Carlos Ruiz García
Carlos Ruiz García (Comillas, 1904 - Cervera de Pisuerga, 28 de gener de 1982) va ser un militar i polític espanyol que va ocupar diversos càrrecs durant la dictadura franquista.
Biografia modifica
Nascut a Comillas en 1904,[1] era militar de professió. Va estar destinat a Àfrica i va arribar a participar en la repressió del moviment revolucionari d'Astúries en 1934.[1] Afiliat a Falange a l'abril de 1936, va participar en la Guerra civil al costat de les Forces revoltades; durant la contesa va manar les 1a i 3a Banderes de Falange de Navarra, i la 1a Bandera de Falange de Palència, guanyant a més la Medalla Militar individual.[1]
Cap provincial de FET i de les JONS a Santander des de setembre de 1939,[2] al desembre va ser nomenat governador civil de la província, unificant-se tots dos llocs en un només.[3] Durant la seva etapa com a governador Ruiz García va promoure el nomenament de falangistes «camises velles» per a diversos càrrecs, mantenint un discurs falangista exaltat.[4] Va tenir una destacada actuació arran de l'incendi de Santander de 1941, utilitzant tots els recursos a la seva disposició per a fer front al desastre natural i l'atenció als damnificats de l'incendi; això li va donar una gran popularitat entre la població.[5]
Al maig de 1941 va ser nomenat governador civil de la província de Madrid,[6] càrrec que mantindria fins a 1954.[7] Juan Pedro Puebla Potenciano, secretari provincial de la Falange madrilenya, hauria estat el seu home de confiança.[8] Durant aquest període també va exercir altres càrrecs, com a conseller de l'Institut Nacional de Previsió (1941-1945), delegat nacional d'Informació i Investigació[7] (1948), procurador a les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS.[9] Durant algun temps fou lloctinent de la Guàrdia de Franco,[9] en substitució de Luis González Vicén.[10]
Va continuar amb la seva carrera militar. Ascendit al rang de general de brigada en 1962, en aquest mateix any va ser nomenat cap de la Divisió «Inmortal Gerona» n.º 41.[11] Posteriorment assumí el comandament de la Divisió Mecanitzada «Guzmán el Bueno» n.º 2[12] i de la Divisió de Muntanya «Navarra» n.º 6.[a] Ascendit al rang de tinent general en 1968, fou nomenat capità general de la V Regió Militar,[14] amb seu a Saragossa. Passà a la reserva en 1974.[15]
Va morir el 28 de gener de 1982 a la localitat palentina de Cervera de Pisuerga.[16]
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Sanz Hoya, 2009, p. 160.
- ↑ Forcadell, 2004, p. 289.
- ↑ Rodríguez Barreira, 2007, p. 579-580.
- ↑ Sanz Hoya, 2009, p. 160-161.
- ↑ Sanz Hoya, 2009, p. 164-165.
- ↑ Sanz Hoya, 2009, p. 167.
- ↑ 7,0 7,1 Pozuelo i Ellakuría, 2008, p. 156.
- ↑ Pozuelo i Ellakuría, 2008, p. 157.
- ↑ 9,0 9,1 Sanz Hoya, 2009, p. 167n.
- ↑ Díaz Sicilia, 1990, p. 255.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 139/1962, de 27 de enero, por el que se nombra segundo Jefe de la División de Infantería «Inmortal Gerona», número 41, al General de Brigada de Infantería don Carlos Ruiz García». Boletín Oficial del Estado núm. 29, de 2 de febrero de 1962, pàg. 1649. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 42/1966, de 7 de enero, por el que se nombra Jefe de la División Mecanizada «Guzmán el Bueno» número 2 al General de División don Carlos Ruiz García». Boletín Oficial del Estado núm. 14, de 17 de enero de 1966, pàg. 547. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 3028/1966, de 1 de diciembre, por el que se nombra Jefe de la División de Montaña «Navarra» número seis y Gobernador militar de la plaza de Pamplona y provincia de Navarra al General de División don Carlos Ruiz García». Boletín Oficial del Estado núm. 292, de 7 de diciembre de 1966, pàg. 15406. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 1468/1968, de 14 de junio, por el que se nombra Capitán General de la Quinta Región Militar al Teniente General don Carlos Ruiz García». Boletín Oficial del Estado núm. 160, de 4 de julio de 1968, pàg. 9791-9792. ISSN: 0212-033X.
- ↑ Ministerio del Ejército: «Decreto 2338/1974, de 29 de julio, por el que se dispone que el Teniente General don Carlos Ruiz García pase a la situación de reserva». Boletín Oficial del Estado núm. 160, de 4 de julio de 1968, pàg. 17569. ISSN: 0212-033X.
- ↑ «Primer Aniversario. El excelentísimo señor Don Carlos Ruiz Gardía», ABC (27 de enero de 1983), pág. 84
Bibliografia modifica
- Díaz Sicilia, Javier. Al suroeste, la libertad. Inmigración clandestina de canarios a Venezuela entre los años 1948 y 1951. Academia Nacional de la Historia de Venezuela, 1990.
- Forcadell, Carlos. A los 125 años de la fundación de PSOE. Las primeras políticas y organizaciones socialistas. Marcial Pons, 2004.
- Pozuelo, Eduardo Martín de; Ellakuría, Iñaki. La guerra ignorada: los espías españoles que combatieron a los nazis. Barcelona: Random House Mondadori, 2008. ISBN 978-84-8306-768-0.
- Rodríguez Barreira, Guillermo Óscar J. Poder y actitudes sociales durante la postguerra en Almería (1939-1953). Universidad de Almería, 2007.
- Sanz Noya, Julián. La construcción de la dictadura franquista en Cantabria. Universidad de Cantabria, 2009. ISBN 978-84-8102-486-9.