Carmen Babiano Méndez-Núñez
Carmen Babiano Méndez-Núñez (Santiago de Compostel·la, 1852 - Pontevedra, 2 de setembre de 1914)[1] va ser una pintora i dibuixant gallega.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1852 Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
| Mort | 2 setembre 1914 (61/62 anys) Pontevedra (Galícia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Professors | Ramon Vives i Ayné |
Biografia modifica
Membre d'una família benestant, una de les més prestigioses de Pontevedra, va ser filla de José Babiano Rodríguez i de Carmen Clara Méndez Núñez[1] i neboda de l'almirall Casto Méndez Núñez.[2] Va ser educada en la música i en les arts com altres filles de la burgesia del moment. Babiano va arribar a ser una persona molt culta, coneixedora de diversos idiomes i amb formació musical i artística, on va sobresortir més. Aprengué música i a tocar el piano amb la seva àvia, Tomasa Núñez, i va rebre formació artística a l'Institut de Pontevedra, on va tenir com a mestre al català Ramon Vives i Ayné.[3][1]
Amb només 18 anys va participar en la seva primera exposició pública, amb alguns dels dibuixos que feia a classe a l'Institut de Pontevedra. Ja el 1875 va participar a l'Exposició Regional de Galícia, celebrada a Santiago de Compostel·la, on va presentar dos retrats a l'oli, mereixedors de l'elogi de la premsa,[3] i dos paisatges a llapis, copiats d'uns gravats,[4] i on va ser premiada amb medalla de bronze.[1] El 1878 participa a l'Exposició de Belles Arts de La Corunya amb un retrat a l'oli del marquès de Méndez Núñez, i el 1880 a la de Pontevedra, on mostrar el seu millor moment com a artistes, amb diverses obres a ploma i aiguada, tres retrats de mida natural a llapis i una pintura a l'oli titulada Una nena donant de menjar a unes gallines[4] o simplement Les gallines.[3]
Entre 1879 i 1881 va ser col·laboradora artística del diari La Ilustración Gallega y Asturiana, on es van publicar diversos dels seus dibuixos.[3] Amb tot, a partir de 1882 finalitza la seva carrera en casar-se amb el metge Víctor Mendoza. Com moltes altres dones de l'època, sumat als prejudicis socials, va renunciar a la seva carrera i va dedicar-se a la família. Va abandonar la pintura en l'àmbit públic i probablement només va continuar pintant en la intimitat, com a entreteniment. Tanmateix, el vessant artístic el va canalitzar com a mecenes, va convertir casa seva, el conegut Palauet de les Mendoza, en centre de la vida cultura i artística de Pontevedra i col·laborà en iniciatives com la Societat Arqueològica de la ciutat a partir de 1894, per a la qual va fer dibuixos de la ciutat, i on va descobrir el talent d'Enrique Campo, el dibuixant més important d'aquesta societat.[3][2]
Obra modifica
La seva obra va basar-se sobretot en escenes costumistes, retrats, paisatges, natures mortes o flors, temes reservats a les dones de la seva època. De la seva obra, el Museu de Pontevedra conserva més de 130 olis i dibuixos.[3] Algunes de les seves obres són:[2]
- Vista de Pontevedra des de la Caeira (1869)
- Vista del Con (1877)
- Les gallines (1880)
- Rodalies de Pontevedra (1896)
- Castell de Sotomayor
- Monestir de Lérez
- Tobies i Rafael Arcàngel
- Retrat de dama
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmen Babiano Méndez-Núñez |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Carmen Babiano Méndez-Núñez» (en gallec). Do gris do violeta. Achegas á historia das mulleres de Pontevedra. Concello de Pontevedra. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Natalia, Fraguas Fernández. «Carmen Babiano Méndez-Núñez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Conde, María «Carmen Babiano, pontevedresa pionera en el arte femenino». La Voz de Galicia, 30-03-2014.
- ↑ 4,0 4,1 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 61. Arxivat 2020-01-26 a Wayback Machine.