Casa Josep Almirall
La casa Josep Almirall és un edifici situat als carrers de la Princesa, 25 i de Montcada, 5 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de la Princesa | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Princesa, 25 i Montcada, 5 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 901 | |||
Història modifica
El 1852, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar les expropiacions dels edificis afectats per l'obertura del nou carrer de la Princesa, entre els quals hi havia el de l'adroguer Josep Almirall i Alier[2] (†1875).[3] El 1853, aquest va encarregar el projecte d'un nou edifici a l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà.[4]
El seu fill Valentí Almirall i Llozer hi tenia la seva residència i despatx.[5]
Descripció modifica
Edifici de planta baixa, entresol, tres pisos i terra. Els baixos són de pedra de Montjuïc amb la cantonada arrodonida segons les ordenances, i la part central de la façana del carrer de la Princesa es ressalta amb un especejament horitzontal que inclou l'entresòl, sobre el qual hi el balcó corregut del principal. També són de pedra les llosanes motllurades i els emmarcaments dels balcons, les cartel·les i les cornises; la resta del parament és d'estuc. Les baranes són de ferro forjat.[1]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Apertura del carrer Princesa. Expropiació de part d'una casa que posseeix José Almirall i Alier». Q136 Obres públiques 3/1 1237 bis, peça 4. AMCB.
- ↑ La Imprenta (edición mañana), 10-06-1875, p. 3302.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 716 C.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 788.