Viquipèdia

Casa-fàbrica Jaume Aimar

casa-fàbrica de Sant Pere i Santa Caterina

La casa-fàbrica Jaume Aimar és un edifici situat als carrers de les Basses de Sant Pere, Sant Pere més Baix i la Séquia de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els del districte de Ciutat Vella.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Jaume Aimar
Imatge
Façana del carrer de les Basses de Sant Pere
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Ribes i Margarit Modifica el valor a Wikidata
Construcció1793 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasses de Sant Pere, 9-11, Sèquia, 4-10 i Sant Pere més Baix, 96 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 46″ E / 41.3889°N,2.17952°E / 41.3889; 2.17952

Història modifica

A finals del 1750, el mestre de cases Josep Ribes i Ferrer va concertar el matrimoni de dos dels seus fills, Josepa i Josep Ribes i Margarit, amb Francesc i Maria, fills de Jaume Aimar, un tintorer de draps benestant de Barcelona. La cerimònia es va celebrar el gener del 1751 a l'església de Sant Pere de les Puelles.[2] Durant el segle xviii, les famílies Aimar i Cantarell van compartir el govern del gremi de tintorers de draps de Barcelona,[3][4] i segurament fruit d'aquesta convivència va ser el matrimoni entre Jaume Aimar i Ribes, fill de Francesc Aimar i Josepa Ribes, i Maria Paula Cantarell i Pujol, filla de Lluís Cantarell i Roure[5] i Cecília Pujol, germana del comerciant Ramon Pujol I Prunés[6] (vegeu Passatge de les Manufactures).

 
Façana a la cantonada dels carrers de Sant Pere Més Baix i de la Séquia

El 1750, Francesc Aimar va demanar permís per a construir un balcó al primer pis de la seva casa del carrer de les Basses de Sant Pere,[7] i el 1774, el seu fill Jaume va demanar permís per a construir-hi més balcons.[8] El 1792, l'edifici amenaçava ruïna, i va demanar permís per a reconstruir el frontis que donava al Rec Comtal (carrers de Sant Pere més Baix i de la Séquia) i eixamplar un dels ponts que hi havia.[9] Poc després, el 1793, va presentar-ne el projecte de reedificació,[10] obra del seu oncle, l'arquitecte i mestre de cases Josep Ribes i Margarit.[11]

Després de la seva mort, i a instàncies dels creditors, el 1817 es van posar en lloguer el primer pis i l'obrador de tintoreria,[12] i el 1819 es va posar la casa en venda.[13] El 1826, el seu fill Francesc Aimar i Cantarell va demanar permís per a posar unes peces de pisa a sobre de les entrades d'aigua del Rec,[14] i el 1832, la seva vídua Paula Cantarell va demanar permís per a obrir una porta a la façana lateral del carrer de les Basses de Sant Pere, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú.[15]

El 1849 i 1863 la tintoreria era a nom de Salvador Pujol.[16][17]

 
Quarteró núm. 37 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències modifica

  1. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Arranz, 1991, p. 402.
  3. ↑ Arranz, 1991, p. 410.
  4. ↑ Molas i Ribalta, 1970, p. 419-420.
  5. ↑ Molas i Ribalta, 1970, p. 424.
  6. ↑ Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII: la estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 424. 
  7. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-26, 12-11-1750.
  8. ↑ «Jaume Aymar. Tintorer de roba. Basses de Sant Pere. Posar balcons». C.XIV Obreria C-6/1774-116, 08-11-1774.
  9. ↑ «Jayme Aymar. Tintorer de draps. Sant Pere Més Baix (davant el Rec Comtal). Casa. Enderrocar i reedificar amb una nova línia de façana i cobrir part de la Sèquia». C.XIV Obreria C-61/1792-016. AHCB, 20-11-1792.
  10. ↑ «Jayme Aymar. Tintorer. Casa. Basses de Sant Pere (davant Sant Pere més Alt, al costat del Rec Comtal). Planta baixa més quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-64/1793-123. AHCB, 24-07-1793.
  11. ↑ Trepat Céspedes, Anna «La Casa-Palau Sessa». Imatges del poder a la Barcelona del set-cents: relacions i influències en el context mediterrani, 2018, pàg. 107.
  12. ↑ Diario de Barcelona, 9-10-1817, p. 1528. 
  13. ↑ Diario de Barcelona, 27-4-1819, p. 939. 
  14. ↑ «Francesc Aymar i Cantarell. Tintorer de roba. Basses de Sant Pere. Posar unes peces de pisa a sobre de les obertures exteriors que li permeten servir-se de l'aigua de la sèquia comtal». C.XIV Obreria C-95. AMCB, 24-01-1826.
  15. ↑ «Paula Aymar i Cantarell. Basses de Sant Pere, 3. Obrir una porta sota una reixa de la façana». C.XIV Obreria C-110. AMCB, 06-02-1832.
  16. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389. 
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 265. 

Bibliografia modifica

  • Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. ISBN 848710407X. 
  • Molas i Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la Revolución Industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Jaume_Aimar&oldid=33347196»