Viquipèdia

Charles Depéret

geòleg i paleontòlog francès (1854-1929)

Charles Depéret, o Carles[nt 1] en la forma catalana, (Perpinyà, 25 de juny del 1854 - Lió, 18 de maig del 1929)[1] va ser un geòleg i paleontòleg rossellonès.

Infotaula de personaCharles Depéret

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCharles Jean Julien Depéret
25 juny 1854 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
segon districte de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTassin-la-Demi-Lune Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Medicina de París - doctorat (–1876) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia, paleontologia i medicina militar Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópaleontòleg, arqueòleg, professor d'universitat, geòleg, catedràtic, metge militar Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lió
Universitat de Lió
Universitat d'Ais-Marsella Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralHenri Douxami, Lucien Mayet (en) Tradueix i Maurice Gignoux Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaDepéret Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Després d'estudiar al liceu François Arago de Perpinyà, es traslladà a París, on es doctorà en ciències naturals (1885). Treballà de metge militar del 1877 al 1888; de primer, a Algèria, aleshores colònia francesa, i posteriorment a Grenoble [nt 2] i a la caserna de Sathonay[3] als afores de Lió. El 1888 va esdevenir professor adjunt de minerologia i geologia a la universitat de Marsella[3] i el 1889 obtingué la plaça de professor de geologia[4] de la facultat de ciències de la universitat de Lió, d'on més endavant (hi ensenyà durant 33 anys[3] en total) en seria professor de paleontologia (1924-1929), catedràtic de geologia[nt 3] i degà. Quan era a la universitat lionesa[3] reprengué i completà les obres de Charles-François Fontannes, sobre el Terciari de la vall del Roine i edità un important estudi que Claude Jourdan havia deixat inacabat sobre els mamífers del Terciari i el Quaternari.

Va fer prospeccions a diversos indrets dels Països Catalans, estudiant-hi els lignits i els mamífers fòssils, i publicà una memòria sobre els vertebrats de l'oligocè inferior a Tàrrega i a Calaf, un estudi sobre Sineu i analitzà les troballes del metge perpinyanenc Donnezan al serrat d'en Vaquer[5] als afores de Perpinyà. De la seva producció intel·lectual destaquen els estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l'eustatisme, i la defensa que va fer[6] dels controvertits artefactes prehistòrics trobats a Glozel. Se li atribueix[3] la introducció dels conceptes burdigalià i vindobonienc (dos nivells estratigràfics del Miocè) a la literatura científica. Establí el gènere Protragocerus (un antílop del Miocè) el 1887, i el 1927 descobrí al nord de l'Àfrica, juntament amb J.Savornin, els primers fòssils de carcarodontosaure. Fundà la Societat de paleontologia Humana de Lió. Es dedicà també a la cartografia[3] i confegí dos fulls de la Cartografia Geològica de França.

Va ser membre[7] de l'Acadèmia Francesa de Ciències (corresponent a partir de 1898[8] i titular el 1913, el primer membre[9] de l'Acadèmia que no vivia a París), de la Société géologique de France[4] i membre correspondent de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (altres societats que el tingueren per membre foren l'Acadèmia de Ciències de Nova York, la Societat geològica de Londres i l'Acadèmia Russa de les Ciències). Té un carrer a Tassin-la-Demi-Lune, població on visqué, una plaça a Lió[nt 3] i una avinguda a Perpinyà dedicades al seu nom. El Museu d'Història Natural de Perpinyà té una sala dedicada al seu nom[9] on s'exposen animals desapareguts o gairebé extints dels Pirineus Orientals.

Espècies descrites modifica

Obres modifica

[nt 4]

  • Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon Paris: G. Masson, 1885 (tesi doctoral)
  • Recherches sur la succession des faunes de vertébreés miocènes de la vallée du Rhone Lyon; H. Georg, 1887
  • Notes stratigraphiques sur le bassin tertiaire de Marseille 1889
  • Fontannes, Francisque; Depéret, C. Études stratigraphiques et paléontologiques pour servir à l'histoire de la période tertiaire dans le bassin du Rhône / IX, Les terrains tertiaires marins de la côte de Provence. Première partie, Les Faluns de la côte de Carry, étages aquitanien et langhien. Le Rouet. Carry. Sausset.. París: Société géologique de France, 1889. 
  • Depéret, C.; Donnezan, Albert. Les animaux pliocènes du Roussillon. París: Librairie polytechnique Baudry et cie, 1890. [11]
  • La faune de mammifères miocènes de la Grive-Saint-Alban (Isère) et de quelques autres localités du bassin du Rhone : documents nouveaux et revision générale Lyon: H. Georg, 1892
  • Note sur la classification et le parallélisme du système Miocène, al Bulletin de la Société géologique de France 3e série, vol. 20 (1892), p. CXLV-CLVI
  • Sur la classification & le parallélisme du système miocène Paris: Société géologique de France, 1893
  • Frédéric Delafond Les terrains tertiaires de la Bresse et leur gîtes de lignites et de minerais de fer Paris: Imprimerie nationale, 1893
  • Aperçu général sur la bordure nummulitique du massif ancien de Barcelone et étude de la fauna oligocène de Calaf, a Bulletin de la Société géologique de France 3, 26 (1898) p. 713-724
  • Observations sur les terrains néogènes de la région de Barcelone, a Bulletin de la Société géologique de France 3e série, t. XXVI (1898) p. 853-858
  • Depéret, C.; Douxami, Henri. Les Vertébrés oligocènes de Pyrimont-Challonges (Savoie). Basel: Birkhäuser, 1902. 
  • Depéret, C.; Román, Fréderic. Monographie des pectinides neogènes de l'Europe et des régions voisines. París: Société Géologique de France, 1902-1905. 
  • Vidal, Lluís Marià; Depéret, C. «Contribución al estudio del oligoceno en Cataluña = Contribution a l'étude de l'oligocene de Catalogne». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 116, 1906.
  • C.Depéret; L.Vidal Sur le bassin oligocène de l'Ebre et l'histoire tertiaire de l'Espagne Paris: Gauthier-Villars, 1906
  • Vidal, Lluís Marià; Depéret, C. «Los Vertebrados del Oligoceno inferior de Tárrega (prov. de Lérida) = Les vertébrés de l'Oligocéne inférieur de Tárrega (province de Lérida)». Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, V, 21, 1906.
  • Les transformations du monde animal Paris: Flammarion, 1908 (diverses reedicions: 1929 «Enllaç».)
    • The transformations of the animal world London: K. Paul,1909[nt 1]
  • Monographie de la faune de mammifères fossiles du Ludien inférieur d'Euzet-les-Bains (Gard) Lyon: A. Rey, 1917[nt 1]
  • C.Depéret; F.Román Le Felsinotherium Serresi des sables pliocènes de Montpellier et les rameaux phylétiques des sireéniens fossiles de l'ancien monde Lyon: Henri Georg, 1920
  • C.Depéret; Paul Fallot Sur l'âge des formations a lignite de l'île de Majorque, a Comptes rendus des séances de l'Académie des sciences t. 172 (1921)
  • Études géographiques sur Lyon et sa région Lyon: Impressions de M. Audin et Cie, 1922
  • Lucien Mayet; C. Depéret; F.Roman Les éléphants pliocènes Lyon: A. Rey, 1923
  • Bartolomé Darder Pericas; C. Depéret; P. Fallot Estudio geológico de los alrededores de Sineu y del Puig de Sant Onofre (Región central de Mallorca) Madrid: 1925
  • Dolichopithecus arvernensis Depéret : nouveau singe du Pliocène supérieur de Sénèze (Hte-Loire) Lyon: Faculté des sciences, 1929
  • Carte géologique détaillée. / 177, St-Etienne Paris: Service de la carte géologique de la France, 1938 (2a edició)

Bibliografia modifica

  • Depéret (Charles), a Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises, vol. 3 Sciences de la Vie et de la Terre Perpignan, Publications de l'olivier, 2017, 915 p.
  • Claudius Rous Le Professeur Charles Depéret: (1854-1929) Vienne: Martin et Ternet, 1930
  • Giovanni Pinna La pensée de Charles Depéret dans le courant éviolutionniste, a Annales du Museum d'histoire Naturelle de Perpignan 7 (1997)

Notes modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Charles, Jean Julien de noms de fonts, com consta al seu article a la Biodiversity Heritage Library; en aquest article s'ha adoptat la forma francesa malgrat que la Gran Enciclopèdia Catalana (únicament) opti per traduir-li el nom
  2. ↑ A Grenoble, Depéret era metge del 2n. regiment d'artilleria[2]
  3. ↑ 3,0 3,1 Fotografia i descripció de la plaça Depéret de Lió, juntament amb una breu biografia al web dels carrers de Lió Arxivat 2012-10-12 a Wayback Machine.
  4. ↑ Hom pot trobar una selecció d'obres (i moltíssimes reedicions d'aquestes) de Depéret a la pàgina del Worldcat [10]

Referències modifica

  1. ↑ Deperet, Charles, al Complete Dictionary of Scientific Biography 2008 a Encyclopedia.com (consulta 21.11.2010)
  2. ↑ «Notice historique sur Charles Depéret par Pierre Termier, lue lors de ses funérailles le 21 mai 1929 - Membres de l'Académie des sciences depuis sa création». Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 30 gener 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Necrològica a Les Études rhodaniennes Vol. 5, 5-2 (1929 p. 342-343 (francès)
  4. ↑ 4,0 4,1 Necrològica als Annales des Mines Arxivat 2012-03-06 a Wayback Machine., revista de la Société géologique de France, on Depéret entrà al 1886 (francès)
  5. ↑ «Le Serrat d'En Vaquer».
  6. ↑ Webpage sobre Charles Depéret al web del museu de Glozel
  7. ↑ «Membres difunts de l'Acadèmia Francesa de Ciències». Arxivat de l'original el 2007-08-15. [Consulta: 30 gener 2013].
  8. ↑ [https://web.archive.org/web/20141219193508/http://www.academie-sciences.fr/activite/archive/dossiers/eloges/deperet_notice.pdf Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. Pierre Termier Funérailles de Charles Depéret, a l'Académie des Sciences : Notices et discours I-32 (1929), p. 242-249] Arxivat 2014-12-19 a Wayback Machine. (francès)
  9. ↑ 9,0 9,1 Plana dedicada a la sala Depéret del Museu de Ciències Naturals de Perpinyà, amb un breu resum biogràfic del científic
  10. ↑ «Fitxa de Depéret al Worldcat» (en anglès).
  11. ↑ Reedició moderna: Depéret, Charles; Donnezan, Albert. Les animaux pliocènes du Roussillon. Canet: Llibres del Trabucaire, 1995. ISBN 9782905828637. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Depéret
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_Depéret&oldid=32435974»