Chontal de Tabasco
El chontal de Tabasco és una llengua maia parlada en l'estat de Tabasco, al sud-est de Mèxic, pels chontals de Tabasco. L'any 2010 posseïa un total de 36.810 parlants, segons dades de l'INALI, concentrats principalment en els municipis de Centla, Centro, Jalpa, Macuspana i Nacajuca. El nom "chontal" és d'origen nàhuatl, i significa estranger; els chontals prefereixen anomenar-la yokot t'an que pot traduir-se com "la llengua veritable".
| Yokot t'an | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 36.810 (2010)[1] |
| Oficial a | a Mèxic té reconeixement com a llengua nacional |
| Autòcton de | Tabasco |
| Estat |  Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües maia occidentals llengües ch'ol-tzeltal | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | SEP |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | chf |
| ISO 639-3 | chf |
| Glottolog | taba1266 |
| Ethnologue | chf |
| UNESCO | 1356 |
| IETF | chf |
| Endangered languages | 3460 |
Classificació modifica
Pertany a la família de llengües maies, específicament, a la subgrup cholan o chontalan, al com també pertanyen el ch'ol, i el ch'ortí parlat a Guatemala. Alguns investigadors sostenen que el chontal se subdivideix en dos dialectes que són els de Nacajuca i Macuspana.
Característiques modifica
El chontal presenta la seqüència sintàctica de Subjecte Verb Objecte; encara que també és freqüent l'ordre Verb Objecte Subjecte. Les inscripcions dels antics maies que han arribat a les nostres mans semblen estar inscrites en llengües del subgrup cholan al qual pertany el chontal.[2] Aquesta llengua compta amb 29 fonemes.
Vocabulari modifica
Pobles Chontals modifica
| Castellà | Chontal de Tabasco |
|---|---|
| Tamulte | Mujte' |
| Ocuiltzapotlan | Si'kaj |
| Tucta | Tsäkts'it |
| Mazateupa | Chäkpach |
| Tapotsingo | Taputsin |
| San Isidro | Aj Chilu |
| Guaytalpa | Bolomits |
| Oxiacaque | Ax |
| Guatacalca | Te'lä |
| Tecolutilla | Bikit Yäxu' |
| Tecoluta | Yäxu' |
| Montegrande | Nojte' |
| Nacajuca | Yäxtub |
Noms d'animals modifica
| Català | Chontal de Tabasco |
|---|---|
| Cavall | Tsimim |
| Gos | Yichu |
| Gat | Ajmis |
| Tepescuintle | Jälän |
| Cérvol | Chimay |
| Ramat | Bek'et |
| Porc | Chitam |
| Jabali | Te'el chitam |
| Gall | Ajtse |
| Gallina | Na'pio |
| Pollastre | Piyo o Pio |
| Gall dindi | Ajtsok |
| Polla d'índies | Na'k'ach |
| Pavito | Mulu |
| Esparver | A'i' |
| Cangrejo | Ajyux |
| Periquito | P'iri |
| Cotorra, Lloro | Chäch |
| Quetzal | Ajk'etsal |
| Pulga | Ch'äk |
| Poll | Ach |
| Guao | Ajwawu |
| Cabra | Ajchibu |
| Lleó | Ajleon |
| Vespa | Pixk'ok |
Referències modifica
- ↑ Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
- ↑ Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.
Bibliografia modifica
- Brown, Denise Fay. 2005. "The Chontal Maya of Tabasco." In Sandstrom, Alan R., and Enrique Hugo García Valencia. 2005. Native peoples of the Gulf Coast of Mexico. Tucson: University of Arizona Press.
- Keller, Kathryn C. and Plácido Luciano G., compilers. 1997. Diccionario Chontal de Tabasco.