Cereria Gallissà
La Cereria Galissà és un establiment situat al carrer del Cardenal Casañas, 5 de Barcelona, catalogat com a element d'interès paisatgístic (categoria E3).[1][2]
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Establiment comercial  | ||
| Construcció | 1826 | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||
| Localització | Cardenal Casañes, 5 | ||
| Bé amb protecció urbanística | |||
| Tipus | Element d'interès paisatgístic | ||
| Id. Barcelona | 4435 | ||
| Lloc web | gallissa.com… | ||
.jpg)
Història modifica
Va ser fundada el 1826 pel cerer Marià Gallissà i Amat,[3] que elaborava i blanquejava la cera en una fàbrica al carrer de la Cera, llogada a Maria del Carme Llord i Ballester[4] (vegeu fàbrica de cera Ballester).
A la mort del fundador, el negoci va passar a mans del seu fill Joan,[5] i després, a la vídua d'aquest, Dolors Botet, que el regentava el 1863.[6] L'hereu Joan Baptista Gallissà i Botet[7] va obtenir la medalla de plata per «blanqueig de ceres» a l'Exposició Universal de 1888: «Blanqueo y elaboracion de ceras sin mezcla. Depósito especial en clases superiores de cuanto se relaciona con el ramo de cerería; como bujías esteáricas, transparentes y de adorno, fósforos usuales y amorfos, mariposas, etc.,etc. Primeros premios en varias Exposiciones»[8] En aquella època, la cereria tenia una sucursal al carrer del Consell de Cent, 392 (actual 354).[9]
Gallissà també era l'autor d'un almanac titulat Miscelánea Comercial-literaria de la Cerería Gallissá, que més del santoral i la llista de preus, contenia articles interessants sobre aquest ram d'indústria i les seves aplicacions a la litúrgia eclesiàstica.[10][11]
Actualment el negoci continua en funcionament, portat pels descendents del fundador, la família Altimiras.[12]
Referències modifica
- ↑ «Cereria Gallissà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E3: Elements d'interès paisatgístic» p. 9-10. Ajuntament de Barcelona, 26-02-2016.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 13.
- ↑ «Carmen Llord Ballester». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 167, 311.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1881, p. 629.
- ↑ La Hormiga de oro, 15-06-1891, p. 264.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1024.
- ↑ El Correo Español, 26-01-1892, p. 3.
- ↑ La Dinastía (Barcelona), 29-05-1892, p. 2.
- ↑ Maâti Salvat, Josep. «La Cereria Gallissà, dos segles al Gòtic». Va passar aquí. betevé, 07-03-2023.
Enllaços externs modifica
- «Cereria Gallissà. Carrer del Cardenal Casañas, 5». Barna Centre.
- Gallissà i Botet, Joan Baptista. «FONS PERSONAL 612. Descripció i inventari del fons». Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar.
- Maâti Salvat, Josep. «La Cereria Gallissà, dos segles al Gòtic». Va passar aquí. betevé, 07-03-2023.