Casa es de Josep
La Casa es de Josep és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | XIX-XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Es Bòrdes (Vall d'Aran) | |||
| Localització | Pl. Major | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 4550 | |||
Descripció modifica
Ço de Perejosep és un dels primers casos que assoleix a la Val una estructura de tres plantes, a fi d'obtenir si més no dos habitatges en alçada. La façana paral·lela al carener (capièra) s'orienta a sol ixent, amb les obertures agrupades de tres en tres, i és ornada per motllures que ressalten les cantonades, la cornisa i el balcó del centre. Les golfes (humarau) presenten dos nivells de lluernes (lucanes) (2-1) i una xemeneia (humeneja) en una banda. La coberta, d'encavallades de fusta, suporta un llosat de pissarra, de dues vessants i "tresaigües" en els extrems. Com és habitual, sobresurt la portada d'accés a la casa, aixoplugada pel balcó, amb el marc de fàbrica i la clau destacada que duu en un cercle erosionat la inscripció: 1876 // BICLA. Altrament, les fulles de la porta, de fusta treballada, duen les inicials Aº i A* (*=S), que s'interpreta com Aunòs.[1]
Història modifica
S. Temprado reporta que antigament es va dir Es de Boticaire, i que els Aunós titulars de la mateixa procedien de Çò de Joanchiquet de Vilamòs. L'any 1723 es troba esment de Josep Cao, apotecari d'Arró i Es Bòrdes. En aquesta casa va néixer Eduard Aunós Cau, advocat i polític de la Lliga Regionalista, el qual, durant la dictadura de Primo de Rivera, va exercir de subsecretari de Treball, Comerç i Indústria (1924), successivament, i de ministre de justícia, circumstàncies que aprofità per a impulsar la visita a la Val d'Alfons XIII, la construcció del túnel de Vielha i d'escoles, així com la creació de jutjats comarcals (1925-1930).[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Casa es de Josep». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].