Casa Roviralta
La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici situat al número 31 de l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa històrica  | |||
| Arquitecte | Joan Rubió i Bellver | |||
| Cronologia | ||||
| 1903 – 1913 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Tibidabo, 31, Teodor Roviralta, 8-10 i Romà Macaya, 1-5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 2000 | |||
| Id. IPAC | 40475 | |||
| Id. Barcelona | 2448 | |||
Descripció modifica
Es tracta d'una construcció unifamiliar aïllada amb cinc nivells (planta baixa, tres pisos i sotacoberta) distribuïts en un alçat irregular i amb una terrassa (o jardí) posterior a nivell del primer pis. El cos central, a manera de torre, és l'element més alt del conjunt (amb cinc pisos) i a ell s'hi adossen dos cossos laterals. El més alt, que dona l'Avinguda Tibidabo, té quatre pisos, tot configurant-se el superior como una galeria coberta amb una teulada a duess vessants, de la qual hem de destacar el gran voladís de maó. A cota del primer pis, cap a la banda de la terrassa posterior ja esmentada, es troba un element torrejat de tres nivells (planta baixa i dos pisos) realitzat íntegrament en maó i que comunica en la seva planta baixa (a través d'arqueries apuntades de maó) amb la dita terrassa i la galeria oberta en quest nivell. A l'altra banda de la torre central s'adossa un volum de dos pisos que es remata amb un terrat pla transitable que configura la gran terrassa de la segona planta.[2]
L'accés a l'edifici (que es troba circumdat per una barana que delimita la parcel·la on s'inscriu) es realitza a través d'una entrada porticada. Aquest pòrtic deu la seva monumentalitat a la galeria del primer pis, que al estar construïda en volada permet desenvolupar a la planta baixa un espai de gran amplitud. Construït també en maó, presenta una estructura molt peculiar, amb grans arcs consecutius entre el que es desenvolupen obertures que permeten donar llum a l'espai. Aquest àmbit es cobreix amb un sostre de mosaic amb una mena de biguetes, en aquest cas de maó.[2]
L'emblanquinat de les façanes contrasta amb els elements de maó que conformen les llindes de les portes i finestres, les balustrades i pòrtics, així com els coronaments i ràfecs. Destaca en aquest sentit la disposició dels maons, que posats de fil o de cantell, configuren elements decoratius i de suport que contrasten amb els paraments llisos. Les finestres combinen l'ús de maó a la zona de la llinda amb altres elements ceràmics policroms a l'ampit i el sòcol. Un dels elements més rellevants és la gran cornisa o ràfec de la coberta (de gran volada) possible, gràcies a la disposició dels maons en angle (creant petits triangles) que configuren una estructura uniforme. Una de les característiques més rellevants d'aquest tipus de construcció es l'ús de maó vist.[2]
Avui dia l'edifici funciona en la seva totalitat com a restaurant i encara conserva bona part de l'estructura i els espais originals tot i que els àmbits més destacats s'han convertit en salons i menjadors. També les antigues cavallerisses de la planta baixa han estat transformades en menjador.[2]
A l'interior, una gran escala dona accés al primer pis, on es desenvolupen diversos salons (actualment menjadors del restaurant) el bar, la cuina i la gran terrassa comentada anteriorment. El rebedor on aboca l'escala es configura com un espai de gran diafanitat gràcies a la gran alçada de la caixa de l'escala i als finestrals localitzats en aquesta que, amb vidrieres de colors, donen a l'espai llum i calidesa. Destaca el gran saló obert a la façana on es localitza la entrada, que es divideix en una mena de sub-àmbit a través de tres arcades apuntades de maó. El sostre combina bigues de fusta policromades amb elements ceràmics que configuren un trencasís, repetit en altres espais de la casa. A l'àmbit destinat actualment a bar es localitzen dos elements de gran rellevància en l'edifici, d'una banda la gran xemeneia i d'altra l'escala de fusta. Aquesta escala presenta un element en volada a la zona del replà (just a l'angle on fa el gir) que a través d'unes columnes permet crear un nivell entremig a aquest espai de gran alçada. Aquesta escala condueix al segon nivell, on a més de diverses dependències, trobem una escala de fusta que porta al nivells superiors. La vàlua d'aquesta escala resideix en l'originalitat amb la que es resol la seva construcció -en un espai de reduïdes dimensions i gran alçada- a través d'una caixa de fusta amb balustres que ofereixen seguretat sense perdre diafanitat.[2]
La cuina és un altre dels espais més representatius, amb dos àmbits ben diferenciats gràcies a la presència d'uns arcs de maó; en un d'ells es localitza un forn de llenya. Aquest espai, a diferència dels salons, es cobreix amb revoltó de maó de pla i biga de fusta motllurada.[2]
Història modifica
Forma forma part del nucli inicial de cases que des del 1899 van anar construint-se en la nova ciutat-jardí promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima del Tibidabo. L'indià Teodor Roviralta en va ser un dels accionistes, juntament amb el mateix Andreu, Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macaya i altres membres de la burgesia barcelonina de l'època.[2]
Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a Frare Blanc. El 1903, la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, que n'encarregà la reforma a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. Les obres van durar deu anys, fins al 1913.[2] El nou edifici va conservar una part de l'estructura original però es va modificar considerablement tant l'aspecte exterior com l'interior, tot utilitzant materials i elements constructius artesanals.
Després d'aquesta transformació, l'any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment és la seu d'un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen com a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.[2]
Referències modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Roviralta |
- «Casa Roviralta (El Frare Blanc)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Roviralta "El Frare Blanc"». UPCommons.
- «Imatge de l'antiga masia abans de ser convertida en la casa Roviralta». Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.