Claire Croiza
Claire Croiza (1r districte de París, 14 de setembre de 1882 - 16è districte de París, 27 de maig de 1946) va ser una mezzosoprano francesa i una influent professora de cantants.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1882 1r districte de París (França) |
| Mort | 27 maig 1946 (63 anys) 16è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Claire Croiza |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Jean de Reszke |
| Alumnes | Gérard Souzay |
| Veu | Mezzosoprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Parella | Arthur Honegger |
  | |
Carrera modifica
Claire Croiza (nascuda Conelly, o O'Connolly) va néixer a París, filla d'un pare americà expatriat i d'una mare italiana, i de petita va destacar pel piano i el cant. Al principi se li va ensenyar a cantar en privat i després va anar al tenor polonès Jean de Reszke per estudiar-lo més. Va debutar a l'òpera de Nancy el 1905 amb Messaline d'Isidore de Lara. El 1906 va fer la seva primera aparició a ""La Monnaie de Brussel·les", com Dalila a Samson et Dalila, iniciant una llarga associació amb aquell teatre que incloïa els papers de Dido (Berlioz), Clitemnestra (Elektra), Erda, Carmen, Léonor (La favorite), Charlotte (Werther) i el paper principal a l'òpera Pénélope de Fauré. El 1910 va actuar com a Alays a l'estrena mundial de La Dorise de Cesare Galeotti i va crear el paper principal a l'estrena mundial de Éros vainqueur de Pierre de Bréville a "La Monnaie". Va ser de nou com Dalila que va debutar a l'Òpera de París el 1908.
Tot i que es va establir per primera vegada com a cantant d'òpera, va desenvolupar cada vegada més la seva carrera com a recital especialitzada en melodies i va realitzar gires de recital a nombrosos països, incloses visites freqüents a Londres, on va ser molt ben rebuda. Tenia una gran sensació per la llengua francesa i sempre era capaç d'enunciar les paraules d'una manera clara i natural sense sacrificar el flux de la música. Diversos compositors contemporanis van optar per acompanyar-la personalment en les interpretacions de les seves cançons, incloent Ravel (a Shéhérazade), Fauré (a l'estrena de Le jardin clos),[1] Francis Poulenc, Albert Roussel i el compositor suís-francès Arthur Honegger.
Des del 1922, també va treballar com a professora, donant classes d'interpretació a la Escola Normal i des del 1934 al Conservatori de París. Entre els seus alumnes hi havia Janine Micheau, Suzanne Juyol i els barítones Jacques Jansen, Camille Maurane i Gérard Souzay.
El 1926 Croiza va donar a llum un fill, Jean-Claude (1926-2003), el pare del qual era Honegger, però els pares no es van casar. Va morir a París el 1946 a l'edat de 63 anys.
La seva reputació va ser resumida de manera concisa per un crític de "The Times" que va informar sobre un concert del "Wigmore Hall" el 1932: "La senyora Croiza és una intèrpret suprema de les cançons franceses modernes. Els aporta una sensibilitat exquisida que revela tots els matisos de significat dels poemes".[2]
Aquesta visió es va reforçar en un homenatge obituari també a "The Times":
| « | <"Una consumada artista, infal·lible en la seva intuïció, sensibilitat, encant i subtilesa, exquisida dicció i fraseig, combinat amb un profund sentiment poètic i un sentit dramàtic restringit però profundament commovedor d'una cultura inusualment àmplia, la va convertir en l'amiga i intèrpret escollida dels principals compositors francesos contemporanis des de Debussy fins a Poulenc i dels poetes Valéry i Claudel".> | » |
Enregistraments modifica
Els seus enregistraments supervivents comprenen més de 40 títols, principalment cançons franceses i extractes d'òpera. Han estat recollits en un conjunt de 2 CDs per Marston Records: "Claire Croiza: campiona de la moderna melodía francesa".
Referències modifica
- ↑ Jean-Michel Nectoux, Gabriel Fauré: a Musical Life. (Cambridge: Cambridge University Press, 2004.) p. 555. ISBN 0-521-61695-6
- ↑ The Times (London), Friday 29 January 1932, p.10, Issue 46043, col.C
- ↑ The Times (London), Saturday 22 June 1946, p.7, Issue 50484, col.E.
Bibliografia modifica
- Bannerman, Betty. "Recollections of Claire Croiza", in Bulletin of the Institute of Recorded Sound, (1956), no.1, p. 12,
- Bannerman, Betty, (ed. & trans). The Singer as Interpreter: Claire Croiza's Master Classes. (London: Gollancz, 1989) ISBN 0-575-04391-1