Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Infotaula de personaCarloman I

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Carloman Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement751 Modifica el valor a Wikidata
Soissons Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 771 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (19/20 anys)
Samoussy Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs
9 octubre 768 – 4 desembre 771
← Pipí I el BreuCarlemany → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (768–771) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGerberga Modifica el valor a Wikidata
FillsPepin, Cunegunda, Ida von Herzfeld Modifica el valor a Wikidata
ParesPipí I el Breu Modifica el valor a Wikidata  i Berta de Laon Modifica el valor a Wikidata
GermansGisela de Chelles, Chrothais, Adelais, Carlemany i Pipí Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6240882 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Seguint la tradició del francs, el primer monarca carolingi Pipí el Breu va dividir la seva herència entre els seus fills. Així, a la seva mort l'any 768, els seus dos fills Carles i Carloman van rebre diferents parts del regne dels francs.

La part que correspongué a Carloman, de disset anys, estava situada al centre geogràfic del regne. Amb capital a Soissons, incloïa la conca parisenca, el Massís Central, el Llenguadoc, Provença, Borgonya, el sud d'Austràsia, Alsàcia i Alamània. Carles rebé les terres de la perifèria, que envoltaven les de Carloman. El repartiment no va acontentar cap dels dos germans: les terres de Carloman tenien més cohesió geogràfica però les terres de Carles eren les més riques i generaven més ingressos.

El testament de Pipí deixava dos regnes difícilment divisibles i requeria que els seus dos successors cooperessin, però els dos germans eren hostils entre ells. Tot i que se'n desconeixen les causes, alguns historiadors suggereixen que tots dos germans es consideraven legítims hereus en solitari: Carles per ser el fill gran, i Carloman per ser l'únic fill legítim (hi ha qui pensa que Carlemany nasqué abans del casament dels seus pares, tot i que aquesta afirmació no és compartida per tothom).

Els dos germans van iniciar un seguit de maniobres polítiques per consolidar el seu poder i aïllar el seu germà. Hi hagué disputes sobre el domini d'Aquitània (territori que els dos germans compartien) i en la política d'aliances amb els llombards i la Santa Seu.

El 4 de desembre de 771, quan les relacions entre els dos germans havien arribat a un moment crític i estava a punt d'esclatar una guerra oberta, Carloman va patir una mort sobtada. Va ser enterrat a Reims, i al segle xiii les seves restes van ser traslladades a la Basílica de Saint-Denis de París.

Família modifica

Avantpassats modifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ansegisel
 
 
 
 
 
 
 
8. Pipí d'Heristal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Begga
 
 
 
 
 
 
 
4. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Rotruda de Trier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Carloman I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ansegisel (=16)
 
 
 
 
 
 
 
12. Martí de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Begga (=17)
 
 
 
 
 
 
 
6. Caribert de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Bertrada de Colònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carloman I