Casilla dels Peons
La Casilla dels Peons és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Construcció | segle xx | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Fogars de la Selva | ||||||
| Localització | Casilla dels Peons. Fogars de la Selva (Selva) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 26718 | ||||||
| |||||||
Descripció modifica
La Casilla dels Peons està ubicada en el costat esquerre de la carretera GI-512, la qual porta de Fogars de la Selva a Tordera, sobre una petita terrassa lleument sobreelevada.[1]
Es tracta d'una petita construcció que consta d'un sol pis, de planta rectangular i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.[1]
Pel que fa a la resolució dels espais exteriors, les quatres façanes estan completament arrebossades i pintades amb una tonalitat blanca molt intensa. Trenca aquesta uniformitat i serietat compositiva la rajola i el maó vermell present des de les quatre cantonades, passant per les llindes de les tres obertures de la façana principal i finalment en la cornisa que recorre tot el perímetre de l'edifici.[1]
Adossat a la façana principal trobem un petit banc d'obra i en la façana posterior una construcció d'alçada reduïda que serviria segurament com a magatzem per apilar coses o bé com a rebost.[1]
Comparant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.718, amb actuals salta a la vista ràpidament que no s'han produït canvis dràstics en aquesta construcció, ja que aquesta segueix pràcticament igual, oferint així un bon estat de conservació.[1]
Història modifica
El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.[1]
L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.[1]
Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.[1]
En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.[1]
Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent l'únic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.[1]
La "Casilla" dels Peons fou aixecada a principis del segle XX, en el context de construcció de la carretera. La seva funció era tant servir d'allotjament per als peons que hi treballaven com fer de magatzem per a les eines.[1]
Després de la construcció de la carretera, aquesta casa va esdevenir segurament un simple magatzem on apilar les eines que s'empraven en les tasques d'arranjaent i manteniment de la carretera.[1]
En l'actualitat és un habitatge.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991