Viquipèdia

Carlos Greykey

militar català afrodescendent, supervivent de camp de concentració nazi

Carlos Greykey, nascut com Carlos José o José Carlos Grey Molay,[n. 1] (Barcelona, 4 de juliol de 1913—França, 1982) fou un combatent republicà català, notable per ser l'únic presoner d'aquesta nacionalitat i negre que va estar reclòs (i va sobreviure) en el camp de concentració de Mauthausen.

Infotaula de personaCarlos Greykey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Carlos Grey Molay Modifica el valor a Wikidata
4 juliol 1913 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1982 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

 
Una altra de les tres fotos de Greykey, en Mauthausen.[n. 2]

Carlos José Grey Molay va néixer a Barcelona el 1913, de pares procedents de la, llavors, colònia espanyola de Fernando Poo (actual Bioko, Guinea Equatorial). Va tenir diversos germans.[5] Encara que d'orígens humils (la seva mare netejava portals en el selecte Passeig de Gràcia de la ciutat comtal)[6] va poder estudiar i anar a la universitat on va cursar Medicina. L'esclat de la Guerra Civil va fer que, sense arribar a acabar la carrera,[6] s'unís a les tropes que combatien contra els revoltats. Després de la derrota republicana va passar a França on va tornar a lluitar contra els règims feixistes, participant en l'esforç de guerra francès contra l'Alemanya nazi (no consta si en les Companyies de Treballadors Estrangers o en la Legió Estrangera). Se sap que, en produir-se la victòria alemanya va ser internat, juntament amb diversos milers d'espanyols en condicions similars, en camps de presoners de guerra. Després de passar per un dels subcamps del Stalag V C.[n. 3] a Wildberg (Alemanya),[1] fou enviat a mitjans del 1941 al camp de concentració de Mauthausen.[n. 4][6]

Greykey va arribar al camp el 21 de juny de 1941.[6] El seu color de pell[n. 5] el va fer ressaltar inevitablement entre la resta de presos espanyols arribats amb ell al camp, formats nus al denominat pati de garatges.[n. 6] Les persones negres van ser un altre dels objectius del racisme dels nazis, als quals Hitler considerava intrínsecament lascius i perillosos corruptors de la sang ària, i als quals desqualifica explícitament en el seu llibre Mein Kampf.[5] Un capità de les SS li va passar un drap per la cara per verificar si efectivament era negre. A preguntes de l'oficial, Greykey va respondre en alemany, la qual cosa sembla haver estat la raó que no anés enviat immediatament a ser gasejat.[6] En paraules de Juan de Diego, un dels supervivents, «els alemanys no estaven acostumats a veure a persones de color. Així que van vestir Carlos amb roba de la guàrdia real iugoslava, un vestit vermell, per fer-ne una espècie de grum com els que es veuen als hotels. Un grum per obrir la porta i per servir a la taula».[8] Segons Mariano Constante, un dels caps de l'organització comunista clandestina espanyola en Mauthausen, les SS «l'humiliaven, però això el va salvar; en la pedrera no hagués aguantat molt».[5]

A Greykey se li va donar el nom de deportat 5124,[5] i va ser identificat, com tots els presoners espanyols, amb un triangle blau, el dels apàtrides (el govern franquista es va desentendre totalment dels presos republicans espanyols), paradoxalment amb la lletra «S» (Spanier, "espanyol" en alemany).[11][n. 7] Com a més d'espanyol, català i alemany, parlava anglès i francès, va ser destinat a servir la taula del comandant del camp, Franz Ziereis. Posteriorment es va encarregar de la porteria i de la guarda-roba del club dels oficials SS. Com a cambrer va servir a Heinrich Himmler durant una visita que va realitzar al camp el 1941. Ziereis el va presentar al capdavanter nazi com «un negre espanyol [que] vivia a Espanya, [encara que] el seu pare era caníbal i menjava carn humana».[5] Poc abans del final de la guerra, una resposta poc adequada el va portar a perdre la seva condició de pres privilegiat (prominenten). Si no va morir, va ser gràcies a la protecció dels seus compatriotes.[6]

Després de l'alliberament va tornar a França, on romandria la resta de la seva vida i la nacionalitat de la qual va adquirir.[6] Es creu que es va establir en el departament de Sena-Saint Denis, potser en La Courneuve. Es va casar[5][6] i va tenir, almenys, dos fills. D'acord amb el testimoniatge de la seva filla, va ser ballarí en un cabaret i, posteriorment, electricista. Encara que inicialment va seguir participant en les reunions periòdiques dels antics deportats, eventualment va deixar d'acudir i se li va perdre de vista. Des de 1977 i fins a la seva mort, va militar en l'Aliança Nacional per a la Restauració Democràtica, un grup opositor a la dictadura ecuatoguineana. Va morir a França el 1982.[2]

El 17 de maig de 2023 es va col·locar una llamborda d'homenatge i memòria (stolpersteine) al número 3 de carrer d'Atenes, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona, ja que va ser la seva residència durant un període.[13]

Notes modifica

  1. ↑ Tot i que apareix habitualment com «José Carlos» —així apareix al Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis (1940-1945)—,[1] el seu registre d'ingrés en Mauthausen, confeccionat pel departament polític, els seus cognoms y el seu nom consten com «Grey Key Carlos José»; els registres d'entrada de la secció de detenció preventiva al·ludeixen a ell com «Grey-Key [cognom] Carlos [nom]».[2] David Wingeate Pike, en el seu llibre Españoles en el holocausto: vida y muerte de los republicanos en Mauthausen (2015), ho identifica com a Carlos Gray Key i el fa procedir del protectorat espanyol al Marroc.[3]
  2. ↑ La fotografia fou positivada a partir d'un dels negatius salvats per Francesc Boix. Es va prendre davant de l'Erkennungsdienst (servei d'identificació del camp), però es desconeix quan va ser presa (abans o després de la lliberació) i per qui (els oficials de la SS a càrrec del servei d'identificació o Boix).[4]
  3. ↑ En el III Reich hi havia disset Wehrkreise (regions militare) (WK). La numeració dels camps de prisioners de guerra feia servir als nombres romans de la regió militar, seguit, quan hi havien varis camps en una misma regió militar, d'una lletra identificant el campo.
  4. ↑ Mauthausen va ser un camp de concentració, no d'extermini. No obstant, pertanyia a la categoria, o Stufe, III. Aquest grau, el pitjor de tots, es reservava a «delincuents habituals i elements antisocials incapaços de rehabilitació». La finalitat dels Stufe III era igualment l'extermini, però els seus presoners havien d'experimentar el màxim sofriment abans de morir.[7]
  5. ↑ L'escritor francès Serge Bilé assenyala que possiblement hi va haver altres presoners negres en Mauthausen, d'origen francès, britànic o nord-americà. No obstant això, en el seu llibre Negros en los campos nazis (2014),[8] només esmenta a altre: Lionel Romney (1912-2004), un marí mercant de Sint Maarten[9] (Antilles Neerlandeses) capturat pels italians el 1940, després de l'enfonsament del vaixell en el que hi treballava, que va romandre en el camp entre juny de 1944 i la alliberació. Romney es erròniament identificat com nord-americà.[10]
  6. ↑ El pati de garatges estava situat justament després de la porta d'entrada del camp. Era bastant més petit que Appellplatz, o gran plaça central del camp.
  7. ↑ En la pràctica, la insígnia blava només la van portar els republicans espanyols i certs russos desnacionalitzats; i només en Mauthausen, ja que els internats en Dachau o Buchenwald van portar la insígnia de color vermell —la corresponent a reclosos per motius polítics—.[12]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Bermejo i Checa, 2006, p. 272.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Prisionero 5124: Grey Molay, el republicano negro» (en espanyol), 21-08-2016.
  3. ↑ Pike, 2015, pos. 4188.
  4. ↑ Bermejo, 2015, p. 125.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Un negro catalán en las garras de los nazis» (en espanyol). El País, 19-06-2005.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Cómo sobrevivir en Mauthausen siendo negro y rojo». El Correo, 02-08-2015.
  7. ↑ Pike, 2015, pos. 553-565.
  8. ↑ 8,0 8,1 Bilé, 2015, cap. XXIII.
  9. ↑ «"Nobody might believe me" - The Story of a St. Maartener caught in the Holocaust» (en anglès). The Daily Herald, 12-10-2012.
  10. ↑ United States Holocaust Memorial Museum. «Blacks during the Holocaust». A: Holocaust Encyclopedia (en anglès). 
  11. ↑ Bermejo, 2015, p. 62.
  12. ↑ Pike, 2015, pos. 597.
  13. ↑ McAulay, John. «Sant Gervasi homenatja l’únic català afrodescendent que va sobreviure a l’infern de Mauthausen». DiariElJardí.cat, 18-05-2023. [Consulta: 8 juny 2023].

Bibliografia modifica

  • El fotógrafo del horror. La historia de Francisco Boix y las fotografías robadas a los SS de Mauthausen (en espanyol). RBA Editores, 2015. ISBN 978-84-9056-500-1. 
  • Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis (1940-1945). Subdirección General de los Archivos Estatales, 2006. ISBN 84-8181-290-0. 
  • «L'Equato-Guinée de Mauthausen». A: Noirs dans les camps nazis (en francès). e-plumes.net, 2015. ISBN 9791028800598. 
  • Españoles en el holocausto: Vida y muerte de los republicanos en Mauthausen. Quarta edició revisada i ampliada. Kindle Edition. Penguin Random House Grupo Editorial, abril 2015. ISBN 978-84-906-2681-8. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Greykey&oldid=32649551»