Viquipèdia

Casimiro Sainz Saiz

pintor espanyol

Casimiro Sainz Saiz (Matamorosa, 4 de març de 1853 - Madrid, 19 d'agost de 1898) va ser un pintor espanyol, destacat pels seus paisatges i escenes d'interiors.

Infotaula de personaCasimiro Sainz Saiz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1853 Modifica el valor a Wikidata
Matamorosa (Cantàbria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1898 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat i paisatge Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
Casimiro Sainz retratat per Cecilio Pla Gallardo

Fill de Francisco Sáinz Martínez, veterinari burgalès que es va casar a Matamorosa (Campoo de Enmedio, a Cantàbria) amb Plácida-Ignacia Saiz Mantecón. Era l'últim dels deu fills del matrimoni. La seva mare va morir de còlera als onze mesos del naixement de Casimiro. Va ser oncle de antropòleg Luis de Hoyos Sainz.[1]

Als tretze anys (1866), va ser enviat a Madrid, a treballar en el negoci d'ultramarins del seu cunyat. Allà rep les primeres classes de dibuix. Per problemes físics,[nota 1] es veu impossibilitat per treballar i torna a Matamorosa.[1][2] Als disset anys, gràcies a una beca de la Diputació de Santander, torna a Madrid per a estudiar a l'Escola de Belles Arts de San Fernando, sent els seus mestres, entre d'altres, Vicente Palmaroli i Carlos de Haes.[2] A Madrid va fer amistat amb el pintor Manuel Fernández Carpio, que es convertirà en el seu fidel amic fins a la seva mort.

Pinta molt els voltants de la capital espanyola amb autèntic esperit plenairista i una febre creadora propera a l'alienació, (detalls que acosten la seva imatge a la d'un Van Gogh).[nota 2] També va viatjar, entre 1875 i 1881, per Toledo, Àvila i Segòvia. El 1881 es va premiar un treball seu presentat a l'Exposició Nacional, però Fernández Carpio i la seva família han de traslladar-lo a Matamorosa per problemes de salut psíquica i físca.[2] A la seva Montaña natal es restableix i pinta nombrosos paisatges, que es troben entre el més aconseguit de la seva obra.

 
Vista de la vega de Matamorosa, 1879

Va tornar a Madrid en 1885, instal·lant-se en casa de la seva germana Luisa i després al barri de Malasaña.[1] En aquesta etapa de constants recaigudes i recuperacions, compartint la caritat d'amics pintors com Eduardo Pelayo o Vicente Cutanda, va pintar i va malvendre bona part de les seves obres, i encara va participar en l'exposició de la recentment creada Associació d'Escriptors i Artistes Espanyols (AEAE) amb bones crítiques.

El 21 de febrer de 1890 va ingressar en el sanatori psiquiàtric del doctor José María Esquerdo, a Carabanchel. La Diputació Provincial li va concedir una pensió que va servir per abonar l'estada al sanatori. Aquest mateix any va aconseguir un nou premi a l'Exposició Nacional de 1890.

Va morir a conseqüència de la infecció de la cama esquerra i va ser enterrat al cementiri de Carabanchel. El 1922, les seves restes es van traslladar a Reinosa, on es troben enterrats sota una escultura realitzada per Victorio Macho.[1]

Entre d'altres homenatges, té dedicat un carrer a Santander (inaugurat el 1900; 43° 27′ 52″ N, 3° 47′ 48″ O / 43.4644748°N,3.7966534°O / 43.4644748; -3.7966534), a Torrelavega (inaugurat el 1903, 43° 21′ 13″ N, 4° 02′ 41″ O / 43.3535914°N,4.0448234°O / 43.3535914; -4.0448234)), i a Reinosa (42° 59′ 43″ N, 4° 08′ 23″ O / 42.9952349°N,4.1397617°O / 42.9952349; -4.1397617), i porta el seu nom el Col·legi Públic de Matamorosa (42° 59′ 05″ N, 4° 08′ 53″ O / 42.9848103°N,4.1480127°O / 42.9848103; -4.1480127).

Obra modifica

  • El descans, estudi d'un pintor. Què pensarà?. Medalla de Tercera Classe en l'Exposició Nacional de 1876. El quadre reprodueix un racó de l'estudi de Palmaroli, amb una model i un pintor (el jove pintor cubà Eduardo Pelayo).
  • Vistes d'un jardí, Medalla de Segona Classe en l'Exposició Nacional de 1881, pintat al jardí del Barri de Pozas.
  •  
    El descans, estudi d'un pintor. Què pensarà?, 1876
  •  
    Rentadores al Manzanares, 1877
  •  
    Doble Lluna, 1880
  •  
    Dona en un escriptori, 1898
  •  
    A la xemeneia, 1898

Durant les seves estades a Campoo va pintar molts paisatges de l'entorn campurrià, entre els quals cal citar: Un ramat, Rodalies d'un Monestir (es refereix al Reial Santuari de Montesclaros), El guardià de la casa (1883), Col·legiata de Cervatos, Paisatge campurrià, Vista de la vega de Matamorosa (1879), Processó de Montesclaros.

El més destacat de tots i, possiblement, la seva obra més famosa, és El naixement de l'Ebre, que va obtenir Segona Medalla en l'Exposició Nacional de 1890. Sobre el mateix tema va pintar Fonts de l'Ebre, presentada a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1892 .

Notes modifica

 
Monument a Casimiro Sainz a Reinosa
  1. ↑ Una malaltia a la cama i al braç esquerre, fruit del tumor blanc (possiblement fibromatosi) en l'articulació d'aquest maluc, i que finalment seria causa de la seva mort als 45 anys.
  2. ↑ Els seus biògrafs coincideixen a ressenyar la descarada explotació a la qual el va sotmetre el polític i comerciant d'art Pedro Bosch Labrus, que, per exemple, li abonava a terminis 250 pessetes per un quadre que després va vendre a la reina Maria Cristina per 5.000 pessetes. La consciència de tals extorsions laborals, la seva salut afectada per un tumor amb constants recaigudes i el lliurament a certes lectures místics-religioses, van aconseguir que la seva personalitat, de naturalesa sensible, acabés ressentida.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Notes de la seva biografia per Teodoro Pastor Martínez en Cuadernos de Campoo (castellà)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Breu biografia en Cantabria 102 Municipios (castellà)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casimiro Sainz Saiz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casimiro_Sainz_Saiz&oldid=32142917»