Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
  | |
| Nom original | (fr) Carloman |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 751 Soissons |
| Mort | 8 desembre 771 (Gregorià) (19/20 anys) Samoussy |
| Sepultura | basílica de Saint-Denis |
| Rei dels francs | |
| 9 octubre 768 – 4 desembre 771 ← Pipí I el Breu – Carlemany → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà, monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei dels francs (768–771) |
| Família | Dinastia carolíngia |
| Cònjuge | Gerberga |
| Fills | Pepin, Cunegunda, Ida von Herzfeld |
| Pares | Pipí I el Breu i Berta de Laon |
| Germans | Gisela de Chelles, Chrothais, Adelais, Carlemany i Pipí |
 | |
Biografia modifica
Seguint la tradició del francs, el primer monarca carolingi Pipí el Breu va dividir la seva herència entre els seus fills. Així, a la seva mort l'any 768, els seus dos fills Carles i Carloman van rebre diferents parts del regne dels francs.
La part que correspongué a Carloman, de disset anys, estava situada al centre geogràfic del regne. Amb capital a Soissons, incloïa la conca parisenca, el Massís Central, el Llenguadoc, Provença, Borgonya, el sud d'Austràsia, Alsàcia i Alamània. Carles rebé les terres de la perifèria, que envoltaven les de Carloman. El repartiment no va acontentar cap dels dos germans: les terres de Carloman tenien més cohesió geogràfica però les terres de Carles eren les més riques i generaven més ingressos.
El testament de Pipí deixava dos regnes difícilment divisibles i requeria que els seus dos successors cooperessin, però els dos germans eren hostils entre ells. Tot i que se'n desconeixen les causes, alguns historiadors suggereixen que tots dos germans es consideraven legítims hereus en solitari: Carles per ser el fill gran, i Carloman per ser l'únic fill legítim (hi ha qui pensa que Carlemany nasqué abans del casament dels seus pares, tot i que aquesta afirmació no és compartida per tothom).
Els dos germans van iniciar un seguit de maniobres polítiques per consolidar el seu poder i aïllar el seu germà. Hi hagué disputes sobre el domini d'Aquitània (territori que els dos germans compartien) i en la política d'aliances amb els llombards i la Santa Seu.
El 4 de desembre de 771, quan les relacions entre els dos germans havien arribat a un moment crític i estava a punt d'esclatar una guerra oberta, Carloman va patir una mort sobtada. Va ser enterrat a Reims, i al segle xiii les seves restes van ser traslladades a la Basílica de Saint-Denis de París.
Família modifica
Avantpassats modifica
| 16. Ansegisel | ||||||||||||||||
| 8. Pipí d'Heristal | ||||||||||||||||
| 17. Begga | ||||||||||||||||
| 4. Carles Martell | ||||||||||||||||
| 9. Alpaida | ||||||||||||||||
| 2. Pipí el Breu | ||||||||||||||||
| 5. Rotruda de Trier | ||||||||||||||||
| 1. Carloman I | ||||||||||||||||
| 24. Ansegisel (=16) | ||||||||||||||||
| 12. Martí de Laon | ||||||||||||||||
| 25. Begga (=17) | ||||||||||||||||
| 6. Caribert de Laon | ||||||||||||||||
| 3. Bertrada de Laon | ||||||||||||||||
| 7. Bertrada de Colònia | ||||||||||||||||
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carloman I |