Castell de Conques
El Castell de Conques és un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà. És al costat nord-oest de la vila de Figuerola d'Orcau, a ran seu i una mica enlairat. És perfectament visible des de tot arreu dels voltants. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Part de | Conques | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 633 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) | |||
| Localització | Al turó de Conques | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 945-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006356 | |||
| Id. IPAC | 1044 | |||
| Id. IPAPC | 9011 | |||
Descripció modifica
El castell de Conques està situat al damunt d'un turó que domina el nucli de Conques. Del castell només s'han conservat tres parets que conformen l'angle nord-est d'un edifici, amb paraments construïts amb carreus ben tallats lligats amb morter de calç. Probablement aquestes restes corresponen a l'església del castell, amb advocació a Sant Sadurní. Per tot el turó s'ha aprecia un nivell d'enderroc considerable.[1]
Història modifica
Castell termenat. Documentat el 1055. Limitava amb el terme del castell de Biscarri.[1] Altres fonts indiquen que fou documentat des del 1007, en el testament del comte Ermengol d'Urgell, en què cedeix el castrum Chonchas a Santa Maria de la Seu d'Urgell, la catedral del bisbat. El 1067 estava en mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva muller Almodis, que reberen el vassallatge pel castell de Conques de la comtessa Sança d'Urgell i dels castlans de Conques, Bernat Guillem, Ademar i Borrell, fills d'Estefania, els quals consten com a castlans entre 1055 i 1071.[1]
Després de passar per mans de diversos castlans, com Ferrer de Toralla el 1266, el 1277 fou venut per 5.000 sous, i el 1281 l'adquiria Ramon d'Orcau, baró d'Orcau. A partir d'aquell moment queda del tot annexionat a la baronia d'Orcau, possiblement amb algunes llacunes temporals, com veurem tot seguit. Aviat esdevingué el lloc més poblat de la baronia. El 1309 consta com a senyor de Conques Guillem de Montferrer, qui, poc després, bescanviava Conques per la Pobla de Segur amb el seu germà Ramon. El 1337 en torna a ser senyor un d'Orcau: Arnau, però poc després els drets d'Arnau d'Orcau i la seva muller són donats a Arnau-Guillem de Bellera pel rei Joan II. Tanmateix, entre 1365 i 1370 torna a constar Arnau d'Orcau com a senyor de Conques. Fou a partir d'aquest moment que ja no se separaria més de la baronia d'Orcau, fins a l'extinció d'aquests drets senyorials, al segle xix.
Abandonat des de principis de l'edat moderna, el castell de Conques s'anà enrunant progressivament, fins a arribar al munt d'enderrocs que és actualment. A començaments del segle XX encara es conservava una torre de planta rectangular sencera, i uns quants murs bastant sencers. El castell de Conques, però, fou afectat de ple pel front de guerra establert el 1938 en aquesta banda del Pallars Jussà, i la destrucció, de la vila de Conques (Conca Dellà) i del que quedava del castell, fou notable.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Conques |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Conques». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
Bibliografia modifica
- BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- MÓRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3.
Enllaços externs modifica
- «Castell de Conques». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.