Castell Sa Sala
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Castell Sa Sala es tracta d'un jaciment arqueològic datat del Paleolític superior entre el 9000 i 1500 cal aC, en un abric del Cingle Vermell, en el que es van documentar en les excavacions dutes a terme posteriorment a la que van realitzar Francesc Farres i Joan Valls, en dues cales no excavades. En una d'aquestes es va documentar una gran varietat d'instruments lítics amb traces d'ús així com restes de fauna autòctona i al·lòctona.
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Vilanova de Sau (Osona)  | ||
| Tipus | Jaciment arqueològic | ||
Descobriment i historiografia del jaciment modifica
Aquest jaciment forma part del conjunt del Cingle Vermell al municipi de Vilanova de Sau i va ser documentat i excavat per part de dos afeccionats, que va ocupar una extensió de 8,6 per 6 metres, aquests van deixar dos testimonis que van ser excavats posteriorment pel Doctor Jordi Estévez de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Troballes modifica
Dels dos testimonis excavats, el primer no va donar cap material arqueològic i el segon en poca quantitat. En aquest últim, s'hi van documentar sobretot indústria lítica fabricada sobre nòduls, geodes i roques sílices com el sílex, calcedònia i jaspi, i en menor proporció, sobre quarsites, cristall de roca i quars. Pel que fa als instruments lítics trobats, de més a menys nombrosos són: rascadors, gratadors, denticulats, abruptes indiferenciats, truncaments, becs, puntes amb dors, làmines amb dors, burins i foliacis. Aquests estris van ser utilitzats.
Quant a fauna cal destacar espècies autòctones com cavall, cérvol, cabra, isard, toro salvatge, conill i eriçó i d'altres restes més singulars com perdiu africana, àguila reial i voltor. Amb l'estudi de restes faunístiques, calculant l'índex de rendibilitat, indicaria la possibilitat que s'alimentessin al voltant d'unes 20 persones durant un període d'entre 37 i 60 dies.
Per altra banda, gràcies a l'estudi pol·línic ha permès deduir que el clima en la zona era molt semblant a l'actual, però una mica més fred.
Bibliografia modifica
- ALCALDE, G. Interès dels micromamífers per a la Prehistòria. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1980. Tesi de llicenciatura. Inèdita.
- CANAL, J.; CARBONELL, E. "El Castell (Vilanova de Sau. Osona)". A: Catalunya paleolítica. Girona: Patronat Francesc Eiximenis, 1990. p.302-303.
- VILA i MITJÀ, A. Els processos de treball en el Paleolític i el seu desenvolupament. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. Tesi doctoral. Inèdita.
- VILA i MITJÀ, A. Els processos de treball en el Paleolític i el seu desenvolupament. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. Tesi doctoral. Inèdita.
- VILA i MITJÀ, A. Els processos de treball en el Paleolític i el seu desenvolupament. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1981. Tesi doctoral. Inèdita.
- VILA, A.; ESTÉVEZ, J.; YLL, R. "Sis milenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític". Ausa. X, p.55-60.
- YLL i AGUIRRE, E. I. "Arqueologia i palinologia en el llevant peninsular durant el Tardiglacial i Postglacial". Cypsela. VI, p.16.
- YLL, E. I. [et al.]. "La reconstrucció paleoecològica: el Cingle Vermell". A: IV Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà: estat actual de la recerca arqueològica a l'Istme Pirinenc. Puigcerdà: Institut d'Estudis Ceretans, 1982. p.85-88