Casa-fàbrica Moragas
La casa-fàbrica Moragas era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Riereta i de Sant Martí del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 21 i Sant Martí, 14-16 | |||
| ||||
Història modifica
El 1839, el tintorer Onofre Moragas i Amigó va vendre per 384 rals un quadrat de 8 x 8 pams al carrer de la Riereta als germans Batlló, Andreu Balius i Pere Terrés, per a construir-hi un dipòsit i repartidor d'aigua,[1] que anà a càrrec de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila.[2] Aquell mateix any, va casar el seu primogènit Bartomeu amb Teresa Corminola, filla d'un teixidor de lli; el segon fill Pere, mestre fideuer, amb Josepa Magrans[3] (vegeu casa Pere Moragas), i la filla Esperança amb Miquel Casas i Munt, fabricant tèxtil.[4]
El 1846, Moragas havia establert una societat amb el seu germà Jaume, argenter, i el seu gendre Miquel Casas,[5] i va demanar permís per a construir una casa-fàbrica a la cantonada dels carrers de la Riereta i de Sant Martí,[6][7] segons el projecte del mestre d'obres Francesc Ubach,[8][9] així com la concessió de dues plomes d'aigua de la mina de Montcada, preses des del repartidor. També hi instal·là una màquina de vapor de 6 CV.[5] El 1860, va demanar novament permís per a eixamplar una porta a la façana del carrer de la Riereta, segons el projecte del mestre d'obres Pau Martorell.[10]
Onofre Moragas va morir el 7 de febrer del 1862, i la seva vídua Marianna Batlle i Manalt (†1873)[11] va esdevenir usufructuària dels seus béns.[12] El deute del difunt amb els seus antics socis[13] va ser la causa d'un litigi contra la vídua i la seva neta i hereva Marianna Moragas i Corminola,[14] que al cap d'un any es va casar amb Climent Viscarri[12][15] i Sadurní (1835-1904),[16][17] natural de Sant Climent de Llobregat i germà del mestre d'obres Jaume Viscarri i Sadurní (1841-1899).[18][19] Això va ser motiu d'un altre litigi entre Teresa Corminola i Marianna Batlle per la negativa d'aquesta a donar casa i aliments a la parella.[12]
Finalment, la casa-fàbrica i el repartidor, afectats pel PERI del Raval, foren enderrocats el 2008-2009.[20]
Referències modifica
- ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/12, f. 393-395, 17-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/13, f. 227v-228v, 28-7-1840.
- ↑ AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 59-61v, 1-2-1839. Capítols matrimonials entre Pere Moragas i Josep Magrans.
- ↑ Aulet i Garriga, Antoni «La història petita dels documents privats. De la mort de Fernando VII al bombardeig de Barcelona per Espartero (1833-1842). Capítol VII». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3108, 23-07-2009, pàg. 31.
- ↑ 5,0 5,1 Aulet i Garriga, Antoni «La història petita dels documents privats. Els ancestrals Moragas - Viscarri des de la majoria d’edat de Isabel II a la fi de la Segona Guerra Carlista (1843-1849). Capítol IX». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3127, 17-12-2009, pàg. 36.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 389.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 192, 321.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 146 C.
- ↑ «Carrer Riereta 21». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Onofre Moragas y Amigo. (Riereta 21. Eixamplar la porta de la casa)». Q127 Foment 1036 bis C. AMCB.
- ↑ La Imprenta (edición mañana), 05-03-1873, p. 1449.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Sentencia del Tribunal Supremo de Justicia». Gaceta de Madrid, 25-12-1866, pàg. 1.
- ↑ Aulet i Garriga, Antoni «La història petita (X) (1) Documents privats. Les alegries del final de la segona guerra carlista i la joventut del besavi Climent Viscarri i de la besàvia Maria Anna Moragues (1849-1863)». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3156, 22-07-2010, pàg. 33.
- ↑ «Sentencias del Tribunal Supremo de Justicia». Gaceta de Madrid, 26-11-1867, pàg. 3-5.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 418.
- ↑ «Climent VISCARRI SADURNÍ». Geneanet. Sebastià Herreros.
- ↑ Aulet i Garriga, Antoni «La història petita dels documents privats. L'assalt al segle XX. Capítol XIII i últim». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3253, 26-07-2012, pàg. 29.
- ↑ «Jaume VISCARRI SADURNÍ». Geneanet. Sebastià Herreros.
- ↑ Diario de Barcelona, 01-11-1868, p. 10140.
- ↑ «Carrer de la Riereta, 21». Google Maps, agost 2008.
Bibliografia modifica
- Aulet i Garriga, Antoni «La història petita. Capítol XII. De la unió dels cognoms Viscarri-Moragas, la Primera República i la Segona Restauració (1863-1876) (I)». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3204, 21-07-2011, pàg. 28.
- Aulet i Garriga, Antoni «La història petita. Capítol XII. De la unió dels cognoms Viscarri-Moragas, la Primera República i la Segona Restauració (1863-1876) (i II)». Àncora. Setmanari de la Costa Brava [Sant Feliu de Guíxols], núm. 3213, 06-10-2011, pàg. 8.