Viquipèdia

Catalunya i la Unió Europea

Les relacions entre Catalunya i la Unió Europea (UE) es duen a terme per mediació d'Espanya, l'estat membre al qual pertany actualment. Catalunya té una llarga tradició europeista,[1][2] malgrat que hi ha corrents minoritaris que en demanen la sortida de la UE.[3] Catalunya forma part de l'Euroregió Pirineus Mediterrània juntament amb les Illes Balears i les regions franceses del Migdia-Pirineus i el Llenguadoc-Rosselló.

La bandera d'Europa penjada al costat de l'estelada

Alguns dels polítics catalans que han ocupat càrrecs d'alt nivell a la UE són Josep Borrell, president del Parlament Europeu entre juliol del 2004 i gener del 2007[4] i Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat des del 2019, i Amadeu Altafaj, portaveu d'Afers Econòmics de la Comissió Europea.[5]

La societat civil té un marcat caire europeista, amb organitzacions com ara el Consell Català del Moviment Europeu (CCME), Horitzó Europa, la Joventut Europea Federalista (JEF) o la Fundació Catalunya Europa. Una de les 36 oficines d'informació del Parlament Europeu es troba a Barcelona.[6]

La qüestió europea ha adquirit especial rellevància en el marc del procés independentista català encetat a mitjans del 2012, car la pertinença d'una hipotètica Catalunya independent a la UE ha estat i continua sent objecte de debat.[7]

Posició dels partits modifica

Partit Posició Citació
PSC A favor «No hi ha millor instrument per defensar els nostres interessos al món que l'acció col·lectiva dins el projecte comunitari de la UE. Hem de protegir Europa perquè Europa protegeixi la seva ciutadania. Una ciutadania europea és la base d'un projecte d'integració de les nacions europees en una entitat supranacional, que només pot ser federal en la seva organització i estructura. És per això que volem mantenir la idea d'una unió política forta, no purament comercial, sinó profundament social i federal, més integrada i cohesionada que ens permeti abordar conjuntament els reptes globals. Arxivat 2021-05-24 a Wayback Machine.»
ERC A favor «Tot refermant-nos en els mencionats valors i instruments, en la voluntat d'esdevenir un estat de ple dret dins la Unió Europea i subjecte del sistema internacional i en la necessitat de situar Catalunya en tots els espais multilaterals possibles i amb tota la presència institucional directa que sigui possible, seguirem defensant la necessitat de dur a terme una acció exterior pròpia, tot desplegant i aprofundint en el model que, malgrat l'ofensiva de l'Estat espanyol, hem anat consolidant des del 2015. Arxivat 2021-06-24 a Wayback Machine.»
Junts A favor «Defensarem una autèntica federalització de la UE, que no passi per la consolidació dels Estats centralistes, sinó per la relació directa entre (la) Comissió Europea i les regions o nacions sense Estat en l'aplicació de tots els projectes europeus i el disseny de polítiques.»
Vox Sense posicionament explícit en el seu programa electoral per a les darreres eleccions catalanes.
ECP-PEC A favor «Catalunya compartirà lliurement part de la seva sobirania amb l'Estat espanyol i la Unió Europea, i dotarà de capacitat d'autogovern els ens locals.»
CUP En contra «Rebutgem formar part de la Unió Europea, l'Euro, l'OTAN i l'Euroexèrcit. Volem promoure el tancament de totes les bases militars i la construcció d'una societat que potenciï la cultura de la pau, la cooperació i la solidaritat internacionalista.»
C's A favor «Impulsarem el contacte fluid entre la Generalitat i l'Administració General de l'Estat a tots els nivells per coordinar i potenciar l'efectivitat de l'acció autonòmica i estatal en el si de la Unió Europea.»
PPC Sense posicionament explícit en el seu programa electoral per a les darreres eleccions catalanes.

Enquestes modifica

Població general modifica

Data Entitat A favor En contra NS/NC Referència
Febrer 2018 CEO 68,4% 19,3% 12,2% [8]
Octubre 2017 CEO 67,9% 19,8% 12,3% [9]
Març 2002 CEO 86,3% 6,3% 7,5% [2]

Per votants de partits modifica

Partit A favor En contra NS/NC Referència
C's 51,92% 34,61% 13,46% [10]
PDeCAT 75,93% 12,03% 12,03% [10]
ERC 63,9% 27,15% 8,94% [10]
PSC 75,16% 17,44% 7,38% [10]
CatComú-Podem 87,68% 8,69% 3,62% [10]
CUP 50,7% 42,25% 7,04% [10]
PPC 53,84% 26,92% 19,23% [10]

Confiança en la UE modifica

En una escala del 0 al 10:[11]

El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

Pertinença d'una Catalunya independent a la UE modifica

Vegeu també: Procés independentista català

No hi ha cap article dels tractats de la Unió Europea que prevegi expressament el procediment a seguir en cas de creació d'un nou estat a partir d'un estat membre de la UE (possibilitat coneguda habitualment com a «ampliació interna»). Els juristes debaten quatre possibles escenaris per a una hipotètica Catalunya independent:[12]

  • Escenari de permanència: el nou Estat català manté la seva pertinença a la UE en tractar-se d'un territori que forma part de la Unió des de fa més de 30 anys, aplica plenament el cabal comunitari i té una població que gaudeix de la ciutadania europea.
  • Escenari d'adhesió ad hoc: el nou Estat català deixa de formar part de la UE, però la Unió reconeix que es tracta d'un cas sui generis i aplica un procés d'adhesió accelerat que permet l'entrada de Catalunya a la UE i en conserva els drets i obligacions europeus de les persones físiques i jurídiques.
  • Escenari d'adhesió ordinària: el nou Estat català segueix un procés d'adhesió ordinari sense règims transitoris específics.
  • Escenari d'exclusió com a estat membre: el nou Estat català queda fora de la UE sine die en negar-se aquesta a iniciar el procés d'adhesió o atorgar l'estatut de candidat a Catalunya, ja sigui per un veto espanyol o per algun altre motiu.

A principis del 2015, el Front Nacional, un partit xenòfob francès, feu la següent pregunta a la Comissió Europea: «L'accés unilateral de Catalunya a la independència comporta una sortida immediata de la UE per al nou Estat?».[13]

Referències modifica

  1. ↑ «Els líders polítics apel·len a la tradició europeista de Catalunya». ccma.cat, 07-06-2009. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 10 setembre 2015]. «Després de votar, el president de la Generalitat, José Montilla, ha fet una crida a les urnes apel·lant a la tradició europeista que Catalunya ha demostrat des de fa dècades.»
  2. ↑ 2,0 2,1 «Enquesta sobre Catalunya i la UE». RPEEO 208. Arxivat de l'original el 2017-11-07 [Consulta: 1r novembre 2017]. Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine.
  3. ↑ Els partits polítics a favor de sortir de la UE han tingut una representació de 3/135 escons durant la X Legislatura del Parlament de Catalunya.
  4. ↑ «Josep Borrell Fontelles» (PDF). Comissions Obreres. [Consulta: 10 setembre 2015].
  5. ↑ Lladó, X. «Amadeu Altafaj ja treballa per a la Generalitat a la UE». El Món, 13-01-2015. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 setembre 2015].
  6. ↑ «Parliament near you» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 8 gener 2014].
  7. ↑ «El futur d'una possible Catalunya independent dins de la Unió Europea, a debat al University College de Londres». ccma.cat, 26-10-2013. [Consulta: 10 setembre 2015].
  8. ↑ «El baròmetre del CEO en 11 gràfics». El Temps, 23-02-2018. [Consulta: 23 febrer 2018].
  9. ↑ Tugas, R. «Catalunya ha d'entrar a l'OTAN? I a la UE? Cinc preguntes ocultes del procés al CEO». Nació Digital, 01-11-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 «CUP i Ciutadans, els partits amb els votants més euroescèptics». El Nacional, 18-12-2017. [Consulta: 9 octubre 2018].
  11. ↑ «L'opinió pública catalana i la Unió Europea». Centre d'Estudis d'Opinió, 2022. [Consulta: 15 maig 2022].
  12. ↑ «Les vies d'integració de Catalunya a la Unió Europea» (PDF). Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 10 setembre 2015].
  13. ↑ Ferrer, B. «El Front Nacional pregunta a la CE si ajudarà a "mantenir la unitat d'Espanya"». El Món, 13-01-2016. Arxivat de l'original el 16 de gener 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catalunya_i_la_Unió_Europea&oldid=32431096»