Cas abessiu
El cas abessiu (també conegut com a cas caritiu o cas privatiu) és el cas gramatical utilitzat per a marcar l'absència del substantiu que es declina en aquest cas. En català, aquesta funció és feta per la preposició sense o pel prefix a-.
El nom abessiu ve del verb llatí abesse ('estar lluny, estar absent') i és utilitzat especialment en referència a les llengües finoúgriques. El nom caritiu ve del verb llatí carere ('mancar') i se sol fer servir en referència a les llengües caucàsiques. El nom privatiu ve del verb llatí privare ('privar').
En les llengües aborígens australianes modifica
Martuthunira modifica
En martuthunira, el cas privatiu es forma amb dos sufixos, wirriwa i wirraa. No és clar quin criteri es fa servir per a decidir quin dels dos sufixos cal usar:
Parla-wirraa | nganarna |
diners-PRIV | 1PL.EXC |
'No tenim diners' |
En llengües finoúgriques modifica
Finès modifica
En finès, el cas abessiu rep el sufix -tta/ttä, segons les regles de l'harmonia vocàlica. Per exemple:
- raha 'diners'
- rahatta 'sense diners'
Una construcció equivalent es pot crear amb el mot ilman i el partitiu:
- ilman rahaa 'sense diners'
o, més rarament:
- rahaa ilman 'sense diners'
El cas abessiu s'utilitza rarament en la llengua escrita i encara menys en la llengua oral, malgrat que algunes formes abessives són més comunes que els seus equivalents amb ilman:
- tuloksetta 'sense èxit, sense profit'
- Itkin syyttä 'vaig plorar sense motiu'
El cas abessiu, tanmateix, s'utilitza sovint per a les formes nominals dels verbs (que es formen amb l'afix -ma- / -mä-, com ara puhu-ma-tta 'sense parlar', osta-ma-tta 'sense comprar' o välittä-mä-ttä 'sense importar':
- Juna jäi tulematta 'el tren no va aparèixer'
Sovint, aquesta forma pot ser substituïda per la forma negativa del verb:
- Juna ei tullut
A vegades, és possible sentir un usatge incorrecte de l'abessiu en finès, en què es combinen l'abessiu i el mot ilman:
- ilman rahatta
Es debat si això és degut a la influència de l'estonià.
Estonià modifica
L'estonià també utilitza l'abessiu, que s'indica amb el sufix -ta tant en el singular com en el plural:
- (ilma) autota 'sense cotxe'
Les formes nominals dels verbs s'indiquen amb l'afix -ma- i la marca d'abessiu -ta:
- Rong jäi tulemata 'el tren no va aparèixer'