Cartes del paisatge
Les cartes del paisatge són instruments de concertació d'estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els seus valors.[1]
Les cartes es concreten mitjançant la signatura pública d'un document on s'estableixen els compromisos que adopten cadascuna de les parts signants en favor del paisatge i el calendari per assolir els objectius. Aquest tipus d'instrument s'ha demostrat útil en altres països, en contextos similars als nostres.[1]
Les cartes del paisatge, que tenen un protocol per a la seva realització obra del Departament de Territori i Sostenibilitat, compten amb el seguiment de l'Observatori del Paisatge, que vetlla perquè siguin coherents amb els catàlegs de paisatge dels seus àmbits d'actuació.
Continguts de les cartes del paisatge modifica
El Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística, estableix quins han de ser els continguts de les cartes del paisatge.[1]
En primer lloc una diagnosi de les dinàmiques del paisatge; a continuació, la definició d'objectius de qualitat paisatgística a assolir a l'àmbit de la carta i que han des ser coherents amb els inclosos al catàleg; i, finalment, l'elaboració d'un programa de gestió en el que es concretin les accions específiques que han d'emprendre els diversos agents, i en el qual ha de quedar garantida la participació ciutadana.[1]
Desenvolupament de cartes del paisatge modifica
Al Principat s'han completat diverses cartes del paisatge. Es tracta de les de l'Alt Penedès (impulsada per Terra Vitium, el Consell Comarcal i la Generalitat); el Berguedà (Consell Comarcal i Generalitat); Vall de Camprodon (Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Observatori del Paisatge i Generalitat),[2] Alt Empordà (Consell Comarcal, Diputació de Girona, Observatori del Paisatge i Generalitat)[1] i la del Priorat[3] (impulsada pel Consell Comarcal, l'Observatori del Paisatge i la Generalitat).
Estan en fase de desenvolupament les cartes de la Vall del Tenes, al Vallès Oriental (impulsada per la Mancomunitat de la Vall del Tenes, l'Observatori del Paisatge i la Generalitat); la de la conca de la riera d'Argentona (promoguda pels municipis d'Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Mataró i Òrrius; l'Observatori del Paisatge i la Generalitat);
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Busquets i Fabregas, Jaume. «Capítol 2: instruments per a l'ordenació i la gestió». A: direcció:Oriol Nel·lo i Colom. La política de paisatge a Catalunya. 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2010, p.69-79. ISBN 9788439385196 [Consulta: 5 febrer 2014]. Arxivat 22 de febrer 2014 a Wayback Machine.
- ↑ Urgell, Arnau «Un any de Carta del Paisatge». ElRipollès.info, 28-10-2010 [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ ACN «La Carta del paisatge del Priorat recull onze objectius i més d'una desena de compromisos dels agents de la comarca». 324. ACN, 04-10-2012 [Consulta: 5 febrer 2014].