Carole Roussopoulos

directora de cinema francesa

Carole Roussopoulos, nascuda amb el nom de Carole de Kalbermatten (Lausana, 25 de maig de 1945 − Sion, 22 d'octubre de 2009), és una cineasta feminista, pionera en el terreny del vídeo i la realització del documental francès.

Infotaula de personaCarole Roussopoulos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Sion (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParentsCallisto Mc Nulty (en) Tradueix (neta) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1032365 Allocine: 5670 Allmovie: p652549 TMDB.org: 1399654 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

La seva infància transcorre a Sion (Suïssa) i després se'n va a Lausanne a estudiar. L'any 1967 es trasllada a París, on treballa per la revista Vogue. Al cap de pocs anys s'endinsa en temes de vídeo i cinema, àmbits en els quals se sent còmoda i on s'hi establirà definitivament, esdevenint així una activista feminista pionera del vídeo fins a la fi dels seus dies.

Creació cinematogràfica i militància

modifica

L'any 1969 Jean Genet li aconsella adquirir el Portapack de Sony. Es tracta del primer sistema d'enregistrament de vídeo analògic amb un sistema de bateries que es poden portar i manejar per una sola persona. Rossopoulos li segueix el consell i esdevé la primera dona en apodar-se d'aquest gadget tecnològic, però la seguiran moltes altres directores: "En l'estela del Maig del 68 i els Estats Generals del Cinema, el cinema intervencionista també reneix de les cendres amb el desig de filmar la realitat tal com succeeix i actuar sobre els moviments de protesta. En aquest context efervescent i activista, diverses directores de cinema s'apropien dels nous recursos cinematogràfics, en particular del vídeo, utilitzant les càmeres Sony Portapak. D'aquesta manera, acompanyen la història i la lluita de les dones i es fan càrrec de la seva pròpia representació. Igual que Virginia Woolf va exigir "una habitació pròpia", les feministes exigiren "una càmera pròpia ', i en feren d'aquest acte un acte de renaixement."[1]

Juntament amb el seu marit, el pintor Paul Roussopoulos, funden el primer col·lectiu activista de vídeo: Video Out. D'aquesta manera, en ple període de protesta social, la cineasta donarà veu a través de les seves filmacions a la gent que solia estar silenciada pels mitjans escrits o la televisió, com les dones, els treballadors, els immigrants, els homosexuals, les prostitutes, etc. "Va dedicar bona part del seu treball a enregistrar les successiver onades de l'activistme feminista i d'altres moviments socials"[2]

De 1973 a 1976, Carole Roussopoulos ensenya vídeo a l'Université de Vincennes de París, actualment desapareguda. Durant aquest període, també introdueix a Delphine Seyrig al vídeo, amb qui realitzarà Maso et Miso vont en bateau (1976) i S.C.U.M Manifesto (1976), sobre el Manifest de l'Organització per a l'Extermini dels Homes.

El 1982 promou la creació del Centre Audiovisual Simone de Beauvoir, juntament amb Delphine Seyrig i Iona Wieder. La finalitat d'aquest centre és d'identificar, conservar, difondre i promoure tot el material audiovisual relatiu als drets i les lluites de les dones, així com les creacions audiovisuals d'artistes femenines, amb el propòsit de crear així un arxiu audiovisual del moviment de les dones.

De 1986 a 1994, Roussopoulos dirigeix l'Entrepôt a París, cinéma d'art i assaig creat per Frédéric Mitterrand.

Reconeixements

modifica

L'Associació francesa Carole Roussopoulos, dirigida per Hélène Fleckinger, creada en la memòria de la directora, s'encarrega de la promoció i difusió de les seves pel·lícules. L'any 2007, la Cinémathèque Française li dedica un cicle i el 2015 la 23a edició de la Mostra Internacional de Films de Dones en programa una retrospectiva.

Filmografia

modifica
1970
  • Genet parle d'Angela Davis, pertanyent a la col·lecció del Museu Nacional d'art modern / Centre Georges-Pompipou.
  • 1971

  • Le F.H.A.R (Front Homosexuel d'Action Révolutionnaire)
  • 1972
  • Gabrielle Nanchen
  • Munich
  • 1973
  • Y a qu'à pas baiser
  • LIP: Monique
  • LIP: la marche de Besançon
  • L'enterrement de Mahmoud AL Hamchari
  • Action Autoportrait(s) de Gina Pane
  • 1974
    1975
    • Action Death Control de Gina Pane
    • La marche du retour des femmes à Chypre
    • Les Prostituées de Lyon parlent
    • La marche des femmes à Hendaye
    • Les mères espagnoles
    1976
    • S.C.U.M. Manifesto
    • Maso et Miso vont en bateau
    • LIP: Monique et Christiane
    • LIP: Jacqueline et Marcel
    1978
    • Le Viol: Anne, Corinne, Annie, Brigitte, Josyane, Monique et les autres…
    • Point d'émergence: Aline Gagnaire
  • Point d'émergence: Charlotte Calmis
    • Point d'émergence: Vera Pagava
    1980
  • Le juge et les immigrés
  • 1982
    • Ça bouge à Mondoubleau
    • Ça bouge à Vendôme
    • Flo Kennedy: portrait d'une féministe américaine
    • Profession: agricultrice
    • S.O.S. j'accouche
    1983
    • Yvonne Netter, avocate
    • Paroles d'assistantes maternelles
    1984
    • Profession: conchylicultrice
    • Pionnières et dictionnaires du cinéma 1900-1960
    • Gagner sa vie
    • Colette Auger: une nouvelle loi sur le nom
    • Femmes d'immigrées de Gennevilliers
    • La mort n'a pas voulu de moi : portrait de Lotte Eisner
    • Une journée ordinaire de Christine Ockrent
    1985
    • Y'a vraiment des gens qui vivent avec très peu
    • Ras le bol sous les ponts de paris
    • Les travailleuses de la mer
    • Les cavistes nouveaux sont arrivés
    • Quand les parents s'en mêlent
    1986
    • La drogue on peut s'en sortir, disent-elles
    • L'égalité professionnelle, ça bouge
    1987
    • L'égalité professionnelle: ça avance dans les transports
    • Les clés de Mauzac
    1988
    • L'inceste, la conspiration des oreilles bouchées
    • Nouvelles qualifications: les entreprises innovent avec des jeunes
    1989
    • La ballade des quartiers / parole d'en France
    1990
    • Nous femmes contre vents et marées
    • Jouer le jeu - côté cour
    1991
    • Mort des malades, souffrance des soignants
    1992
    • Mort des malades, souffrance des médecins
    • L'inceste: lorsque l'enfant parle
    1993
    • Mort des malades, souffrance des familles
    • Les hommes invisibles
    • L'accueil temporaire des personnes âgées ou le répit des familles
    1994
    • La drogue… Non merci: drogues images prévention
    1996
    • Être avec
    • L'accueil familiar: vieillir comme chez soi
    • En équipe avec le malade
    1997
    • Les violences du silence
    • Notre printemps
    1998
    • Les murs du silence: agressions sexuelles en institutions
    • Vivre en petite unité
    • Le parrainage: une main tendue
    • Je vis en maison de retraite
    1999
    • Souvenirs pour un avenir
    • Quand les jours sont comptés…
    • Debout! Une histoire du mouvement de libération des femmes 1970-1980
    2000
    • L'accueil de jour
    • Paroles de résidents
    • Jour après jour
    2001
    • Cinquantenaire du Deuxième sexe 1949-1999 (co-realitzat amb Christine Delphy)
    • Vieillir et mourir accompagné: grand âge et soins palliatifs
    2002
    • Marchons avançons résistons en Suisse Romande
    • Vieillir en liberté
    • Donner c'est aimer
    2003
    • Viol conjugal, viol à domicile
    • Bénévole tout simplement: un rien de temps qui change la vie
    • Qui a peur des Amazones?
    • Il faut parler: portrait de Ruth Fayon
    2004
    • L'écoute ! Une aventure: la main tendue
    • Le jardin de Lalia: des microcrédits pour les femmes maliennes
    • Familles d'ici, familles d'ailleurs
    • L'Europe, parlons-en…
    2005
    • Inceste, brisons le silence !
    • Les années volées
    2006
    • Je suis un être humain comme les autres
    • Sans voix… Mais entendus! Un hommage aux soins palliatifs
    • Pour vous les filles !
    2007
    • Quand les parents en parlent
    • Femmes mutilées, plus jamais !
    • Des fleurs pour Simone de Beauvoir
    • La maison: un espoir, une vie
    2008
    • Mariages forcés, plus jamais !
    • L'eau et les rêves
    2009
    • Ainsi va la vie. Cancer: de la peur à l'espoir
    • Pramont: une deuxième chance !
    • Delphine Seyrig, un portrait

    Referències

    modifica
    1. «Centre Simone de Beauvoir» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: Abril 2015].
    2. «Programa Mostra Internacional Films de Dones Barcelona - Abril / Maig 2015». [Consulta: Abril 2015].

    Enllaços externs

    modifica