És un habitatge de tipologia entre mitgeres. La façana és plana de composició asimètrica, amb planta baixa i pis. Sorprèn la simplicitat de la façana comparat amb el pesant coronament, de gran volum. El material utilitzat és pedra de carreus. Els elements formals d'aquest edifici correspon al llenguatge eclèctic imperat a la segona meitat del segle xix. Queda inclòs en la mateixa línia estètica dels edificis veïns.[1]
Situada a carrer Daurella, anomenat abans c/ de Barcelona, com a prolongació del c/ de Baix, un dels carrers més antics de Cardedeu. No obstant, el solar que ocupa susdita casa es troba fora d'on arribava, cap al 1777, el c/ de Baix. Construïda a la fi del segle xix en el marc del desenvolupament econòmic, especialment notable, entre altres coses, per una intensa activitat constructiva a tota la vila. L'any 1877 es feu un pla d'urbanització per la part occidental de Cardedeu, la que va de la pl. de St. Joan a la Riera; on hi ham d'incloure el planejament d'aquesta part del carrer: el pla el va fer l'arquitecte Manual Gispert l'any 1885. L'arquitecte Municipal Samsó va fer un pla definitiu per tot Cardedeu.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Padrós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
.jpg)
