La Casa Piera és un edifici construït en 1867 per l'arquitecte modernista Antoni Valls Galí (1798-1877)[1][2][3][4][5] per al constructor Antoni Piera Rosès al barri de Sarrià, a Barcelona, com a residència habitual. Està situada en el número 4 del carrer del Sagrat Cor. Consta de quatre plantes, de les quals la planta baixa té un traçat neoclàssic. En la façana figuren les inicials del promotor i propietari: A(ntoni) P(iera). Està construïda sobre una finca creada a partir de la segregació de Ca Cotó, propietat de la família Rocabert des de 1704. Durant les obres, que van durar gairebé un any, l'Ajuntament de Sarrià va obligar els promotors a urbanitzar part del carrer, llavors anomenada "Santa Madrona". En la seva construcció es van utilitzar murs i parets de maó de fàbrica massís, entramats d'arcs sobre bigues de fusta i una coberta flotant de triple capa de rasillas sobre llistons i bigues de fusta. Tan sols dos anys abans, Valls havia conclòs les Cases Cerdà, que van ser les primeres de l'Eixample.
POVES, Amèlia: Obra privada de Sarrià i Vallvidrera entre 1845 i 1922. Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona, 2003.
RODRÍGUEZ LÓPEZ-ROS, Sergi: "Història de Casa Piera". A Crònica de Sarrià, número de juliol, pàgina 23, Associació de Veïns de Sarrià, Barcelona, 2011.
) m 
