Cecilia Roth

actriu argentina

Cecilia Edith Rotenberg Gutkin, més coneguda per Cecilia Roth (Buenos Aires, 8 d'agost de 1956), és una actriu argentina de cinema, teatre i televisió. Guanyadora de dos Premis Goya i un Premi del Cinema Europeu. És coneguda per ser una chica Almodóvar i la musa de Fito Páez durant els anys 90.[1]

Infotaula de personaCecilia Roth

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCecilia Edith Rotenberg Gutkin
8 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeGonzalo Gil (1989–1992)
Fito Páez (1992–2001)
ParellaGonzalo Heredia (2009-2010)
FillsMartín Páez Rotenberg (adoptat)
ParesAbrasha Rotenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Dina Rot Modifica el valor a Wikidata
GermansAriel Rot Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0005386 Allocine: 10345 Allmovie: p61744 TMDB.org: 953 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El seu pare, Abrasha Rotenberg, és un ucraïnès d'origen jueu que es va establir als anys 30 a Buenos Aires, on va treballar com a escriptor, editor i periodista. La seva mare, la cantant Dina Rot, va néixer a Mendoza i va passar la seva infància a Santiago de Chile.[2] El seu germà Ariel Rot també és músic i viu a Espanya.

Comença com a actriu al seu país fins que el 1976 s'estableix a Espanya fugint de la Dictadura militar. No ha deixat de treballar allà, tot i triomfar plenament en el cinema espanyol des de les seves primeres aparicions a Las verdes praderas, de José Luis Garci, Arrebato, d'Iván Zulueta o Laberinto de pasiones, de Pedro Almodóvar.

Entre les seves pel·lícules més destacades hi ha Un lugar en el mundo i Martín (Hache), totes dues d'Adolfo Aristarain, i també el seu paper protagonista a Todo sobre mi madre, també d'Almodóvar; amb tots dos directors obté premis Goya per la millor interpretació femenina.

Per a televisió va protagonitzar les telenoveles Por amor junt a Arnaldo André i Marita Ballesteros, Nueve lunas i les unitàries Laura y Zoe amb Susú Pecoraro, Trátame bien i Epitafios al costat de Julio Chávez i Leonardo Sbaraglia.

Va estar casada amb el cantautor Fito Páez, amb qui va adoptar un fill, Martín.[3] Prèviament havia estat casada amb Gonzalo Gil.

A més de fer cinema i televisió, també s'ha dedicat a fer teatre, tant a Argentina com a Espanya. Entre el 2013 i el 2014 va treballar en l'obra de Philippe Blasband, Una Relación Pornográfica, junt a Darío Grandinetti.

És membre fundadora de l'Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina i va ser vicepresidenta segona de la seva primera comissió directiva.

Filmografia modifica

Alguns dels treballs més destacats en què ha participat com a actriu han estat els següents:

Cinema modifica

Televisió modifica

Narració modifica

Any Programa Canal Notes
2015- Atlántico sur TV Pública Debut de narració

Teatre modifica

Any Obra Direcció
2006 Disparatados en Varieté!
2006-2007 Días contados Oscar Martínez
2010 Amor, dolor y qué me pongo Mercedes Moran
2013-2014 Una relación pornográfica Javier Daulte

Premis i nominacions modifica

Premis Goya modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1998 Millor actriu Martín (Hache) Guanyadora
2000 Todo sobre mi madre Guanyadora

Premis Cóndor de Plata modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1993 Millor actriu Un lugar en el mundo Guanyadora
1998 Martín (Hache) Guanyadora
2001 Una noche con Sabrina Love Nominada
2002 Antigua vida mía Nominada
2007 Millor actriu de repartiment Sofacama Nominada

Fotogramas de Plata modifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1999 Millor actriu Todo sobre mi madre Guanyadora

Premios Konex modifica

Any Categoria Resultat
2001 Millor Actriu de la dècada Guanyadora

Premios Martín Fierro modifica

Any Categoria Programa Resultat
1992 Millor actriu de novel·la Amores Nominada
1993 Desde adentro Nominada
1994 Nueve lunas Guanyadora
2008 Millor actriu de minisèrie Epitafios Nominada
2009 Trátame bien Guanyadora

Altres premis modifica

Referències modifica

  1. «Cecilia Roth». Centro Virtual Cervantes. Instituto Cervantes. [Consulta: 8 juny 2020].
  2. Dina Rot cantó en sefardí poemas de Gelman y Nicoidsky. ABC, 11 de noviembre de 1997, pág. 88
  3. «El excéntrico album de fotos de Martín, el hijo de Fito y Cecilia Roth», 10-08-2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cecilia Roth