Carlos Rubiera Rodríguez
Carlos Rubiera Rodríguez (Gijón, 19 d'abril de 1904 - Madrid, 28 d'abril de 1942) va ser un advocat i polític socialista asturià, afusellat pel règim franquista després de la fi de la Guerra Civil Espanyola. Va ser diputat per la província de Madrid i governador civil d'aquesta província.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 abril 1904  Gijón (província d'Astúries) |
| Mort | 28 abril 1942 (38 anys) Madrid |
 Governador civil de la província de Madrid | |
| 7 octubre 1936 – 7 octubre 1936 ← Francesc Carreras Reura – Miguel Villalta Gisbert → | |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 20 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (província) | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, empleat |
| Partit | PSOE |
Biografia modifica
Carlos Rubiera pertanyia a l'ala esquerra, caballerista, del PSOE,[1] oposada al sector centrista liderat per Indalecio Prieto, de la qual fou un dels seus més famosos oradors.[1] Formava part de l'Agrupació Socialista Madrilenya,[1] de la qual va arribar a ser secretari durant la Guerra Civil,[2] i va ser elegit diputat per la circumscripció de la província de Madrid pel Front Popular a les eleccions de febrer de 1936.[3]
Després de començar la guerra civil, va formar part de la primera Junta de Defensa de Madrid, creada per Largo Caballero a finals del mes de setembre de 1936.[1] Fou també governador civil de Madrid entre el 7 d'octubre[4] i el 31 de desembre d'aquest any,[5] i a continuació subsecretari de Governació amb el caballerista Ángel Galarza (succeint Wenceslao Carrillo Alonso), fins a la caiguda del govern de Largo Caballero i l'arribada al càrrec de Negrín, amb Julián Zugazagoitia, ambdós de l'ala centrista del PSOE.[6]
La resta de la guerra va seguir ocupant càrrecs en el partit, oposant-se tant a la progressiva presa del poder per part de la facció centrista dins del partit com a la creixent influència comunista a la zona republicana. Al febrer de 1938 va col·laborar en la creació de les noves seccions juvenils exclusivament socialistes, fou escollit secretari provincial a Madrid de les Joventuts Socialistes de la FETT, la qual seguia defensant la causa caballerista.[7] Com la resta de dirigents de l'Agrupació Socialista Madrilenya, va participar en la revolta de Casado contra Juan Negrín.[8] Va ser escollit membre de la Comissió Executiva Nacional del PSOE, sota la presidència de José Gómez Osorio, pocs dies abans del final de la Guerra (20 i 21 de març).[9] Aquesta executiva tenia pretensió de convertir-se en la direcció del partit en l'exili, però la subsegüent repressió franquista va acabar amb gairebé la meitat d'ella.
Rubiera va fugir a València en companyia de la seva família i de l'alcalde socialista de Vallecas, Amós Acero Pérez, amb la pretensió d'embarcar-se.[10] Davant la impossibilitat de fer-ho, van continuar cap a Alacant, on va ser capturat juntament amb les milers de persones que havien arribat a la ciutat per les tropes italianes que van prendre la ciutat. Rubiera va formar part de la delegació que va negociar amb el cònsol francès a Alacant i els comandaments italians la presa de la ciutat.[11] internat al camp de concentració d'Albatera i traslladat de tornada a Madrid, a la presó de Porlier, pels òrgans de repressió dels vencedors.
Condemnat a mort, va ser afusellat al Cementiri de l'Est, juntament amb altres set persones, el 7 de novembre de 1942.[12]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (Álvarez-Fernández, 261)
- ↑ (Graham, 157)
- ↑ Fitxa de diputat de Carlos Rubiera.
- ↑ Gaceta de Madrid: Diari Oficial de la República. Decret nomenant Governador civil de la província de Madrid a D. Carlos Rubiera Rodríguez.
- ↑ Gaceta de Madrid: Diari Oficial de la República. Decret admetent la dimissió del càrrec de Governador civil de la província de Madrid de D. Carlos Rubiera Rodríguez.
- ↑ Gaceta de la República: Diari Oficial. Decret admetent la dimissió del càrrec de Subsecretari d'aquest departament a D. Carlos Rubiera Rodríguez
- ↑ (Graham, 250)
- ↑ (Graham, 296)
- ↑ (Graham, 300)
- ↑ Declaració davant la Brigada Político-Social d'Amós Acero.
- ↑ Crónica de los últimos días (VI): los italianos en Alicante, pres d'El Año de la Victoria, d'Eduardo de Guzmán, editorial Gregorio del Toro, 1974
- ↑ (Álvarez-Fernández, 21)
Bibliografia modifica
- El PSOE en la Guerra Civil, de Helen Graham, Barcelona, 2005, ISBN 84-8306-609-2
- Memoria y trauma en los testimonios de la represión franquista, de José Ignacio Alvarez-Fernández, 2007, ISBN 84-7658-810-0