Castell de Peracense
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Castell de Peracense és un castell medieval situat a la població de Peracense a l'Aragó, concretament a la comarca del Jiloca, situat a la Serra Menera, a 1365 m sobre el nivell del mar.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell, monument històric i destí turístic  | |||
| Construcció | s.XII-XIV | |||
| Característiques | ||||
| Material | pedra sorrera roja | |||
| Altitud | 1.365 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Peracense (província de Terol) | |||
| Localització | en una muntanya que domina el poble | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Codi SIPCA | 1-INM-TER-025-180-002 | |||
Història modifica
El lloc on avui hi ha el castell ja fou ocupat a l'edat del bronze i també ho fou en època islàmica. Però fou a partir del segle xii quan va prendre un valor estratègic per ser un punt de frontera entre els regnes d'Aragó i Castella, concretament era el punt de divisió entre el Senyoria de Molina, el d'Albarrasí i la Comunitat de Daroca. Formava part del sistema defensiu de la frontera castellanoaragonesa del qual també formen part els castells d'Albarrasí, Daroca, Tornos i Santed per la banda aragonesa i d'Embid i Molina de Aragón per part castellana. D'aquesta manera, doncs, el castell fou enfortit i al segle xiv se li va donar la forma que té actualment. Ara bé, al segle xv, amb la unió dinàstica dels dos regnes i la incorporació de noves armes de setge, el castell va caure progressivament en desús.
El 1987 va començar la restauració del castell per part del Govern d'Aragó.
Estructura modifica
El castell està format per tres recintes emmurallats concèntrics que s'assenten sobre afloraments de roques vermelles. La muralla exterior protegeix el sector més vulnerable i planer; compta amb uns murs d'un gruix considerable i tres torres, així com amb un pati extens que també va servir com a pedrera per extreure pedres de molí.
En el segon recinte hi ha les dependències de la tropa i hi destaca, la porta d'entrada, protegida per una torre que alhora també protegia la torre d'entrada; l'anomenada torre de l'Hospital, que servia de vigia i coordinava els dos recintes, i finalment una gran cisterna.
El tercer recinte és el més singular, està construït sobre la roca viva i s'hi accedia per una escala mòbil, que estava protegida per una falsa torre de l'homenatge perquè en realitat es tracta d'un poderós mur pantalla que guarda tota aquesta estructura. A dins d'aquest recinte hi htrobem les estances més nobles, amb volta apuntada i unes altres cisternes.