 d'octubre de 1852 rebé el títol d'infant d'Espanya per part de la reina Isabel II d'Espanya. A la nit del 26 de març de 1854 Carles III fou ferit de mort a la ciutat de Parma per part d'un assaltant que va aconseguir escapar. Va ser traslladat al Palau Reial, on morí l'endemà, sent enterrat el seu cos a la ciutat de Viareggio mentre el seu cor fou guardat al Santuari de Santa Maria della Seccata de Parma.



Precedit per:
Carles II de Parma
Duc de Parma
1849-1854
Succeït per:
Robert I de Parma