Christine Angot

Christine Angot
	;
Biografia
Naixement	7 febrer 1959 (65 anys); Châteauroux (França)
Dades personals
Formació	Col·legi d'Europa ; Universitat de Reims
Activitat
Camp de treball	Novel·la
Ocupació	escriptora, dramaturga, directora de cinema
Obra
Localització dels arxius	Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine [ 291ANG], [ 756ANG], [ 757ANG], [ 1052ANG] ;
	Premis (2 novembre 2023) Comanador de les Arts i les Lletres; (2021) premi Médicis; (2015) Premi Décembre, per l'obra Un amour impossible (fr) ; (17 gener 2013) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (2006) premi de Flore, per l'obra Rendez-vous (fr) ; (2005) Prix France Culture (en) , per l'obra Les Désaxés (en) ;

Christine Angot (Châteuroux 1959 -) dramaturga, guionista i escriptora francesa. Premi Médicis de l'any 2021 per la seva novel·la "Le Voyage dans l'Est".

Biografia modifica

Christine Angot, nascuda com Christine Schwartz, va néixer el 7 de febrer de 1959 a Châteauroux, departament d'Indre a França. Va ser ciriada per la seva mare i la seva àvia. El seu pare, Pierre Angot, traductor en les institucions europees, va marxar de la família abans del seu naixement, però el 1972 la va reconèixer i ella va adoptar el cognom del pare.^[1]

Entre els tretze i els setze anys, el seu pare la va violar més d'una vegada, cosa que li va deixar traumes greus. Aquests fets s'expliquen a les seves novel·les L'Incest, Un amour impossible i Le Voyage dans l'Est.^[2]

Després del batxillerat, va estudiar dret a la Universitat de Reims, on va obtenir un DEA en Dret Internacional Públic, i posteriorment una beca per estudiar al Col·legi d'Europa a Bruges.

Carrera literària modifica

Va començar a escriure mentre estudiava a Bruges. Durant sis anys els manuscrits que enviava a les editorials eren rebutjades^[3] fins que el 1990 l'editorial L'Arpenteur del grup Gallimard li va publicar la seva primera obra "Vue de ciel"^[4] La novel·la explica la història d'una noia violada que, quan és assassinada, es converteix en un àngel de la guarda.^[5]

Posteriorment va publicar obres en diferents editorials com Flammarion, Fayard, Stock i Le Seuil.

El 1999 va publicar l'Incest, amb un to cru i provocador i amb un estil d'escriptura discordant i enèrgic, abusant de les regles sintàctiques, que la va posar en el punt de mira de l'escena literària francesa. Aquesta obra va ser un èxit comercial i de crítica amb una tirada de 50.000 exemplars.^[4]^[5]

Apassionada del teatre, ha escrit diverses obres entre el 1992 i el 2005 i el 2013 va participar al Festival d'Avinyó.

Va participar com a coguionista en la pel·lícula "Un beau soleil intérieur" (2017) dirigida per Claire Denis i protagonistzada per Juliette Binoche i Xavier Beauvois.

Premis i distincions modifica

2005: Premi France Culture per Les Désaxés i Une partie du cœr
2006: Premi de Flore per Rendez vous
2012: Premi Sade per Une semaine de vacances
2013: Oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres
2015: Premi Décembre per Un amour impossible
2021: Premi Médicis per Le Voyage dans l'Est

Obres destacades i adaptacions al cinema modifica

1990: Vu du ciel
1992: Corps plongés dans un liquide. Teatre
1997: Les Autres
1997: L'Usage de la vie. Teatre
1999: L'Incest
2000: La Fin de l'amour. Teatre
2001: La Peur du lendemain. Va ser adaptada com a curtmetratge per la directora Laetitia Masson amb el títol "Emmenez-la".
2002: Pourqoi le Brésil ? Adaptada per Laetitia Masson
2006: Rendez-vous
2008: Le Marché des amants
2012: Une semaine de vacances. Traduïda al català.^[6]
2015: Un amour impossible. Traduïda al català.^[7] Va ser adaptada al cinema per la directora Catherine Corsini i va rebre el Premi Cesar al millor guió adaptat de 2019.
2018: Un tournant de la vie
2021: Le Voyage dans l'Est

Referències i notes modifica

↑ «Christine Angot» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].
↑ «Christine Angot, de bris et de fureurs». Le Monde. [Consulta: 3 avril 2019]..
↑ «Le Théâtre Sorano confié à Christine Angot», 02-04-2013. [Consulta: 1r gener 2022].
↑ ^4,0 ^4,1 Média, Prisma. «Christine Angot - La biographie de Christine Angot avec Voici.fr» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].
↑ ^5,0 ^5,1 Larousse, Éditions. «Christine Angot - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].
↑ Angot, Christine. Una setmana de vacances. Edició en format digital, 2014. ISBN 978-84-339-3462-8.
↑ Angot, Christine. Un amor impossible. 1ª ed. Lleida: Pagès, 2017. ISBN 978-84-9975-848-0.

[1] «Christine Angot» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].

[:12-2] «Christine Angot, de bris et de fureurs». Le Monde. [Consulta: 3 avril 2019]..

[3] «Le Théâtre Sorano confié à Christine Angot», 02-04-2013. [Consulta: 1r gener 2022].

[:0-4] 4,0 ^4,1 Média, Prisma. «Christine Angot - La biographie de Christine Angot avec Voici.fr» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].

[:1-5] 5,0 ^5,1 Larousse, Éditions. «Christine Angot - LAROUSSE» (en francès). [Consulta: 1r gener 2022].

[6] Angot, Christine. Una setmana de vacances. Edició en format digital, 2014. ISBN 978-84-339-3462-8.

[7] Angot, Christine. Un amor impossible. 1ª ed. Lleida: Pagès, 2017. ISBN 978-84-9975-848-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Biografia

Naixement	7 febrer 1959 (65 anys) Châteauroux (França)




Dades personals
Formació	Col·legi d'Europa Universitat de Reims
Activitat
Camp de treball	Novel·la
Ocupació	escriptora, dramaturga, directora de cinema
Obra
Localització dels arxius	Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine [ 291ANG], [ 756ANG], [ 757ANG], [ 1052ANG]
Premis (2 novembre 2023) Comanador de les Arts i les Lletres (2021) premi Médicis (2015) Premi Décembre, per l'obra Un amour impossible ^(fr) (17 gener 2013) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres (2006) premi de Flore, per l'obra Rendez-vous ^(fr) (2005) Prix France Culture ^(en) , per l'obra Les Désaxés ^(en)