Castell del Montgrí

a Torroella de Montgrí

El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Fou construït entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II d'Aragó al cim del massís del Montgrí, al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell del Montgrí
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud303 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTorroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl cim de la muntanya del Montgrí Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 03′ 07″ N, 3° 07′ 53″ E / 42.0519°N,3.1314°E / 42.0519; 3.1314
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1659-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006126 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1862 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC12606 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deJaume II de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.[3] El cim de 303 m esta inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Descripció modifica

El castell de Montgrí s'alça al cim del puig de Montgrí, a 315 metres d'altitud. És de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques adossades als angles. És un gran edifici rectangular, amb torres rodones d'angles i alts murs emmerletats, i presenta quatre façanes d'estructura similar: coronament amb merlets, matacans i espitlleres. Marca la tendència importada d'orient després de les primeres croades a Terra Santa durant els segles xii i xiii. No s'acabà mai de construir.[1] L'edifici

La porta d'accés s'obre a la façana sud; es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra. Quatre úniques finestres (una a la façana sud, dues a l'est i una a l'oest) trenquen la solidesa dels murs: són coronelles, d'arc de mig punt, i amb interessants capitells. L'interior inacabat permet, tanmateix, deduir-ne la configuració general. Als angles s'observen les portes d'accés a les torres, al nivell de planta baixa i pis, en correspondència als rengles d'espitlleres que recorren els murs i al nivell superior del camí de ronda. Un quadrat empedrat del terra delimita l'espai destinat a pati central, al voltant del qual s'havien de distribuir les dependències, fet confirmat per les arrencades d'arcs que encara es conserven.[1]

Història modifica

És una fortalesa construïda entre 1294 i 1302. L'origen de la seva construcció es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II el Just i els comtes d'Empúries. El començà a construir el 1294 Bernat de Llabià, governador de Torroella, com a punt de control per un possible enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. La data d'inici de les obres es desprèn de l'escrit de Jaume II al seu procurador Bernat de Llevià, veí de Torroella, en el qual el rei li encarregava l'administració i direcció de les obres del castell. Per a la construcció es comptà amb les rendes reials de Torroella i un impost sobre els bous d'Ullà i Albons. Tres anys després, el mateix Bernat de Llevià va rebre la custòdia del castell.[1]

Les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, a causa de la consolidació del poder del comtat de Barcelona enfront del comtat d'Empúries. La pèrdua d'importància de la casa comtal emporitana va fer innecessari l'acabament de l'obra, encara que es coneix amb exactitud la data d'interrupció. Les darreres notícies que es tenen del castell daten del 1413, i el relacionen amb la família Llevià.

Ja al segle xx, l'abandó havia conduït l'edifici a una situació de degradació preocupant. El 10 de novembre de 1985 es feu una jornada popular de neteja a fi de conscienciar els organismes oficials de la necessitat de restaurar-lo. La Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament encarregaren un projecte de consolidació i posteriorment fou aprovat el pressupost necessari per dur-lo a terme.[1]

Els castells de Bellcaire i del Montgrí són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat d'Empúries a la corona després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle xiv. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Castell del Montgrí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  2. Masanés, Cristina «El Castell de Montgrí. Fortalesa d'Orient». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  3. Masanés, Cristina «El castell que mai no va guerrejar». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, agost 2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell del Montgrí