Catalunya i la Unió Europea
Les relacions entre Catalunya i la Unió Europea (UE) es duen a terme per mediació d'Espanya, l'estat membre al qual pertany actualment. Catalunya té una llarga tradició europeista,[1][2] malgrat que hi ha corrents minoritaris que en demanen la sortida de la UE.[3] Catalunya forma part de l'Euroregió Pirineus Mediterrània juntament amb les Illes Balears i les regions franceses del Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló.
Alguns dels polítics catalans que han ocupat càrrecs d'alt nivell a la UE són Josep Borrell, president del Parlament Europeu entre juliol del 2004 i gener del 2007[4] i Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat des del 2019, i Amadeu Altafaj, portaveu d'Afers Econòmics de la Comissió Europea.[5]
La societat civil té un marcat caire europeista, amb organitzacions com ara el Consell Català del Moviment Europeu (CCME), Horitzó Europa, la Joventut Europea Federalista (JEF) o la Fundació Catalunya Europa. Una de les 36 oficines d'informació del Parlament Europeu es troba a Barcelona.[6]
La qüestió europea ha adquirit especial rellevància en el marc del procés independentista català encetat a mitjans del 2012, car la pertinença d'una hipotètica Catalunya independent a la UE ha estat i continua sent objecte de debat.[7]
Posició dels partits modifica
Enquestes modifica
Població general modifica
Data | Entitat | A favor | En contra | NS/NC | Referència |
---|---|---|---|---|---|
Febrer 2018 | CEO | 68,4% | 19,3% | 12,2% | [8] |
Octubre 2017 | CEO | 67,9% | 19,8% | 12,3% | [9] |
Març 2002 | CEO | 86,3% | 6,3% | 7,5% | [2] |
Per votants de partits modifica
Partit | A favor | En contra | NS/NC | Referència |
---|---|---|---|---|
C's | 51,92% | 34,61% | 13,46% | [10] |
PDeCAT | 75,93% | 12,03% | 12,03% | [10] |
ERC | 63,9% | 27,15% | 8,94% | [10] |
PSC | 75,16% | 17,44% | 7,38% | [10] |
CatComú-Podem | 87,68% | 8,69% | 3,62% | [10] |
CUP | 50,7% | 42,25% | 7,04% | [10] |
PPC | 53,84% | 26,92% | 19,23% | [10] |
Confiança en la UE modifica
En una escala del 0 al 10:[11]
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics. |
Pertinença d'una Catalunya independent a la UE modifica
No hi ha cap article dels tractats de la Unió Europea que prevegi expressament el procediment a seguir en cas de creació d'un nou estat a partir d'un estat membre de la UE (possibilitat coneguda habitualment com a «ampliació interna»). Els juristes debaten quatre possibles escenaris per a una hipotètica Catalunya independent:[12]
- Escenari de permanència: el nou Estat català manté la seva pertinença a la UE en tractar-se d'un territori que forma part de la Unió des de fa més de 30 anys, aplica plenament el cabal comunitari i té una població que gaudeix de la ciutadania europea.
- Escenari d'adhesió ad hoc: el nou Estat català deixa de formar part de la UE, però la Unió reconeix que es tracta d'un cas sui generis i aplica un procés d'adhesió accelerat que permet l'entrada de Catalunya a la UE i en conserva els drets i obligacions europeus de les persones físiques i jurídiques.
- Escenari d'adhesió ordinària: el nou Estat català segueix un procés d'adhesió ordinari sense règims transitoris específics.
- Escenari d'exclusió com a estat membre: el nou Estat català queda fora de la UE sine die en negar-se aquesta a iniciar el procés d'adhesió o atorgar l'estatut de candidat a Catalunya, ja sigui per un veto espanyol o per algun altre motiu.
A principis del 2015, el Front Nacional, un partit xenòfob francès, feu la següent pregunta a la Comissió Europea: «L'accés unilateral de Catalunya a la independència comporta una sortida immediata de la UE per al nou Estat?».[13]
Referències modifica
- ↑ «Els líders polítics apel·len a la tradició europeista de Catalunya». ccma.cat, 07-06-2009. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 10 setembre 2015]. «Després de votar, el president de la Generalitat, José Montilla, ha fet una crida a les urnes apel·lant a la tradició europeista que Catalunya ha demostrat des de fa dècades.»
- ↑ 2,0 2,1 «Enquesta sobre Catalunya i la UE». RPEEO 208. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 1r novembre 2017]. Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.
- ↑ Els partits polítics a favor de sortir de la UE han tingut una representació de 3/135 escons durant la X Legislatura del Parlament de Catalunya.
- ↑ «Josep Borrell Fontelles» (PDF). Comissions Obreres. [Consulta: 10 setembre 2015].
- ↑ Lladó, X. «Amadeu Altafaj ja treballa per a la Generalitat a la UE». El Món, 13-01-2015. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 setembre 2015].
- ↑ «Parliament near you» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «El futur d'una possible Catalunya independent dins de la Unió Europea, a debat al University College de Londres». ccma.cat, 26-10-2013. [Consulta: 10 setembre 2015].
- ↑ «El baròmetre del CEO en 11 gràfics». El Temps, 23-02-2018. [Consulta: 23 febrer 2018].
- ↑ Tugas, R. «Catalunya ha d'entrar a l'OTAN? I a la UE? Cinc preguntes ocultes del procés al CEO». Nació Digital, 01-11-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «CUP i Ciutadans, els partits amb els votants més euroescèptics». El Nacional, 18-12-2017. [Consulta: 9 octubre 2018].
- ↑ «L'opinió pública catalana i la Unió Europea». Centre d'Estudis d'Opinió, 2022. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Les vies d'integració de Catalunya a la Unió Europea» (PDF). Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 10 setembre 2015].
- ↑ Ferrer, B. «El Front Nacional pregunta a la CE si ajudarà a "mantenir la unitat d'Espanya"». El Món, 13-01-2016. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 13 gener 2016].