Viquipèdia

Casa Josepa Bartra de Canela

Edifici a Barcelona

La casa Josepa Bartra de Canela és un edifici al carrer dels Escudellers Blancs, 3 bis de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Josepa Bartra de Canela
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Fontserè i Domènech
Josep Fontserè i Mestre Modifica el valor a Wikidata
Construcció1855 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEscudellers Blancs, 3 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 50″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.380452°N,2.17617°E / 41.380452; 2.17617
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52485 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona578 Modifica el valor a Wikidata
Plànol

Plantes amb la divisió de la propietat entre Valentín i Manuel de Barretxeguren (blau) i Ramon Sala (vermell) Modifica el valor a Wikidata
Quarteró núm. 117 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció modifica

Edifici entre mitgeres sobre una parcel·la trapezoidal, format per planta baixa i quatre pisos, amb set obertures per planta. Als baixos hi ha una sèrie d'obertures inserides dins d'arcs rebaixats, consistents en portals i finestres que es combinen amb la porta d'accés. Els balcons tenen baranes de ferro forjat i llosanes de pedra, en disminució segons augmenta l'alçada. En el principal, hi ha dos balcons que comparteixen una barana correguda, mentre que els altres són individuals. En els restants pisos, tots són individuals i amb llosanes sustentades per un parell de mènsules. Recorrent de dalt a baix els cantons laterals de la façana, es troben unes pilastres d'ordre gegant amb fust estriat i capitell corinti, les quals sostenen una falsa cornisa. Damunt d'aquesta hi ha la darrera planta, precedint la cornisa definitiva, aguantada mitjançant permòdols. A la part central de la façana s'aprecien plafons rebaixats amb motllures.[2]

L'accés s'efectua mitjançant un pati cobert amb claraboia, des del qual arrenca una escala de marbre amb balustres que mena al nivell principal, amb total independència dels altres pisos.[2] A la reixa d'una de les finestres hi ha la data 1856.

Història modifica

El fabricant de blondes Magí Canela modifica

El 1835, el botiguer de sedes Magí Canela i Griñó, establert al carrer del Call, 1 (antic),[3][4] va constituir la societat Canela i Roig amb un capital de 36.500 pessetes, de les quals 30.000 serien aportades per ell mateix i les altres 6.500 pel seu dependent Bonaventura Roig i Ranau.[5] Aquest s'encarregaria de la botiga de sedes (24.360 pessetes),[6] mentre que la fàbrica de blondes (12.140 pessetes) seria al carrer dels Escudellers Blancs,[7][8][9] en una finca que havia pertangut als marquesos de Gironella i que Canela havia adquirit en emfiteusi a Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera, marquès de Castellbell, que li va imposar un cens de 700 lliures anuals. Aquesta propietat constava d'una casa gran d'un pis i golfes amb un jardí annex i una altra més petita de tres pisos, coneguda antigament com a «casa del Cup».[10] Segons la carta de pagament atorgada el 1836, en la reforma i condicionament van intervenir el mestre de cases Josep Domínguez, el fuster Joan Fuster i el serraller Joan Bardí.[11]

Canela va morir el 1854, i per tal d'augmentar els escasos rèdits que donava la finca, la vídua Josepa Bartra va encarregar l'any següent a l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech el projecte d'un nou edifici (núm. 3 bis),[12] que ocuparia el solar de la casa gran.

Els comerciants Barretxeguren modifica

Els Barretxeguren eren un llinatge originari de la vila alabesa d'Okondo (castellà: Oquendo), el primer senyor conegut del qual fou Luis de Barretxeguren (1425-).[13][14] Un dels seus descendents, el comerciant Valentín de Barretxeguren y Abasolo (1810-1883),[15][16] es va establir a Granada, on es va casar amb Concepció Santaló i Manyalich, filla de Joan Santaló i Piferrer i Ignàsia Manyalich i Cos,[14] originaris de Tortellà (Garrotxa). El matrimoni va tenir vuit fills,[14] entre els quals hi havia Manuel de Barretxeguren i Santaló,[17] pare de Francesc de Barretxeguren i Montagut. El 1855, Valentín de Barretxeguren i el seu nebot Manuel de Barretxeguren y Escarzaga (1829-1863),[18] van constituir la raó social Barrecheguren Tío y Sobrino, dedicada al comerç de llanes i a la banca,[19][20][21][22] i es van establir al carrer dels Escudellers, 3 (edifici vell) i 3 bis (edifici nou), ocupant inicialment la meitat dels baixos i, posteriorment, també part del tercer pis.[23]

Tanmateix, Josepa Bartra i els seus fills no pogueren fer front als deutes derivats de les obres de manteniment del nou edifici, i el 1859 el van vendre per 55.000 duros als Barretxeguren i al comerciant de Manresa Ramon Sala i Brugués (vegeu Can Sala).[24][25] Els nous propietaris van realitzar-hi algunes reformes (com ara la construcció d'un magatzem de planta baixa i soterrani a la part posterior, així com unes ales als extrems del primer pis), i el 1861 el van dividir salomonònicament: la meitat de l'esquerra per a Sala i la de la dreta per als Barretxeguren, segons els plànols traçats pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre.[26][25]

L'octubre del 1861, els Barretxeguren van constituir una societat comanditària amb el fabricant de Sabadell Joan Giralt i Saladrigas per a produir-hi teixits de llana i de mescla,[27][28][29][30] la liquidació de la qual, quatre anys més tard, va originar un litigi.[29] A la mateixa època, Valentí i Manuel van renovar la seva societat per quatre anys més,[19] i conjuntament amb Tomás, germà de Manuel, i el comerciant Francisco Alconada, van constituir la societat Barretxeguren, Alconada i Cia, dedicada a la correduria de teixits[31][32][33][34] i que el 1867 era en concurs de creditors.[35] Amb Juan Manuel de Lafuente, de Cuenca de Campos, i Ramon Tato, de Lugo, van constituir a la mateixa època la societat Lafuente, Tato i Cia, dedicada a la compravenda de gèneres i amb seu a Santiago de Compostela.[36][37]

Manuel va morir el 1863,[38] i l'any següent, Valentín i el seu fill Manuel de Barretxeguren i Santaló[17] van constituir la nova societat Barrecheguren Padre e Hijo.[39] El 1865, i per a poder pagar l'herència dels fills menors del difunt, Valentín i els seus tutors vengueren la propietat en subhasta,[40] essent adquirida per Ramon Sala,[25][41] i finalment, el 1866 els Barretxeguren es van traslladar a un altre indret.[42]

Altres negocis modifica

Entre el 1879 i el 1929 hi hagué la redacció i impremta del diari El Diluvio,[43][44] i posteriorment la impremta Borràs, fundada per Francesc Borràs[45] i continuada per R. Bosch i Borràs.[46]

A principis del segle xx hi havia la lampisteria Closa Florensa,[47][48] i el 1915, Enric Parellada, gerent de la Societat General de Telèfons, va demanar permís per a instal·lar dos motors elèctrics al taller de reparacions establert al local dret dels baixos, segons els plànols de l'enginyer Frederic Ballell.[49]

Referències modifica

  1. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges carrer Escudellers Blancs, 3B». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 7, 60. 
  4. ↑ Diario de Barcelona, 20-09-1832, p. 2111. 
  5. ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 253-255v, 22-11-1835.
  6. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241. 
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18. 
  8. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 388. 
  9. ↑ Güell i Baró, 2015, p. 260-261.
  10. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/21 (1a part), f. 110-113v, 18-5-1835.
  11. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/21 (2a part), f. 278-279, 23-11-1836.
  12. ↑ AMCB, Q127 Foment 781 C.
  13. ↑ «Luis Barrecheguren». geneanet. Los Urquijo.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Linaje Barrecheguren/García 1425-1905». Genealogías vascas. Antonio Castejón. Arxivat de l'original el 28-06-2016.
  15. ↑ «Domingo Valentín Barrecheguren Abasolo». geneanet. Los Urquijo.
  16. ↑ «Domingo Valentín Barrecheguren Abásalo». myheritage.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Valentín Manuel Barrecheguren Santalo». geneanet. Los Urquijo.
  18. ↑ «Felipe Manuel Barrecheguren Escarzaga». geneanet. Los Urquijo.
  19. ↑ 19,0 19,1 AHPB, notari Magí Gelada i Soler, manual 1.287/10, f. 444-448v, 13-12-1861.
  20. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 124, 323. 
  21. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 117, 198. 
  22. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 270, 650. 
  23. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/26, f. 53v-56, 24-1-1857.
  24. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/32, f. 197-215v, 25-2-1859.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler, manual 1.383/69, f. 364-388, 19-1-1884. Inventari post mortem dels béns de Ramon Sala i Brugués.
  26. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/10, f. 273-282, 31-10-1861.
  27. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 361, 635, 643, 837. 
  28. ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 455, 539. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias del Tribunal Supremo de Justicia, tomo XXVIII, 18-06-1873, p. 204-207. 
  30. ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1861, p. 10231. 
  31. ↑ AHPB, notari Magí Gelada i Soler, manual 1.287/10, f. 448v-455, 13-12-1861.
  32. ↑ Solà Parera, 1996, p. 59, 65 (nota 60).
  33. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146, 198. 
  34. ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 120, 280, 385. 
  35. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 16-05-1867. 
  36. ↑ AHPB, notari Manuel Soler i Gelada, f. 34-61v, 16-8-1861, f. 106v-113v, 9-9-1861.
  37. ↑ Solà i Parera, 1996, p. 65 (nota 60).
  38. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 04-02-1865, p. 1281. 
  39. ↑ AHPB, notari Magí Gelada i Soler, manual 1.287/48, f. 772-776, 26-4-1864.
  40. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 07-06-1865, p. 5737. 
  41. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 379. 
  42. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 23-04-1866, p. 5980. 
  43. ↑ El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939. Institut d'Estudis Catalans, 2022, p. 181. 
  44. ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 286. 
  45. ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional de 1929. Anuarios Bailly-Baiillière y Riera Reunidos, S.A., 1929, p. 358, 869, 1837. 
  46. ↑ Guía general de Cataluña (Baily-Baillière-Riera), 1945, p. 165, 512, 1125. 
  47. ↑ Anuario-Riera, 1898, p. 343. 
  48. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1614. 
  49. ↑ «Enrique Parellada en representació de la "Sociedad General de Teléfonos". Escudellers Blancs 3 bis. Instal·lar dos electromotors en els tallers de reparacions que tenen en la citada adreça». Q127 Foment 1081/1915. AMCB, 12-02-1916.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • «Casa Josepa Bartra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «C/ Escudellers Blancs 3». Rehabilitació d'edifici d'habitatges. Quim Padró Arquitectura, 1998-1999.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Josepa Bartra de Canela
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Josepa_Bartra_de_Canela&oldid=33437497»