Centre Demòcrata Humanista

Centre Democràtic Humanista (CDH) era de 2002 a 2022 un partit polític belga francòfon.

Infotaula d'organitzacióCentre Demòcrata Humanista
Dades
Tipuspartit polític
pàgina de Wikimedia duplicada permanentment Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia cristiana
Doctrina Social de l'Església
humanisme cristià Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 maig 2002
Data de dissolució o abolició17 març 2022 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perEls Compromesos
Governança corporativa
PresidènciaJoëlle Milquet (1999–2011)
Benoît Lutgen (2011–2019)
Maxime Prévot (2019–2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

És l'hereter llunyà del Partit Catòlic de l'entreguerres, i després Partit Social Cristià francòfon, fundat el 1968 quan l'unitari Parti Social Chrétien-Christelijke Volkspartij (PSC-CVP) es va escindir arran dels incidents a la Universitat Catòlica de Lovaina.[1] Aquest PSC el 2002 es va desconfessionalitzar i treure qualsevol afiliació religiosa en el nom. El març 2022 es fa reorganitzar altra vegada i convertir-se en Les Engagés (LE, ‘Els Compromesos’).

El PSC, partit predecessor va patir un fort descrèdit per participar en el govern de Jean-Luc Dehaene (1940-2014), arran dels escàndols de Marc Dutroux i de la oli contaminada amb dioxina,[2] incorporada en farratge d'aviram, cosa que provocà un fort descens a les eleccions legislatives belgues de 1999.[3][4] Va ser la primera vegada des del govern socialista-liberat de Achille Van Acker IV (1954-1958) que els partits de l'anomenada «família demòcrata cristiana» van ser superades per la família socialista i liberal i es van trobar a l'oposició.[4]

Això va provocar un procés de reforma interna que va culminar el 2001 en un canvi de romb i l'adopció de la Charte de l'humanisme démocratique[5] («Carta fundacional de l'Humanisme Democràtic»), d'inspiració humanista cristiana.[6] Es vol distingir de l'egoisme liberal, del materialisme socialista i de l'écologisme monotemàtic així com unir les persones de bona voluntat, independentment de llur religió o orígens. Preconitza una defensa de valors compartits i de solidaritat,[7] inspirat en l'obra de Laurent de Briey.[8] La secularització ha fet que la religió ja no funciona com a argamassa per unir en un sol partit obrers i empresaris, homes i dones, rics i pobres…[9] Tot i això encara no reïx a desfer-se dels interdits de l'Església catòlica: s'oposa a la depenalització de l'eutanasia (2002), al matrimoni per a tots (2003) i a l'adopció per parelles del mateix sexe.[10]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2003 va quedar a l'oposició, però a les eleccions regionals belgues de 2004 va retornar al govern de Brussel·les i a Valònia amb el Partit Socialista i Ecolo. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 10 diputats i 2 senadors.

A les eleccions legislatives belgues de 2003 es va mantenir a l'oposició, però a les eleccions regionals belgues de 2004 va tornar al govern de Brussel·les i a Valònia amb el Partit Socialista i l'Ecolo. A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 10 diputats i 2 senadors.[11][12]

Resultats electorals modifica

Cambra de Representants modifica

2010 Belgian general election2010 Belgian general election2010 Belgian general election2007 Belgian general election2003 Belgian general election1999 Belgian general election1995 Belgian general election1991 Belgian general election1987 Belgian general election1985 Belgian general election1981 Belgian general election1978 Belgian general election1977 Belgian general election1974 Belgian general election1971 Belgian general election
Any Vots % Escons +/- Govern
1971 327,393 6.2
15 / 212
Coalició
1974 478,209 9.1
22 / 212
  7 Coalició
1977 545,055 9.8
24 / 212
  2 Coalició
1978 560,440 10.1
25 / 212
  1 Coalició
1981 390,896 6.5
18 / 212
  7 Coalició
1985 482,254 7.9
20 / 212
  2 Coalició
1987 491,908 8.0
19 / 212
  1 Coalició
1991 476,730 7.7
18 / 212
  1 Coalició
1995 469,101 7.7
12 / 150
  6 Coalició
1999 365,318 5.9
10 / 150
  2 Oposició
2003 359,660 5.5
8 / 150
  2 Oposició
2007 404,077 6.0
10 / 150
  2 Coalició
2010 360,441 5.5
9 / 150
  1 Coalició
2014 336,281 5.0
9 / 150
= Oposició
2019 250,861 3.7
5 / 150
  4 Suport extern (2020)
Oposició (2020–)

Senat modifica

Any Vots % Escons +/-
1971[a] 1,547,853 29.7
22 / 106
1974 430,512 10.0
10 / 106
 
1977 522,613 9.5
11 / 106
  1
1978 535,939 9.8
12 / 106
  1
1981 414,733 6.9
8 / 106
  4
1985 475,119 7.9
10 / 106
  2
1987 474,370 7.8
8 / 106
  2
1991 483,961 7.9
9 / 106
  1
1995 434,492 7.3
3 / 40
  6
1999 374,002 6.0
3 / 40
=
2003 362,705 5.5
2 / 40
  1
2007 390,852 5.9
2 / 40
=
2010 331,870 5.1
2 / 40
=
2014 N/A N/A
4 / 60
  2
2019 N/A N/A
2 / 60
  2

Regional modifica

Parlament de Brussel·les modifica

Any Vots % Escons +/- Govern
F.E.C. Overall
1989 51,904 11.9 (#4)
9 / 75
Coalició
1995 38,244 9.3 (#3)
7 / 75
  2 Oposició
1999 33,815 14.1 (#4) 7.9 (#4)
6 / 75
  1 Oposició
2004 55,078 14.1 (#3) 12.1 (#3)
10 / 89
  4 Coalició
2009 60,527 14.8 (#4) 13.1 (#4)
11 / 89
  1 Coalició
2014 48,021 11.7 (#4) 10.4 (#4)
9 / 89
  2 Coalició
2019 29,436 7.6 (#6) 6.4 (#6)
6 / 89
  3 Oposició

Parlament de Valònia modifica

Any Vots % Escons +/- Govern
1995 407,741 21.6 (#3)
16 / 75
Coalició
1999 325,229 17.1 (#3)
14 / 75
  2 Oposició
2004 347,348 17.6 (#3)
14 / 75
= 0 Coalició
2009 323,952 16.1 (#4)
13 / 75
  1 Coalició
2014 305,281 15.2 (#3)
13 / 75
= 0 Coalició
2019 223,775 11.0 (#4)
10 / 75
  3 Oposició

Parlament Europeu modifica

Any Vots % Escons +/-
F.E.C. Overall
1979 445,912 21.2 (#2) 8.2
3 / 24
Nou
1984 436,108 19.5 (#3)
2 / 24
  1
1989 476,795 21.3 (#3) 8.1
2 / 24
=
1994 420,198 18.8 (#3) 4.9
2 / 25
=
1999 307,912 13.3 (#4) 4.9
1 / 25
  1
2004 368,753 15.2 (#3) 5.7
1 / 24
=
2009 327,824 13.3 (#4) 5.0
1 / 22
=
2014 276,879 11.4 (#4) 4.1
1 / 21
=
2019 218,078 8.9 (#5) 3.2
1 / 21
=

Referències modifica

  1. Delwit, Pascal. La vie politique en Belgique de 1830 à nos jours (en francès). 4a edició. Brussel·les: Éditions de l'Université de Bruxelles, setembre 2022. 
  2. Rosenzweig, Luc «Le scandale de la dioxine provoque la défaite de la Coalició sortante» (en francès). Le Monde, 15-06-1999.
  3. Ortiz de Zárate, Roberto. «Jean-Luc Dehaene» (en castellà). Cidob, 7 desembre 2016 Bélgica. [Consulta: 1r octubre 2023].
  4. 4,0 4,1 Wynants, Pau «Du PSC au CDH I. 1981-1999». Courrier hebdomadaire du CRISP, núm. 1889, 2005, pàg. 5-51. ISSN: 0008-9664.
  5. «Charte de L'humanisme Démocratique» (pdf) (en francès). CDH, 2002. [Consulta: 1r octubre 2023].
  6. Milquet, Julien «Qu’est-ce que l’humanisme démocratique ?» (en francès). Citoyenneté & Participation, març 2013 [Consulta: 1r octubre 2023].
  7. Milquet, 2013, p. 1.
  8. Briey, Laurent de. Le sens du politique: essai sur l'humanisme démocratique (en francès). Editions Mardaga, 2009. ISBN 978-2-8047-0010-2. 
  9. Wynants, 2005, p. 50-51.
  10. Denis, Loïs «Pourquoi le cdH est-il devenu Les Engagés?» (en francès). Moustique & La Libre Belgique, 13-03-2022.
  11. «Resultaat Kamer van Volksvertegenwoordigers 10 juni 2007» (en neerlandès, alemany, francès). Servei públic federal d'afers interiors (IBZ). [Consulta: 1r octubre 2023].
  12. Wynants, Paul «L'évolution du CDH (2004-2011). I. Juin 2004-décembre 2007». Courrier hebdomadaire du CRISP, n° 2131-2132, 2012, pàg. 1-79.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Demòcrata Humanista