Centre Demòcrata Humanista
Centre Democràtic Humanista (CDH) era de 2002 a 2022 un partit polític belga francòfon.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític pàgina de Wikimedia duplicada permanentment  | ||||
| Ideologia política | democràcia cristiana Doctrina Social de l'Església humanisme cristià | ||||
| Alineació política | centrisme centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 18 maig 2002 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 17 març 2022 | ||||
| Reemplaçat per | Els Compromesos | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Joëlle Milquet (1999–2011) Benoît Lutgen (2011–2019) Maxime Prévot (2019–2022) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
Història modifica
És l'hereter llunyà del Partit Catòlic de l'entreguerres, i després Partit Social Cristià francòfon, fundat el 1968 quan l'unitari Parti Social Chrétien-Christelijke Volkspartij (PSC-CVP) es va escindir arran dels incidents a la Universitat Catòlica de Lovaina.[1] Aquest PSC el 2002 es va desconfessionalitzar i treure qualsevol afiliació religiosa en el nom. El març 2022 es fa reorganitzar altra vegada i convertir-se en Les Engagés (LE, ‘Els Compromesos’).
El PSC, partit predecessor va patir un fort descrèdit per participar en el govern de Jean-Luc Dehaene (1940-2014), arran dels escàndols de Marc Dutroux i de la oli contaminada amb dioxina,[2] incorporada en farratge d'aviram, cosa que provocà un fort descens a les eleccions legislatives belgues de 1999.[3][4] Va ser la primera vegada des del govern socialista-liberat de Achille Van Acker IV (1954-1958) que els partits de l'anomenada «família demòcrata cristiana» van ser superades per la família socialista i liberal i es van trobar a l'oposició.[4]
Això va provocar un procés de reforma interna que va culminar el 2001 en un canvi de romb i l'adopció de la Charte de l'humanisme démocratique[5] («Carta fundacional de l'Humanisme Democràtic»), d'inspiració humanista cristiana.[6] Es vol distingir de l'egoisme liberal, del materialisme socialista i de l'écologisme monotemàtic així com unir les persones de bona voluntat, independentment de llur religió o orígens. Preconitza una defensa de valors compartits i de solidaritat,[7] inspirat en l'obra de Laurent de Briey.[8] La secularització ha fet que la religió ja no funciona com a argamassa per unir en un sol partit obrers i empresaris, homes i dones, rics i pobres…[9] Tot i això encara no reïx a desfer-se dels interdits de l'Església catòlica: s'oposa a la depenalització de l'eutanasia (2002), al matrimoni per a tots (2003) i a l'adopció per parelles del mateix sexe.[10]
Després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va quedar a l'oposició, però a les eleccions regionals belgues de 2004 va retornar al govern de Brussel·les i a Valònia amb el Partit Socialista i Ecolo. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 10 diputats i 2 senadors.
A les eleccions legislatives belgues de 2003 es va mantenir a l'oposició, però a les eleccions regionals belgues de 2004 va tornar al govern de Brussel·les i a Valònia amb el Partit Socialista i l'Ecolo. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 10 diputats i 2 senadors.[11][12]
Resultats electorals modifica
Cambra de Representants modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1971 | 327,393 | 6.2 | 15 / 212 |
Coalició | |
| 1974 | 478,209 | 9.1 | 22 / 212 |
 7
|
Coalició |
| 1977 | 545,055 | 9.8 | 24 / 212 |
2
|
Coalició |
| 1978 | 560,440 | 10.1 | 25 / 212 |
1
|
Coalició |
| 1981 | 390,896 | 6.5 | 18 / 212 |
 7
|
Coalició |
| 1985 | 482,254 | 7.9 | 20 / 212 |
2
|
Coalició |
| 1987 | 491,908 | 8.0 | 19 / 212 |
1
|
Coalició |
| 1991 | 476,730 | 7.7 | 18 / 212 |
1
|
Coalició |
| 1995 | 469,101 | 7.7 | 12 / 150 |
6
|
Coalició |
| 1999 | 365,318 | 5.9 | 10 / 150 |
2
|
Oposició |
| 2003 | 359,660 | 5.5 | 8 / 150 |
2
|
Oposició |
| 2007 | 404,077 | 6.0 | 10 / 150 |
2
|
Coalició |
| 2010 | 360,441 | 5.5 | 9 / 150 |
1
|
Coalició |
| 2014 | 336,281 | 5.0 | 9 / 150 |
= | Oposició |
| 2019 | 250,861 | 3.7 | 5 / 150 |
4
|
Suport extern (2020) |
| Oposició (2020–) |
Senat modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|
| 1971[a] | 1,547,853 | 29.7 | 22 / 106 |
|
| 1974 | 430,512 | 10.0 | 10 / 106 |
|
| 1977 | 522,613 | 9.5 | 11 / 106 |
1
|
| 1978 | 535,939 | 9.8 | 12 / 106 |
1
|
| 1981 | 414,733 | 6.9 | 8 / 106 |
4
|
| 1985 | 475,119 | 7.9 | 10 / 106 |
2
|
| 1987 | 474,370 | 7.8 | 8 / 106 |
2
|
| 1991 | 483,961 | 7.9 | 9 / 106 |
1
|
| 1995 | 434,492 | 7.3 | 3 / 40 |
6
|
| 1999 | 374,002 | 6.0 | 3 / 40 |
= |
| 2003 | 362,705 | 5.5 | 2 / 40 |
1
|
| 2007 | 390,852 | 5.9 | 2 / 40 |
= |
| 2010 | 331,870 | 5.1 | 2 / 40 |
= |
| 2014 | N/A | N/A | 4 / 60 |
2
|
| 2019 | N/A | N/A | 2 / 60 |
2
|
- ↑ En coalició amb Cristià Democràtic i Flamenc.
Regional modifica
Parlament de Brussel·les modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| F.E.C. | Overall | |||||
| 1989 | 51,904 | 11.9 (#4) | 9 / 75 |
Coalició | ||
| 1995 | 38,244 | 9.3 (#3) | 7 / 75 |
2
|
Oposició | |
| 1999 | 33,815 | 14.1 (#4) | 7.9 (#4) | 6 / 75 |
1
|
Oposició |
| 2004 | 55,078 | 14.1 (#3) | 12.1 (#3) | 10 / 89 |
4
|
Coalició |
| 2009 | 60,527 | 14.8 (#4) | 13.1 (#4) | 11 / 89 |
1
|
Coalició |
| 2014 | 48,021 | 11.7 (#4) | 10.4 (#4) | 9 / 89 |
2
|
Coalició |
| 2019 | 29,436 | 7.6 (#6) | 6.4 (#6) | 6 / 89 |
3
|
Oposició |
Parlament de Valònia modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 1995 | 407,741 | 21.6 (#3) | 16 / 75 |
Coalició | |
| 1999 | 325,229 | 17.1 (#3) | 14 / 75 |
2
|
Oposició |
| 2004 | 347,348 | 17.6 (#3) | 14 / 75 |
= 0 | Coalició |
| 2009 | 323,952 | 16.1 (#4) | 13 / 75 |
1
|
Coalició |
| 2014 | 305,281 | 15.2 (#3) | 13 / 75 |
= 0 | Coalició |
| 2019 | 223,775 | 11.0 (#4) | 10 / 75 |
3
|
Oposició |
Parlament Europeu modifica
| Any | Vots | % | Escons | +/- | |
|---|---|---|---|---|---|
| F.E.C. | Overall | ||||
| 1979 | 445,912 | 21.2 (#2) | 8.2 | 3 / 24 |
Nou |
| 1984 | 436,108 | 19.5 (#3) | 2 / 24 |
1
| |
| 1989 | 476,795 | 21.3 (#3) | 8.1 | 2 / 24 |
= |
| 1994 | 420,198 | 18.8 (#3) | 4.9 | 2 / 25 |
= |
| 1999 | 307,912 | 13.3 (#4) | 4.9 | 1 / 25 |
1
|
| 2004 | 368,753 | 15.2 (#3) | 5.7 | 1 / 24 |
= |
| 2009 | 327,824 | 13.3 (#4) | 5.0 | 1 / 22 |
= |
| 2014 | 276,879 | 11.4 (#4) | 4.1 | 1 / 21 |
= |
| 2019 | 218,078 | 8.9 (#5) | 3.2 | 1 / 21 |
= |
Referències modifica
- ↑ Delwit, Pascal. La vie politique en Belgique de 1830 à nos jours (en francès). 4a edició. Brussel·les: Éditions de l'Université de Bruxelles, setembre 2022.
- ↑ Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Jean-Luc Dehaene» (en castellà). Cidob, 7 desembre 2016 Bélgica. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Wynants, Pau «Du PSC au CDH I. 1981-1999». Courrier hebdomadaire du CRISP, núm. 1889, 2005, pàg. 5-51. ISSN: 0008-9664.
- ↑ «Charte de L'humanisme Démocratique» (pdf) (en francès). CDH, 2002. [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Milquet, Julien «Qu’est-ce que l’humanisme démocratique ?» (en francès). Citoyenneté & Participation, març 2013 [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Milquet, 2013, p. 1.
- ↑ Briey, Laurent de. Le sens du politique: essai sur l'humanisme démocratique (en francès). Editions Mardaga, 2009. ISBN 978-2-8047-0010-2.
- ↑ Wynants, 2005, p. 50-51.
- ↑ Denis, Loïs «Pourquoi le cdH est-il devenu Les Engagés?» (en francès). Moustique & La Libre Belgique, 13-03-2022.
- ↑ «Resultaat Kamer van Volksvertegenwoordigers 10 juni 2007» (en neerlandès, alemany, francès). Servei públic federal d'afers interiors (IBZ). [Consulta: 1r octubre 2023].
- ↑ Wynants, Paul «L'évolution du CDH (2004-2011). I. Juin 2004-décembre 2007». Courrier hebdomadaire du CRISP, n° 2131-2132, 2012, pàg. 1-79.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Demòcrata Humanista |