Celestí Galceran i Carrer
Celestí Galceran i Carrer (Igualada, Anoia, 1863 — Barcelona, 1936) fou dibuixant català de tendència política anarquista.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1863 Igualada (Anoia) |
| Mort | 1936 (72/73 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
Estudià medicina però abandonà els estudis per les aficions pictòriques i literàries.[1] Fou membre del Centre d'Aquarel·listes de Barcelona i s'especialitzà en paisatges i ambients dels ports. El 1885 i el 1891 va exposar a diverses galeries de Barcelona, i alguns dibuixos seus són exposats al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Pel que fa a la literatura, fou amic d'Adrià Gual, formà de la colla del Foc Nou amb Jaume Brossa i Roger i el 1900 traduí al català la peça de teatre La Gioconda de Gabriele d'Annunzio, a qui considerava el Goethe de la nostra generació.[2] També va col·laborar a La Revista Blanca, de tendència anarquista.
Referències modifica
- ↑ Jaume Brossa. Algunes dades noves per Joan Lluís Marfany, Revista Els Marges núm, 35, 1986 p. 58
- ↑ La influència de Guimerà en l'obra primerenca de Gual de Carles Batlle i Jordà, p.35
Bibliografia modifica
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.