Cinematògraf Napoleón

El Cinematògraf Napoléon va ser la primera sala (documentada) d'exhibició de cinema a Barcelona. Amb capacitat per unes dues-centes persones, més cinquanta seients preferents i situat a la planta baixa de la casa familiar a la Rambla de Santa Mònica, primer en el núm. 15 i després en el núm. 17, als baixos de l'edifici on ara es troba el Frontó Colom.

Infotaula d'organitzacióCinematògraf Napoleón
Dades
Tipussala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Carta dels fotògrafs Napoleon als Germans Lumière modifica

Sembla que els Lumière van oferir la concessió de Catalunya al fotògraf de Talavera de la Reina anomenat Juan Ruiz de Luna Rojas, amb qui tenien una gran amistat. Aquest tenia força prestigi professional un estudi a la plaça d'Aravaca. En un principi el fotògraf havia decidit acceptar la oferta, però la va haver de rebutjar ja que no va aconseguir el crèdit de 10.000 pessetes per iniciar el projecte. Prèviament a aquesta exhibició esmentada va haver-hi altres intents de portar la projecció pública a Catalunya.

Només dos mesos després de la primera projecció de l'aparell a París i deu mesos abans de llogar el seu local com a saló de projeccions del cinematògraf Lumière, els fotògrafs Napoleon van contactar per carta amb els Germans Lumière. Exactament, el 10 de febrer de 1896 els Napoleon van intentar comprar un aparell de l'empresa de Lyon. Aquests els van contestar quatre dies més tard amb la següent carta:

« "Estem en possessió de la vostra carta, del 10 del corrent, i hem pres coneixement del seu contingut. El nostre nou aparell, el cinematògraf està actualment en construcció en un fabricant de París i encara no sabem per quina data podrem posar-lo al comerç. Ignorem igualment quin serà el seu preu. Prenem bona nota de la seva petició al respecte i quan tinguem disposició d'entregar-vos aquesta informació ens donarem pressa per avisar-vos. Si us plau accepteu, senyors, les nostres sinceres salutacions." »

Primera projecció a Barcelona modifica

La primera exhibició de films a Barcelona hi va tenir lloc el 14 de desembre de 1896. Dos dels films mostrats a aquesta primera projecció van ser: Querelle enfantine (núm.82 del catàleg)[1] i Partie d'écarté (núm. 73 del catàleg).[2] L'operador Jean Claude Villemagne va ser l'encarregat d'aquesta exhibició cinematogràfica que es va produir als baixos de l'edifici on ara es troba el Frontó Colom, situat a la Rambla de Santa Mònica. Probablement es va tractar d'una sessió per a convidats, tot i que el dilluns següent es va fer una obertura al públic. Uns dies després es va informar de l'obertura d'aquest local com a primera sala estable de cinema a Barcelona.

Tradicionalment la majoria de llibres de història han confós l'arribada del cinematògraf en mans dels mateixos Germans Lumière. En la següent notícia es pot veure la manca de coneixement sobre la projecció que va portar l'errada.

« "Los conocidos hermanos Lumière, de Lyon, fabricantes de placas fotográficas e inventores del cinematógrafo, instalan uno de sus aparatos en Barcelona en los bajos de la casa Napoleón, en la Ramba de Santa Mónica". »

Aquesta és la notícia apareguda el dijous de la projecció, a l'edició nocturna de La Publicidad. Notícies com aquesta van crear errors al llarg dels anys ja que pot fer pensar que els germans Auguste i Louis Lumière van assistir i presentar la projecció de Barcelona. Tanmateix, va ser el seu tècnic Jean Claude Villemagne qui va presentar i va fer possible aquesta exhibició.

Pel·lícules projectades modifica

Jean Claude Villemagne, comissionat per l'empresa Lumière, va dirigir les seves projeccions fins al juny de 1897. Durant tot aquest temps, va residir al seu domicili del carrer d'Escudellers número 53 mentre s'encarregava de tot el condicionament elèctric del local i la publicitat.

  • Jardiner regant
  • Anvers: arribada en vapor
  • Ciclistes militars: Madrid
  • Parc de Londres
  • Reina d'Anglaterra
  • Batalla de neu
  • Cuirassers peu a terra
  • "Corrida" de toros
  • Trevey i els seus barrets
  • Negres banyant-se
  • Partida de cartes
  • El regador

Referències modifica

  1. «Querelle enfantine» (en francès), 03-12-2013. [Consulta: 30 novembre 2019].
  2. «Partie d'écarté» (en francès), 03-12-2013. [Consulta: 30 novembre 2019].

Enllaços externs modifica