Chico Freeman (Chicago, 17 de juliol de 1949) és un saxofonista tenor i trompetista de jazz modern.[1] Va començar a gravar com a músic principal el 1976 amb "Morning Prayer", va guanyar el "New York Jazz Award" el 1979 i va guanyar el disc "Stereo Review" de l'any el 1981 pel seu àlbum The Outside Within.[2][3]

Infotaula de personaChico Freeman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Earl Lavon Freeman Jr. Modifica el valor a Wikidata
17 juliol 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBienen School of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclarinetista, músic de jazz, trompetista, compositor, saxofonista, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz i bebop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon, flauta, saxòfon soprano i saxòfon tenor Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficElektra Records Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVon Freeman Modifica el valor a Wikidata
GermansBernie Hamilton Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchicofreeman.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0293327 Allmovie: p90501
Bandcamp: chicofreeman Musicbrainz: ae99f5cb-ff41-4541-96a1-843c8128d459 Songkick: 396666 Discogs: 264493 Allmusic: mn0000110829 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Chico Freeman, es fill del saxofonista tenor de jazz Von Freeman. El seu oncle George Freeman tocava la guitarra, i el seu oncle Bruz Freeman tocava la bateria.[1] Freeman va prendre classes de piano quan era nen i el seu germà Everett va conèixer la trompeta, quan va trobar una trompeta al soterrani de la família.[2] Freeman va començar a tocar, inspirat en artistes com Miles Davis i el seu àlbum Kind of Blue. Va anar a la Universitat Northwestern el 1967 amb una beca per a matemàtiques i va tocar la trompeta a l'escola, però no va començar a tocar el saxo fins al seu primer any.[1] Després de practicar de vuit a deu hores al dia i provar-se a la secció de saxo, Freeman va canviar ràpidament la seva especialització a la música i es va graduar el 1972. En aquell moment ja era expert en saxo, trompeta i piano.

Després de graduar-se, Freeman va ensenyar a l'Escola de Música de l'Associació per a l'Avançament de Músics Creatius de Chicago,[1] i va començar a prendre classes com a estudiant de postgrau a la "Governors State University", obtenint un màster en composició i teoria. Encara que la major part de la formació musical de Freeman havia estat en el jazz, en aquest moment va començar a involucrar-se també en la música blues. Va començar a tocar en clubs locals de Chicago amb artistes com Memphis Slim i Lucky Carmichael.

Carrera modifica

El 1976 es va publicar el primer àlbum de Freeman com a músic principal, Morning Prayer. L'any següent es va traslladar a la ciutat de Nova York i va ampliar les seves influències musicals. Els anys següents serien els més productius de la seva carrera, produint àlbums com No Time Left, Tradition in Transition i The Outside Within; l'últim dels quals li va valer el rècord de l'any de "Stereo Review".

Va arribar a ser destacat a finals de la dècada de 1970 com a part d'un moviment que inclou Wynton Marsalis de músics moderns impregnats de les tradicions del jazz, gravant per a segells independents com "India Navigation" i "Contemporary Records". Els àlbums de Freeman contenen estàndards i composicions de modernistes com John Coltrane, així com noves cançons de Freeman i els seus contemporanis com el baixista Cecil McBee.[1] La formació del seu àlbum de 1981 Destiny's Dance inclou Wynton Marsalis, Bobby Hutcherson, Cecil McBee (aquestes dues composicions contribuents), amb Freeman tocant el saxo tenor i el clarinet baix. Freeman va formar la banda Guataca i va llançar Oh By the Way... l'any 2002. Freeman ha realitzat gires internacionals, tant amb la seva banda com amb Chaka Khan, Tomasz Stanko, Celia Cruz i Tito Puente. Entre els membres de Guataca hi ha Hilton Ruiz, Rubén Rodríguez, Yoron Israel i Giovanni Hidalgo.

El 1989, va formar una banda elèctrica anomenada "Brainstorm", formada per ell mateix, Delmar Brown (veu i teclats), Norman Hedman (percussió), Chris Walker (baixista), Archie Walker (bateria).[4]

El 1998, Freeman va produir un àlbum per a Arthur Blythe anomenat NightSong, i el 1999 va començar a ensenyar a la The New School.

Discografia modifica

  • Article principal: Discografia de Chico Freeman

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Colin Larkin, ed. (1992). The Guinness Who's Who of Jazz (First ed.). Guinness Publishing. p. 151. ISBN 0-85112-580-8.
  2. 2,0 2,1 Pilchak, Angela (2005). Contemporary Musicians. Vol. 49. Detroit:Gale. pp. 71–73. ISBN 978-0-7876-8062-6.
  3. Scott Yanow (1949-07-17). "Chico Freeman | Biography & History". AllMusic. Retrieved 2016-02-09.
  4. "Catalogue 2008" (PDF). Inandout-records.com. Archived from the original (PDF) on 2016-03-03. Retrieved 2016-02-09.