Cementiri civil de Teresa

cementiri civil a Bausen

Amb només un sepulcre, el Cementiri civil de Teresa al municipi de Bausen a la Vall d'Aran és un dels cementiris civils més antics i alhora més petits de Catalunya.[1] Des del 18 de setembre de 2020 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local pel Consell General d'Aran, tot i l'oposició del partit Convergència Democràtica Aranesa (CDA).[2][3]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cementiri civil de Teresa
Imatge
La tanca del cementiri
Nom en la llengua original(oc) cementèri civiu de Teresa Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCementiri civil Modifica el valor a Wikidata
Construcció11 maig 1916 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície100 m² Modifica el valor a Wikidata
Altitud845,6 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBausen (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 50′ 05″ N, 0° 43′ 31″ E / 42.8347°N,0.7254°E / 42.8347; 0.7254
Bé cultural d'interès local
Data18 setembre 2020

Història modifica

 
El sepulcre de Teresa

Teresa i Sisco, coneguts com «els amants de Bausen» es van enamorar a l'alba del segle xx.[4] Volien casar-se, però el mossèn catòlic de la parròquia exigia una quantitat de diners per obtenir la dispensa papal perquè eren parents, sigui llunyans.[5] No van fer cas d'aquest refús intransigent, van viure junts[1] i van tenir dos fills,[5] que anys més tard es van exiliar a França en la Guerra Civil.[6]

Quan Teresa va morir als trenta-tres anys d'una pneumònia aguda el 10 de maig de 1916, el mateix mossèn va refusar sebollir-la, perquè segons la seva religió la difunta «vivia en pecat» en cohabitar sense casar-se i sebollir-la en «terra beneïda» hauria sigut una profanació.[6] Aleshores tots els veïns sense cap excepció[7] van decidir de construir un cementiri civil i van realitzar-lo en poques hores per poder enterrar Teresa dignament.[3][8] «Flors silvestres, herbes i matolls envolten aquesta romàntica tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància[8] La làpida porta escrit: «A mi amada Teresa».[8]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «"Els amants de Bausen", la història de l'única tomba del cementiri més petit d'Espanya». TV3 Notícies, 14-10-2020.
  2. «Era glèisa parroquiau de Sant Pèir e eth sòn cementèri, es capèles de Sant Ròc e de Santa Anna e eth cementèri civiu de Teresa en Bausen, declaradi coma Bens Culturaus d'Interès Locau» (en aranès). Aran Notícies, 24-09-2020.
  3. 3,0 3,1 «El cementiri més petit de l'Estat, situat a Bausen, ja és Bé Cultural d'Interès Local». Ràdio Seu, 01-11-2020.
  4. Lluvich, Marta «El petit cementiri de Teresa explica la romàntica història dels "amants de Bausen"». Viure als Pirineus, 01-11-2020 [Consulta: 17 novembre 2020].
  5. 5,0 5,1 «Els amants de Bausen i el cementiri de la Teresa». Catalunya m'agrada, 14-11-2017. [Consulta: 10 novembre 2020].
  6. 6,0 6,1 «Els ‘amants de Bausen' mobilitzen la població». La Mañana, 10-04-2016, pàg. 14. «Els veïns commemoren el centenari de la mort de Teresa»[Enllaç no actiu]
  7. «Els amants de Bausen». Visit Val d'Aran. Conselh Generau d'Aran. [Consulta: 13 gener 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 «El cementiri de Teresa». El Punt Avui, 10-11-2020, pàg. 12.