Christian Cannabich
Christian Cannabich (Mannheim, 28 de desembre de 1731 - Frankfurt del Main, 20 de gener de 1798) fou un compositor, violinista i mestre de capella alemany. Era pare del també músic Carl
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1731 Mannheim |
| Mort | 20 gener 1798 (66 anys) Frankfurt del Main |
| Mestre de capella | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, musicòleg, director d'orquestra, concertino |
| Membre de | |
| Gènere | Simfonia |
| Professors | Niccolò Jommelli i Johann Stamitz |
| Alumnes | Anton Stamitz i Carl Stamitz |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Fills | Carl Cannabich |
| Pare | Martin Friedrich Cannabich (en)  |
     | |
Fou deixeble de Carl Stamitz, el 1747 figurà en l'orquestra de la cort de Mannheim que dirigí des de 1759, passant a ocupar el 1778 la direcció de l'orquestra italiana establerta a Múnic. El major mèrit de Cannabich estiba en les seves simfonies, les quals ofereixen el model de l'orquestra moderna en els mitjans de tractar-la i que serveixen de transició a les obres de Haydn i Mozart, el qual li atribuí molts elogis; per més que les seves composicions pateixen per un comú, de manca d'originalitat. Durant uns anys fou director de la música de la cort i del teatre de l'Òpera alemanya de Múnic fins al 1806, i on entre d'altres alumnes tingue a Joseph Lenoble,[1] d'aquest càrrec en fou substituït per Ferdinand Fränzl.
Se li deuen diverses òperes i balls de gran espectacle, entre els que sobresurten per la seva originalitat l'òpera Azacaja, representada a Mannheim el 1778, el ball El descens d'Hèrcules als inferns, i més de 100 simfonies, quartets i trios per a instruments de corda, duos per a violí i flauta, etc.
En la seva època de Mannheim tingué molts alumnes i un d'ells Giovanni Battista Toëschi, precisament el succeí com a director d'orquestra en la cort de Múnic.[2]
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christian Cannabich |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 11 (ISBN 84-239-4511-1)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 29, pàg. 1599, (ISBN 84-239-4529-4)
- ↑ Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 62, pàg. 357. (ISBN-84-239-4562-6)