Cine Arenas (Barcelona)
El Cine Arenas era una sala de cinema situada al carrer de la Creu Coberta, 22-24 del barri d'Hostafrancs de Barcelona.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | sala de cinema sala de cinema per adults  |
| Història | |
| Data de dissolució o abolició | 12 desembre 2015 |
| Activitat | |
| Activitat | 25 desembre 1928 – 12 octubre 2015 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
Localització geogràfica  | |
Història modifica
Construït sobre l'antic Hostal d'Hostafrancs, va les portes el 25 de desembre del 1928 i tenia una capacitat d'unes 2000 butaques aproximadament.[1]
El primer programa que es va projectar va ser El Danubio azul, Amores de niño i Sombras en la noche.[2] S'hi representava cinema mut, la música del qual era interpretada per l'Orquestra Goldwin. També es duien a terme diferents actuacions de Ramper, Pepita Iris o Mary Sarín entre d'altres. Així com algunes obres de teatre.[1]
La proximitat del cinema a plaça Espanya va fer que durant la celebració de l'Exposició Universal de 1929 hi hagués molta gent i també va ser la seu de la presentació d'una òpera d'una companyia de Paris.[3]
El 1930 es va projectar per primera vegada cinema sonor, amb les pel·lícules La bodega, El despertar i El loco cantor. El 5 de juliol del mateix any s'hi va celebrar un festival d'òpera amb l'actuació de Lauri Volpi i Raymonde Visconti i amb l'orquestra dirigida pel mestre Josep Sabater[1].
El setembre del 1936 va acollir l'assemblea per a la col·lectivització de l'empresa tèxtil L'Espanya Industrial.[4] Després de la Guerra Civil van tornar les actuacions d'orquestres i cobles. L'empresa encarregada de programar era Las Arenas, S. A. que també ho feia en altres sales com Albéniz, Alborada o Liceo.[1]
El 1943 l'empresa Balañá va fer-se càrrec de la programació, juntament amb els cinemes Borrás, Capitol o Fémina.[1]
L'any següent l'arquitecte Antoni Moragas va ser l'autor de la gran reforma que es va dur a terme. Aquesta va consistir en fixar l'aforament a 1500 butaques i decorar-ho amb elements moderns com les llums de neó i revestiments de flexpan.[3]
Amb l'arribada de la democràcia, Balañá va deixar de programar, passant aquesta tasca als arrendataris del local. En uns temps no gaire bons, va començar a projectar pel·lícules eròtiques per a poder seguir funcionant.[3] Una nova reforma per a renovar la pantalla i els equips de projecció va fer que l'aforament es reduís a 1140 butaques.[1]
A finals de juliol de 1988 va tancar per reformes. Aquestes van consistir en renovar la pantalla i els equips de projecció i una reducció d'aforament a 1140 butaques.[1] Reobrí l'1 de juliol del mateix any, però això no va evitar que amb el pas del temps tornessin a aparèixer imatges eròtiques a la pantalla.[4] Cada cop els usuaris del cinema s'identificaven més amb els que busquen contactes bàsicament homosexuals.[3]
Durant els anys 90 van intentar augmentar els espectadors amb programacions dobles i una actuació de diferents artistes com Curro Moreno o Maria de la O.[1]
Després d'una nova reforma, el 23 de novembre de 1997 va reobrir amb una capacitat de 286 butaques.[1]
Arenas Cine Gai modifica
L'11 de juny de 2001 es va projectar la primera pel·lícula de temàtica gai,[4] aquestes van ser Splendor i Operación Reno.
El 2003 es va traslladar l'entrada principal al Carrer Tarragona 5- l'entrada del carrer Creu Coberta s'hi va ubicar una gran botiga de roba i material esportiu.[3] Aquesta nova sala tenia una capacitat de 300 localitats.[3]
També s'hi van dur a terme diferents reformes per adaptar-lo a les necessitats d'un cinema gay, com la incorporació d'un guarda-roba, una màquina expenedora de preservatius o un “cuarto oscuro”, entre d'altres.[1]
El 12 d'octubre de 2015 va tancar les portes, ja que és un del edificis afectats pel nou pla d'urbanisme que pretén prolongar el carrer Diputació fins al de Creu Coberta i posteriorment fins a Gran Via.[5]
Curiositats modifica
- Durant els anys 60 i 70 els homosexuals ja tenien cites discretes i de forma clandestina a la sala, per por als càstigs i persecucions del franquisme. I durant els anys 80 es va intensificar més.[1]
- Va ser un cinema amb molt de renom dintre del món gai, ja que va acabar apareixent a nombroses guies internacionals i turístiques d'aquest sector.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Ricard. «El Tranvía 48: Recordando el cine ARENAS: de sala de variedades a sala gay (1928-2015)», 18-10-2015. [Consulta: 29 maig 2017].
- ↑ Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: CINE ARENAS. Creu Coberta 22. (1928-2003)», 29-05-2017. [Consulta: 29 maig 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Madrid: Temporae, 2015.
- ↑ BARCELONA, CARLES COLS / «Tanca l'únic cine de cites homosexuals de Barcelona». El Periódico, 12-10-2015.
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: ARENAS CINE GAY. Tarragona 5-7. (2003-2015)», 30-05-2017. [Consulta: 30 maig 2017].