Casa Antoni Tarrés
La casa Antoni Tarrés és un edifici situat al carrer dels Tallers, 45 del Raval de Barcelona, catalogat com a Bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Arquitecte | Josep Boixareu i Gallart | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme Romanticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Tallers, 45 | |||
| ||||
| Format per | Camp Arqueològic de la UB | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42593 | |||
| Id. Barcelona | 457 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Camp Arqueològic de la UB | ||||
| Id. Barcelona | 7548 | |||
Descripció modifica
Es tracta d'un conjunt casa-fàbrica del que es conserva l'edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb un passatge que porta al pati de l'interior de l'illa, que conserva les dimensions originals i el paviment de llambordes deformat pel pas de carruatges. Actualment hi ha un negoci de lloguer de bicicletes.[1]
A la planta baixa hi ha tres accessos amb arc escarser (dos a negocis i un pel passatge) i un petit portal d'accés als habitatges. Per sobre, tots els pisos s'articulen amb una finestra al tram esquerra i al tram dret i un seguit de balcons centrats per a totes les obertures, amb les mateixes dimensions. Les del primer pis es troben unides per una llarga balconada amb barana de forja simètrica però prou elaborada. A la resta de pisos, cada obertura té el seu respectiu balcó. Corona l'edifici una cornisa amb motllura recolzada sobre mènsules grans, amb decoració estriada que recorda a capitells.[1]
.jpg)
La façana s'estructura de manera vertical en la composició, no traspassant normalment els límits dels pisos. A l'alçada de la balconada de la primera planta hi ha, a costat i costat de l'obertura més centrada, dues escultures de terracota d'aire clàssic i aproximadament d'escala humana,[1] obra de l'escultor Josep Anicet Santigosa i Vestraten.[3] Per sobre d'aquestes, al segon i tercer pis, hi ha dos plafons allargats dominats per motius florals, foliacis i en general vegetals. Novament per sobre, en el mateix eix vertical, hi ha dos medallons amb efígies dedicades a l'escultor grec clàssic Praxíteles i al ceramista manierista francès Bernard Palissy. Per últim, alguns elements decoratius, de naturalesa vegetal, tant esculpits com en terracota, es troben en les mènsules que suporten els balcons i també en plaques situades per sobre de les obertures. Això es manté en la primera i la segona planta, mentre que hi són absents a la tercera.[1]
Història modifica
El 1777, el terrisser Bernat Barba va demanar permís per a obrir una porta i posar un guardarrodes a la seva casa del carrer dels Tallers,[4] descrita a la documentació notarial com a tres cases amb un carreró, pati, hort i «quadres», forn i altres elements de l’obrador de terrisser.[3]
El 1841, la propietat fou venuda pels seus hereus al gerrer Antoni Tarrés i Bosch (1802-1879),[5] i segons la carta de pagament atorgada pel paleta Josep Servitges, les obres de reforma, empreses aquest mateix any, consistiren en la construcció d'un forn i un dipòsit de llenya amb volta de maons, de tres pisos a la casa interior i, per últim, d’una galeria.[3] El 1847, Tarrés hi va fer construir un porxo i va pavimentar el pati, entre altres obres de millora,[3] i l'any 1852 va fer enderrocar la part de la finca que donava al carrer dels Tallers, construint-hi un nou edifici de planta baixa i quatre pisos i 100 pams d'alçada, obra de l'arquitecte Josep Buxareu.[3][6] El 1858, aquest s'encarregà d'un altre edifici de soterrani i cinc pisos al pati d'illa,[7] anomenat «Mostruari» perquè s'hi mostrava in situ la producció de la fàbrica (que realitzà les millors terracotes de mitjans del segle xix): baranes, balustres i altres elements decoratius, gerros amb fruits, etc.[3] als clients per tal que aquests hi poguessin escollir.[1]
A la seva mort el 1879, el negoci va ser continuat pel seu fill Antoni Tarrés i Martínez, que es va associar amb un altre terrisser, probablement Lluís Macià, sota la raó social Centre de Productes Ceràmics Tarrés, Macià i Cia,[8][9][5] que el 1929 encara existia com a societat anònima.[10]
El 1923 s'hi va construir un annex a la «quadra» interior,[5] segurament destinada a la foneria de metalls d'Octavi Domènech, que també era el propietari de la finca,[10] l'interior de la qual fou afectat pels bombardejos de la Guerra Civil espanyola. El 1939, Domènech va presentar-ne un projecte de reconstrucció que també incloïa l'annex.[5]
Finalment, les construccions de l'interior d'illa foren enderrocades entre 2003 i 2004,[5] i el solar resultant es fa servir com a camp de pràctiques per als estudiants d'Arqueologia de la veïna Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.[11]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Habitatge al carrer Tallers, 45». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Sánchez Gil de Montes i Gurt i Esparreguera, 2018, p. 154.
- ↑ «Bernat Barba. Terrisser. Tallers. Obrir una porta i posar un guarda-rodes a la cantonada». C.XIV Obreria C-13/1777-22. AHCB, 14-02-1777.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 658 bis C.
- ↑ «Antonio Tarrés. Tallers 45. Fàbrica de terriseria. Construcció d'unes quadres». Q127 Foment 109/1858. AHCB.
- ↑ Sánchez Gil de Montes i Gurt i Esparreguera, 2018, p. 153-154.
- ↑ García Fortes, 2001, p. 124.
- ↑ 10,0 10,1 Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera reunidos S.A., 1929, p. 712.
- ↑ «ArqueoUB: Visita el camp Arqueològic de la Facultat». Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 07-07-2023.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 545-549. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Caballé, Francesc; Forés López, Consuelo. Memòria científica dels treballs realitzats a la finca núm. 45 del carrer dels Tallers de Barcelona, 10-05-2005.
- García Fortes, Salvador «Evolución del uso de la terracota en la arquitectura de Barcelona. Siglos XIX y XX». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 31-110.
- Sánchez Gil de Montes, Jacinto; Gurt i Esparreguera, Josep M. «La fàbrica ornamental d'Antoni Tarrés, segles XVIII-XIX». Quaderns d'Història de Barcelona, 14, 2018, pàg. 150-165. ISSN: 1699-793X.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Antoni Tarrés |
- «Casa Antoni Tarrés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Tarrés, Macià y Cía» (en anglès). The Art Noveau World.