Castell de Granitz
El Castell de Granitz o el Jagdschloss Granitz és una residència de caça del segle xix a Binz a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a Alemanya. Es troba al centre del bosc de Granitz, que fa part des del 1991 de la reserva de la biosfera Rügen Sud-est.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (de) Jagdschloss Granitz  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | castell | |||
| Arquitecte | Johann Gottfried Steinmeyer Karl Friedrich Schinkel (torre central i escala)[1] | |||
| Construcció | 1838 - 1846 | |||
| Cronologia | - | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | NeoRenaixement | |||
| Material | maons estucats | |||
| Localització geogràfica | ||||
| País | Alemanya | |||
| Localització | Massís de Granitz a Binz | |||
| ||||
| Catàleg | 00313 (, , ) | |||
| Monument del patrimoni arquitectònic a Mecklenburg - Pomerània Occidental | ||||
| Lloc web | mv-schloesser.de… | |||
El castell quasi quadrat amb quatre torres angulars té tres nivells: la planta baixa pels serveis i dos pisos d'aparat. En una segona fase, el pati interior va ser suprimit per a construir una cinquena torre, una mena de capritx arquitectural del qual l'escala de fosa serpenteja fins al belvedere panoràmic a 38 metres (145 m sobre el msnm). Aquesta escala, molta moderna per a la seva època, queda un dels elements més destacables de l'edifici.
El rei Guillem Malte I de Putbus va fer construir aquest castell al Tempelberg, el punt culminant del massís de Granitz a l'illa bàltica de Rügen. El rei va rebre al castell els seus hostes prominents, com Frederic Guillem IV de Prússia, Cristià VIII de Dinamarca, Otto von Bismarck i molts altres. La família de Putbus va posseir-lo fins al 1944, quan els nazis van empresonar Malte de Putbus. Al caos de la fi de la Segona Guerra Mundial, molt del contingut del castell es va dispersar i perdre i només va retrobar-se parcialment. La República Democràtica Alemanya va expropiar-lo. Després de la reunificació d'Alemanya el 1990, l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental va programar una restauració extensiva del castell que va esdevenir una de les atraccions turístiques més visitades de l'estat.[2] És accessible a peu o amb bicicleta per senders des de Binz o de Sellin i pel ferrocarril d'ample estret Rasender Roland de la línia històrica Göhren-Binz-Putbus.
-
Castell de Granitz a la nit, Prorer Wieck al fons -
La façana sud -
El vestíbul -
Placa indicadora a la carretera d'entrada meridional a Serams (Zirkow)
Bibliografia modifica
- Peter Feist, Jagdschloss Granitz, Berlín, Editorial Kai Homilius Verlag, 1995, ISBN 3931121054
- Andreas Vogel, Johann Gottfried Steinmeyer und Putbus, Schwerin, Editorial Thomas Helms, 2003, ISBN 9783931185824
- Heike Kramer, Jagdschloss Granitz, Schwerin, Editorial Thomas Helms Verlag, 2010, ISBN 9783940207685
Enllaços externs i referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Granitz |
- Web oficial del castell de Granitz Arxivat 2012-02-08 a Wayback Machine.
- ↑ Jagdschloss Granitz: Touristenmagnet auf Rügen, Hamburg, NDR, 27 de juliol de 2010
- ↑ Diari Ostsee-Zeitung, 12 d'abril de 2008, pàgina 6