Carta a la reina d'Anglaterra

novel·la curta de Vicenç Pagès i Jordà

Carta a la reina d'Anglaterra és una novel·la curta de caràcter epistolar escrita per l'autor català Vicenç Pagès i Jordà. Va ser publicada el 1997 per l'Editorial Empúries.[1]

Infotaula de llibreCarta a la reina d'Anglaterra
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorVicenç Pagès i Jordà Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1999 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Empúries Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaimmortalitat Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la epistolar Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Ciutat d'Olot Marià Vayreda de Prosa Narrativa (1996) Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Narra en cent pàgines la vida mil·lenària del protagonista, en Joan Ferrer, un ferrer que fa un pacte amb el diable pel qual es torna immortal. En ser condemnat a una pena tan dura com injusta, s'adreça en una carta a la reina d'Anglaterra amb enuig.[2][3]

Recepció

modifica

Va ser el primer gran èxit de l'autor.[2] Va rebre el premi Marià Vayreda l'any 1996.[4] El 2015, va ser traduït a l'eslovè per Veronika Rot i publicat per l'editorial Sodobnost.[2] Com a curiositat, el dia que va morir Elisabet II del Regne Unit, llavors reina d'Anglaterra, molts dels lectors de la novel·la van penjar una fotografia de la coberta a les xarxes socials.[1]

Segons Sara Serrano Valenzuela de la revista Visat, l'obra fa un repàs dels temes que han preocupat l’ésser humà al llarg de la història. Va afirmar que «l’estil àgil i fluid no impedeix que la suggestió irònica inundi les pàgines del llibre».[3]

Estanislau Vidal-Folch d'El Periódico va elogiar l'«agosarament d'explicar mil anys d'història a través d'una sola vida».[5]

D'altra banda, Jordi Amat i Fusté d'El País va constatar que l'obra constituïa una paròdia de la novel·la històrica i que demostrava «el domini precís i consolidat de la màquina narrativa» de Vicenç Pagès. També va citar Valentí Puig, que havia assegurat el següent: «és un triomf de l'atzar, un atzar del tot aparent, controlat per un autor que no deixa res a l'atzar».[6]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Ramis, Llucia. «El día que murió la reina» (en castellà). La Vanguardia, 10-09-2022. [Consulta: 3 abril 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «La novel·la 'Carta a la reina d'Anglaterra', traduïda a l'eslovè». Emporda.info, 22-10-2015. [Consulta: 3 abril 2023].
  3. 3,0 3,1 Serrano Valenzuela, Sara. «Vicenç Pagès Jordà». Visat, revista digital de literatura i traducció. [Consulta: 3 abril 2023].
  4. «Vicenç Pagès i Jordà». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2023].
  5. Vidal-Folch, Estanislau «Instants d’una generació». El Periódico, 24-10-2003.
  6. Amat, Jordi. «L’excel·lència postmoderna». El País, 28-08-2022. [Consulta: 3 abril 2023].