Cedre de l'Atles

espècie de planta

El cedre de l'Atles (Cedrus atlantica) és una espècie o subespècie de cedre que és nativa de les muntanyes de l'Atles d'Algèria (Atles Tell) i Marroc (al Rif, en l'Atles mitjà, i localment a l'alt Atles).[1] La majoria de les fonts modernes[2][3][4][5][6][7][8][9] el tracten com una espècie diferent, Cedrus atlantica, però algunes fonts[10][11] el consideren una subespècie del cedre del Líban (C. libani subsp. atlantica).

Infotaula d'ésser viuCedre de l'Atles
Cedrus atlantica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de cedre i cedar wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitpinya Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN42303 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènereCedrus
EspècieCedrus atlantica Modifica el valor a Wikidata
Carrière, 1855
Nomenclatura
BasiònimPinus atlantica Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
C. libani subsp. atlantica (Endl.) Batt. & Trab.
ExautorG.Manetti Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Cedrus atlantica és un arbre de mida mitjana a mida gran, arriba a 30–35 m (rarament a 40m) d'alt, el diàmetre del tronc és d'1,5–2 m. Les seves branques pèndules estan disposades en pisos. Les seves fulles s'agrupen formant una mena de pinzells. Per la resta de les seves característiques resulta difícil de distingir del cedre del Líban. La mida mitjana de les pinyes del cedre de l'Atles tendeix a ser menor i se solen disposar verticalment damunt les branques.[12] Les fulles fan de 10 a 25 mm de llarg.[1][13][7]

Ecologia modifica

El cedre de l'Atles forma boscos a les muntanyes entre 1.370 a 2.200 m, sovint en masses pures o mesclat amb l'avet algerià, Abies numidica, càdec, alzina, i Acer opalus. Hi poden viure mones de Gibraltar Macaca sylvanus,.[14]

Cultiu i usos modifica

 
Cedrus atlantica: fulles i pinya

El Cedrus atlàntica és comú en jardineria, n'hi ha unes varietats de fulles glauques, també de port fastigiat o, pèndol i de fulles daurades. Tolera millor que altres coníferes els ambients secs i càlids.[15]

Al sud de França hi ha plantacions per a fusta d'aquest cedre.

L'ex-Beatle George Harrison fa referència al cedre de l'Atles en la seva cançó "Beware of Darkness."

Imatges modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Gaussen, H. (1964). Genre Cedrus. Les Formes Actuelles. Trav. Lab. For. Toulouse T2 V1 11: 295-320
  2. Gymnosperm database Cedrus.
  3. GRIN Taxonomy for Plants Cedrus Arxivat 2009-01-20 a Wayback Machine.
  4. NCBI Taxonomy Browser Cedrus.
  5. Flora of China vol. 4
  6. Qiao, C.-Y., Jin-Hua Ran, Yan Li and Xiao-Quan Wang (2007): Phylogeny and Biogeography of Cedrus (Pinaceae) Inferred from Sequences of Seven Paternal Chloroplast and Maternal Mitochondrial DNA Regions. Annals of Botany 100(3):573-580. Available online
  7. 7,0 7,1 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3
  8. Farjon, A. (2008). A Natural History of Conifers. Timber Press ISBN 0-88192-869-0
  9. Christou, K. A. (1991). The genetic and taxonomic status of Cyprus Cedar, Cedrus brevifolia (Hook.) Henry. Mediterranean Agronomic Institute of Chania, Greece.
  10. Güner, A., Özhatay, N., Ekim, T., & Başer, K. H. C. (ed.). 2000. Flora of Turkey and the East Aegean Islands 11 (Supplement 2): 5–6. Edinburgh University Press. ISBN 0-7486-1409-5
  11. Eckenwalder, J. E. (2009). Conifers of the World: The Complete Reference. Timber Press ISBN 0-88192-974-3
  12. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 164. ISBN 84-7306-390-2. 
  13. Schwarz, O. (1944). Anatolica. Feddes Repertorium 54: 26-34.
  14. C. Michael Hogan. 2008. Barbary Macaque: Macaca sylvanus, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg Arxivat 2009-08-31 a Wayback Machine.
  15. Walters, W. M. (1986). European Garden Flora Vol 1. ISBN 0-521-24859-0