Casa-torre dels Calderón de la Barca

La casa-torre dels Calderón de la Barca o casa-torre de Viveda, està situada en Viveda, al municipi de Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya). Està composta per una torre fortificada medieval del segle xii, ampliada al segle xv, i un palau muntanyès del segle xvii, construïda per la família Calderón d'Oreña, que va canviar allí el seu cognom pel de Calderón de la Barca.

Infotaula d'edifici Casa-torre dels Calderón de la Barca
Dades
Tipus	Torrassa i casa forta
Característiques
Estil arquitectònic	art romànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Santillana del Mar (Cantàbria) i Viveda (Cantàbria) (en)
43° 22′ 41″ N, 4° 03′ 11″ O
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data	18 octubre 2018
Identificador	torre-palacio-calderon-la-barca
Conjunt històric

Va ser declarada monument històric artístic en 1982, passant a ser bé d'interès local (BIC) declarat en 2002.

Història

En origen, la torre va ser anomenada Villanueva de Viveda, jurisdicció de la família noble, en contraposició al Lugar de Viveda, o de Bibeda, jurisdicció de l'abadia de Santa Juliana. Les característiques de la torre i la finca estan ben documentades des del segle xvi, en què apareix descrita en l'expedient Calatrava.

Felipe de la Gándara explica d'aquesta manera el naixement del cognom Calderón de la Barca:

... La casa de la Barca està sita en el Concejo de Viveda, media legua de Santillana, està fundada en medio de unas grandes Arboledas de Robles, Limones, Naranjos, y otros frutales. Es una Casa fuerte con sus Cercas, y sus Almenares, su termino redondo, y su jurisdiccion. Passan por junto à ella los Rios de Saja, y Besaya, que entran en el Mar, con termino de una legua; y las crecientes del Mar llegan à una Venta, que tiene esta Fortaleza, à un tiro largo de piedra, donde tiene una Barca; con que se passa el Rio à los lugares de Barreda, y otros.

... La casa de la Barca està situada en el Consell de Viveda, a mitja llegua de Santillana, està fundada enmig d'unes grans arbredes de roures, llimoners, tarongers, i altres arbres fruiters. És una casa forta amb els seus murs, i els seus merlets, el seu terme rodó, i la seva jurisdicció. Passen per costat d'ella els rius Saja, i Besaya, que entren al mar, amb terme d'una llegua; i les creixents del mar arriben a una venta, que té aquesta fortalesa, à un tir llarg de pedra, on té una barca; amb què es passa el riu als llocs de Barreda, i altres.

— Felipe de la Gándara

Els Calderón cobraven un peatge per utilitzar una barca per al transport de persones i mercaderies d'un costat a l'altre del riu Saja; actualment aquest fet es recorda en el nom del barri de La Barca, situat a uns quants metres sota els peus del conjunt.

També enumera els atributs de la propietat, de la qual diu que ja comença a enrunar-se:

..Consta de una fuerte, y antigua Torre, con Almenas de grande, y sumptuosa representacion, à la vista de su comarca tiene foso, contrafoso, y barbacana, aunque yà arruinada, y solo con este nombre un Prado contiguo a la Torre, y inmediata à la Casa una Hermita con la advocacion de Santa Maria Magdalena, reedificada en estos ultimos tiempos, hasta los quales se celebraba todos los años feria, y mercado el dia de la Santa (...) Heredades, Prados, y Huertas, que en dilatado termino componen el coto redondo, y solariego de la Casa Calderón de la Barca.

..Consta d'una forta, i antiga torre, amb merlets grans, i sumptuosa representació, a la vista de la seva comarca té fossat, contrafossat, i barbacana, encara que ja enrunada, i només amb aquest nom un prat contigu a la torre, i immediata a la Casa una ermita amb l'advocació de Santa Maria Magdalena, reedificada en aquests darrers temps, fins als quals se celebrava tots els anys fira, i mercat el dia de la Santa (...) Heredades, Prados, i Huertas, que en dilatat terme componen el vedat rodó, i pairal de la Casa Calderón de la Barca.

— Felipe de la Gándara

Arquitectura

Façana del primer cos del palau. Darrere es distingeixen els merlets de la torre

El conjunt es compon d'una torre inicial, construïda per a defensar el pas d'una barca entre Viveda i Barreda, posteriorment ampliada, i a la qual es van afegir sengles palaus, un al segle xvi amb petits buits amb funció encara defensiva, i un altre barroc muntanyenc fet de pedra i fusta. Compta també amb una capella advocada a Maria Magdalena. No queda res del fossat descrit en els expedients històrics. Antigament la torre posseïa un recinte en el seu entorn delimitat per fites que va guanyar en plet al concejo de Viveda en 1559, dins el qual hi havia una sèrie de cases ja enrunades quan Felipe de la Gándara escriu la seva crónica.

La torre té quatre altures, de les quals el primer nivell és cec, amb merlets, diversos dels quals han estat tapiats, col·locant-se sobre la terrassa una teulada a quatre aigües de teula àrab. A un dels seus costats es va edificar el palau en dos cossos successius; el primer davant de la torre, i el segon al costat d'ella. El mur destacat entre els dos cossos, ara mitger, assenyala les dues etapes del palau.

El primer cos (segle xvi) destaca perquè el seu primer nivell està cobert de petites finestres i espitlleres, de funció defensiva, mentre que el segon cos (segle xvii) ja té una finestra àmplia en la seva planta baixa.

A l'segon cos s'adossa, en una sola planta a dues altures, una capella allargada, il·luminada parcament per dues espitlleres situades al capdamunt de l'alçat i una finestreta. Sobre la seva porta hi ha un petit escut dels Calderón de la Barca.

Tot i que la torre va ser construïda a finals del segle xii o durant el segle xii, va ser molt reformada posteriorment, i és una de les abundants torres medievals de les valls dels rius Saja i del Nansa, les reformes del segle xv i segle xv la van convertir en una casa forta, transició entre la torre medieval i la casona muntanyesa.

Actualment la propietat està en runes i té projecte de rehabilitació.

La família Calderón de la Barca

La família Calderón, que aquí va ampliar el seu cognom amb «de la Barca», celebrava mercats i festes preparades pels vilatans del Lugar de Bibeda (actual Viveda).

El port de la seva torre, llavors molt millor defensada, i la importància de les seves propietats, els van portar a competir amb la propera abadia de Santa Juliana (en Santillana), que era un lloc d'importància i capital d'Astúries de Santillana, divisió territorial a la qual pertanyia la torre. També van entaular conflicte amb els senyors de la Vega, relacionats amb la Casa de Mendoza i després amb els ducs de El Infantado, que impulsarien la creació de la ciutat de Torrelavega. De la Gándara explica que per una carta de 1497, els Reis Catòlics van demanar als Calderón de la Barca que deixessin de molestar als abats, que la família no pagava els drets de sepultura i que havien privatitzat la capella major de l'església des de 1467. És així que a la família li interessava tenir una fortificació on refugiar-se.

Emilia Pardo Bazán transcriu la tradició, avalada per estar la torre al ramal més antic conegut del Camí de Sant Jaume, i on va passar la nit Sant Francesc d'Assís en 1214.

Bibliografia

• De la Gándara, Felipe. Descripción, armas, origen, y descendencia de la muy noble, y antigua casa, de Calderón de la Barca, y sus sucessiones continuadas (en castellà), 1753. 
• Pardo Bazán, Emilia. San Francisco de Asís: siglo XIII (en castellà). 1904: Ed. Garnier. 
• Ruiz de la Riva, Eduardo. Casa y aldea en Cantabria: un estudio de la arquitectura en los valles del Saja-Nansa (en castellà). Universidad de Cantabria, 1991. ISBN 978-84-85429-99-8. 
• Vilar y Pascual, Luis; Vilar Psayla, Juan José. Diccionario histórico, genealógico y heráldico de las familias ilustres de la monarquía española (vol. 2) (en castellà), 1859. 

Vegeu també

• Torres defensives de Cantàbria

Enllaços externs

• Casa-torre de Viveda Arxivat 2016-06-20 a Wayback Machine. (castellà)