Consta de planta baixa i dos pisos, la primera seguint el pendent de la Pujada de la Catedral. Disposa de coberta d'un aiguavés feta amb teules àrabs. Una gran porta amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions permet l'accés a l'edifici. La façana està formada per dos cossos on s'obren finestres i balcons. Un cert decorativisme, amb la utilització de pedres que formen un dibuix triangular a sota d'algunes finestres, dona excel·lència a la manca de qualitat dels materials de la fàbrica: pedres irregulars i maons coberts per un arrebossat de guix. S'han conservat finestres i restes d'una anterior construcció, visibles a diferents punts de la façana. L'entrada espaiosa, a manera de vestíbul, dona pas a un pati central al qual s'obren les principals dependències. Bàsicament segueix l'esquema de la casa senyorial del segle xvii, perllongant fórmules de la tradició gòtica i renaixentista. Urbanísticament l'edifici constitueix el tancament sud del conjunt monumental de la Plaça dels Apòstols.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa de l'Ardiaca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
.JPG)
