Carousel

pel·lícula de 1956 dirigida per Henry King

Carousel és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Henry King, estrenada el 1956.

Infotaula de pel·lículaCarousel
Fitxa
DireccióHenry King
Protagonistes
Director artísticJack Martin Smith i Lyle R. Wheeler
ProduccióHenry Ephron Modifica el valor a Wikidata
GuióPhoebe i Henry Ephron, adaptació del llibret d'Oscar Hammerstein II de la comèdia musicale homònima (creada a Broadway el 1945) i l'adaptació per Benjamin F. Glazer de la peça Liliom de Ferenc Molnár
MúsicaRichard Rodgers
FotografiaCharles G Clarke
MuntatgeWilliam Reynolds
VestuariMary Wills, Charles Le Maire i (no surt als crèdits) Sam Benson
Productora20th Century Fox
Distribuïdor20th Century Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMalibu i Maine Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLiliom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePel·lícula musical
Lloc de la narracióMaine Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049055 Filmaffinity: 287115 Allocine: 110677 Rottentomatoes: m/carousel Letterboxd: carousel Mojo: carousel Allmovie: v8336 TCM: 8336 TV.com: movies/carousel-1956 AFI: 51779 TMDB.org: 28100
Discogs: 275681 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Nova Anglaterra, 1873. Una obrera d'un molí, Julie Jordan, va després del seu treball a una fira. Hi coneix Billy Bigelow, responsable d'uns cavallets (carousel en anglès) pertanyent a la Senyora Mullin. Aviat, els dos s'apassionen l'un de l'altre; la propietària dels cavallets, gelosa, despatxa llavors Billy. Julie i ell es casen però, sense recursos, s'han d'instal·lar amb Nettie Fowler, cosina de la casada. Billy s'embolica amb Jigger Craigin, un truà que li proposa un robatori amb David Bascombe, el patró del molí on Julie treballava abans. Reticent en principi, Billy accepta quan la seva dona li diu que està embarassada, i atret per la perspectiva de guanyar fàcilment diners. Però la temptativa de robatori és un fracàs: Jigger aconsegueix fugir quan la policia intervé; Billy, detingut, escull suïcidar-se...

Quinze anys més tard, Billy (confinat al purgatori), obté del guardià del cel tornar durant una jornada a la Terra, on haurà de fer una bona acció per merèixer la seva entrada al paradís. Coneix Louise, la seva filla, una adolescent rebel, poc confiada en el seu futur, i emprenyada per la gent jove que coneix el passat de lladre del pare. Billy dona a la seva filla (a la qual es presenta com un amic del seu pare) bons consells, cosa que li val per arribar a la seva plaça al cel...

Repartiment modifica

Rebuda modifica

Adaptació cinematogràfica d'un musical estrenat a Broadway el 1945, dirigit per Mamoulian. Això no obstant, la història ja havia estat portada el 1930 per Franz Borzage, amb Charles Farrell i Rose Hobart. Ens trobem amb un musical on Henry King, no gaire habituat al gènere només va saber aplicar solucions de vell artesà. La sensació predominant marquen la tristor del seu argument i la discutible inspiració d'algunes de les seves cançons[1]

Referències modifica

  1. Calderon, pàg.88

Bibliografia modifica

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.