Centre Català de l'Havana
El Centre Català de l'Havana fou una entitat dels catalans de Cuba fundada el 1882. El centre fou organitzador dels Jocs Florals a l'Havana de 1887, 1922 i 1944 i publicà un llibre dels dos darrers.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització  |
| Història | |
| Creació | 1882 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Localització geogràfica  | |
El 1911 es va reestructurar i s'aprovaren nous estatuts amb una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles, que en fou tres cops president. Es va constituir en força d'avantguarda del catalanisme a l'illa, propugnant l'autonomia de Catalunya. Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava que fos reconegut en tots els ordres. També consideraven que l'Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l'aspiració d'assolir un règim d'autonomia. El 1916 el capital social de l'entitat era de sis mil dòlars, tenia sis-cents socis, i el capital de la biblioteca en llibres era d'uns set-cents volums. Mantenia també una escola i els socis disposaven d'atenció sanitària al Centre Balear.[2] El 1915, deixà de penjar la bandera espanyola al balcó com era costum entre les entitats catalanes, per a hissar-hi nomes la cubana i la catalana i el 1919 assumí l'estelada com a símbol del Centre.[3]
Disposava de diverses seccions d'activitat com les de cultura, treball, teatre (en català), festes, futbol i l'Orfeó Català. Va impulsar la publicació de la revista “La Nova Catalunya” i va participar en la publicació de “Combat”. Francesc Macià, en la seva visita a l'Havana el 1928, fou rebut per Josep Conangla i convidat pel «Club Separatista Català núm. 1», entitat desdoblada format per socis del centre.[4] Acabada la Guerra Civil Espanyola, el Centre, presidit per Josep Conangla, reconegué el Consell Nacional de Catalunya, dirigit per Carles Pi i Sunyer. Va mantenir la revista “La Nova Catalunya” fins que els règim castrista va clausurar els locals i molts dels dirigents es van exiliar.
Llista de presidents modifica
Alguns dels presidents del Cente Català de l'Havana:[2]
- Claudi Mimó i Caba, un dels fundadors, nomenat el 1917, president honorari
- Jaume Basté
- Joaquim Muntal i Gramunt (1914-15)
- Josep Murillo i Mumbrú (1918-19)
- Francesc Molla i Presas (1920-21)
- Josep Pineda i Fargas (1923-24)
- Josep Conangla i Fontanilles (1928-1939)
Referències modifica
- ↑ Isabel Segura. Viatgers catalans al Carib: Cuba. L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 53–. ISBN 978-84-7826-817-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Centre Català de l'Havana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carod-Rovira, Josep-Lluís «Cuba catalana». El Món, 09-09-2015 [Consulta: 19 novembre 2016].
- ↑ Pons, Marc. «Es publica la primera Constitució de la República Catalana». El Nacional, 02-10-2019. [Consulta: 13 abril 2020].