Charlotte Berend-Corinth
Charlotte Berend-Corinth (25 de maig de 1880 – 10 de gener de 1967) fou una pintora i artista alemanya en la Secessió de Berlín. Es va casar amb el pintor alemany Lovis Corinth.
 Retrat de Charlotte Berend amb un Vestit Blanc, 1902, oli sobre tela, Stadtmuseum, Berlín (1902)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1880 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 10 gener 1967 (86 anys) Nova York |
| Dades personals | |
| Altres noms | Behrend, Charlotte Berend-Corinth, Charlotte Corinth, Charlotte Berend? Corinth, Mrs. Lovis? |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, model |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
| Família | |
| Cònjuge | Lovis Corinth (1903–) |
| Fills | Wilhelmine Corinth, Thomas Corinth (en)  |
| Pares | Ernst Berend (en) i Hedwig Berend (en) |
| Germans | Alice Berend |
 | |
Vida modifica
Charlotte Berend va estudiar belles arts a l'Escola Reial d'Art a Berlín i al Berliner Kunstgewerbemuseum, va tindre de professora a Eva Stort i Max Schäfer. En 1901, fou la primera estudiant a l'escola d'art privada de Lovis Corinth, qui va enamorar-se d'ella. Va esdevindre la seua model per un nombre de pintures, incloent Retrat de Charlotte Berend en un Vestit Blanc. El 26 de març de 1903, va casar-se amb Corinth i va canviar el seu nom a Berend-Corinth. El 13 d'octubre el mateix any va néixer el seu fill Thomas Corinth, i la seua filla Wilhelmine Corinth va néixer el 13 de juny de 1909.[1][2][3][4]
Berend-Corinth va començar exposant les seues pintures a la Secessió de Berlín en 1906. Es va unir a la Secessió en 1912 i no la va deixar fins a la separació de l'associació Freie Secession dirigida per Max Liebermann quan Lovis Corinth esdevingué el nou director. Va pintar il·lustracions per a llibres per Max Pallenberg, Fritzi Massary, i Valeska Gert i va pintar retrats de Michael Bohnen, Werner Krauss, Paul Bildt i Paul Graetz. En els anys 1920 va donar suport a artistes joves dels teatres de Berlín. En 1919 Lovis Corinth va comprar una casa a Urfeld a Walchensee on ell i la seua muller es podrien retirar de la seua vida a Berlin. I fou ací, en la seua casa vora el llac a Urfeld, on va pintar paisatges, retrats, tot vivint retirats de l'escena artística activa. El seu marit va morir en 1925 de pneumònia durant un viatge als Països Baixos.[5][6]
Berend-Corinth va emigrar en 1933 als Estats Units d'Amèrica, on el seu fill Thomas ja vivia a Nova York. En 1958 va publicar un llibre de les pintures completes de Lovis Corinth, el qual va esdevindre en un estàndard i és encara hui d'ús, en una edició de 1992 de Béatrice Hernad.[5]
Berendt-Corinth va morir en 1967.[7]
Referències modifica
- ↑ Martina Weinland: Charlotte Berend-Corinth (1875–1938). In: Paul Spies, Martina Weinland: Berlin – Stadt der Frauen. couragiert & feminin, 20 außergewöhnliche Biografien. Stiftung Stadtmuseum Berlin, 2016; S. 91–100. ISBN 978-3-939254-36-2
- ↑ Charlotte Berend-Corinth: Mein Leben mit Lovis Corinth. Paul List Verlag, München 1958; S. 116–118.
- ↑ Lothar Brauner: Petermannchen, 1902. In: Peter-Klaus Schuster, Christoph Vitali, Barbara Butts (Hrsg.): Lovis Corinth. Prestel München 1996; S. 149. ISBN 3-7913-1645-1.
- ↑ Lothar Brauner: Paddel-Petermannchen, 1902. In: Peter-Klaus Schuster, Christoph Vitali, Barbara Butts (Hrsg.): Lovis Corinth. Prestel München 1996; S. 148. ISBN 3-7913-1645-1.
- ↑ 5,0 5,1 Charlotte Berend-Corinth (1880–1967), Stiftung Stadtmuseum Berlin online, abgerufen am 14. Mai 2016
- ↑ Carl Georg Heise: Lovis Corinth – Bildnisse seiner Frau. Werkmonographien zur bildenden Kunst in Reclams Universal-Bibliothek Nr. 26, Reclam-Verlag, Stuttgart 1958; S. 4.
- ↑ Plantilla:Webarchiv (abgerufen am 15. Mai 2016)
Bibliografia modifica
- Pfefferkorn, Rudolf (1972). Die Berliner Secession. Eine Epoche deutscher Kunstgeschichte. Berlin: Haude & Spenersche Verlagsbuchhandlung
- Corinth, L., Schuster, P.-K., Vitali, C., & Butts, B. (1996). Lovis Corinth. Múnic: Prestel. ISBN 3-7913-1682-6